És el primer cop en els vint anys que habita la seva casa al costat del barranc del Codonyol que Anna ha experimentat un episodi similar. La tarda de diumenge l’aigua i el fang van superar el metre i mig d’altura a l’interior de l’immoble i va haver de pujar a la planta superior per salvar-se. Aquest dimarts, no deixava d’escombrar llot portes enfora. Una ratlla al vidre de les finestres marca inequívocament el nivell. Pocs metres barranc avall, passats els ulls del pont de la carretera N-340a, Àlex començava a retirar el fang acumulat al voltant del seu xiringuito de la platja del Suís. La feinada és immensa i no fan càlculs de quant els suposarà. “Enguany potser serà el primer cop que no desmunto el xiringuito a l’hivern“, bromeja.
Com ha succeït en altres punts de la geografia ebrenca, la llera del barranc del Codonyol, en el seu tram final, ha vist reduïda considerablement la seva profunditat. Segons explica la veïna afectada, en “menys d’una hora“, el barranc es va desbordar i va inundar la primera planta de la seva casa destrossant-ho “pràcticament tot“. L’immoble es troba situat al marge dret del barranc tocant la carretera N-340a -l’antiga “nacional“-, a l riba d’Alcanar Platja i a pocs metres de la de la Ràpita, just a l’altre costat.
“Havia mobles fora -al jardí- que van entrar dins per la finestra trencada i mobles de casa surant. Els meus cotxes van acabar encastats al pont i jo els havia posat dins -dels murs de la seva propietat- pensant que si un dia havia alguna cosa. Però no vaig pensar que seria d’aquesta dimensió“, ha admès.
Ara té per davant el repte de recuperar la seva llar inundada de fang i reconeix que no sap exactament quan trigarà. “S’ha de netejar tot, treure tot fora i veure què és recuperable i que s’ha de substituir“, apunta. De moment, reflexiona, la prioritat és posar portes a casa i refer el mur perquè els gossos puguin moure’s lliurement. Ha demanat també ajuda a l’Ajuntament d’Alcanar per buida de fang i terra el jardí “per poder continuar traient la de casa perquè ja tenim la sorra a la porta“.
Ja des de primera hora del matí, Àlex, el propietari del popular xiringuito de la platja del Suís, retirava fang amb una pala buscant l’arqueta de les connexions elèctriques que havia quedat sepultada pel temporal. Després d’una estona de feina, l’ha aconseguit trobar.
“La veritat és que aquesta vegada ha caigut molt forta, sí. Ha sigut impressionant“, assegura. Quan va veure la intensitat de l’aiguat, va preveure que “una bogeria d’aquestes” podia acabar passant. Apunta la possibilitat que la construcció, relativament recent, d’un pas de pedra travessant la part final de la desembocadura hagi dificultat el curs de la barrancada i empitjorat els danys en aquest punt. La presència de vestigis d’un anterior hotel, un espai de propietat privada, dificulta les actuacions, precisa.
Amb la pala a la mà, explica que a partir d’ara caldrà reparar el camí d’accés i retirar totes les pedres que s’han acumulat. En el seu cas particular, però, entoma amb filosofia la tasca que té al davant. “Per netejar tinc tot l’hivern“, ironitza.
