La possible arribada dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre ha tornat al centre del debat sobre el futur del Campus de la URV a Tortosa. L’acreditació de l’Hospital Verge de la Cinta com a hospital universitari, l’ampliació d’infraestructures, la captació de professionals i el full de ruta que apunta al 2030 dibuixen un horitzó ambiciós per al territori. En esta entrevista, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès, detalla en quin punt se troba el projecte, quins passos s’estan fent i com s’emmarca dins d’una estratègia més àmplia per a retindre i atraure talent, diversificar estudis i impulsar el desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre.
Els futurs estudis de Medicina han ocupat molts titulars en els últims temps. Un primer pas era aconseguir l’acreditació d’hospital universitari de l’actual Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, no?
El fet que tingui el reconeixement com a hospital universitari és un pas necessari, però no és el final del camí. Pensem que per a exercir professionalment la medicina no n’hi ha prou amb el grau en medicina, sinó que també cal aquesta part d’especialització. Per tant, este primer pas ha de vindre acompanyat de tot un seguit d’actuacions, que és el que ja estem fent. Sempre parlem d’infraestructures, però la part més important són les persones. Pel que fa a infraestructures, estem treballant per a poder acollir, en este mateix Campus de Terres de l’Ebre, una cinquantena d’estudiants. Després tindran tot aquest professorat acreditat per a poder exercir la formació universitària: metges, especialistes com òptics, oftalmòlegs, cirurgians. Estem accelerant tot este procés perquè el projecte de Medicina sigui una realitat.
Costa trobar professionals que es vulguen quedar al territori?
El got sempre es pot veure mig ple o mig buit. L’objectiu final és que les persones que viuen a les Terres de l’Ebre tinguin la millor qualitat assistencial sanitària possible. Això implica que futurs professionals se puguin plantejar el projecte i desenvolupar una carrera professional que inclogui la part assistencial, la part de recerca i la part formativa a Terres de l’Ebre. Aquesta millora de la qualitat vindria donada per una millora no només de les instal·lacions, sinó per la qualitat dels professionals que puguin exercir la seua assistència mèdica aquí a Tortosa.
El 2027 és la data marcada per a començar a veure els primers estudiants de Medicina, procedents de Reus o Tarragona. Això no significa, però, la implantació del grau a Terres de l’Ebre, no?
Des de fa anys tenim un grup reduït d’estudiants de Medicina que estan matriculats a Reus o a Tarragona i que fan part del seu rotatori, per tant, les pràctiques, al Verge de la Cinta. El Govern està treballant perquè este nombre d’estudiants s’incrementi, però sempre pensant en estudiants matriculats a Reus o a Tarragona que fan part de la seua formació aquí. Però això ha de ser una etapa intermèdia per a poder assolir l’objectiu de desenvolupar tots els estudis i passar de cinc estudiants a cinquanta.
I els estudis complets, quan podrien començar?
Estem treballant amb la hipòtesi que l’any 2030 es pugui iniciar primer. És el full de ruta. Perquè això passi, s’han de donar moltes circumstàncies i tots sabem que, quan estàs fent obra pública, les coses sempre van més lentes del que ens imaginem. Però l’objectiu que se’ns ha fixat avui és que el curs 2030–2031 es puguin començar els estudis de Medicina. Si estem pensant per un costat en una infraestructura que s’ha de fer nova i, per l’altre, que s’ha d’acabar completant aquesta formació, és un temps que jo penso que és prudencial i viable.
Quant a les infraestructures, com ha de créixer el campus?
En principi, estem treballant amb la idea de poder fer nous equipaments bàsicament per dos motius. El primer és que en este campus, ara fa 20 anys, quan se va dissenyar, hi havia uns 160 i pocs estudiants; ara n’hi ha més de 900. I està dissenyat per a un màxim de mil alumnes. Si diem que posarem 50 alumnes de primer a tercer, ja superem este límit. Només per això, ja seria necessari fer una ampliació. Però creiem que els estudis de Medicina són una tipologia d’estudis molt específics que necessiten unes instal·lacions, uns laboratoris, una morgue, etc. Ja que estem pensant en fer una ampliació, també podem plantejar un projecte que vagi més enllà de Medicina i que pensi en els futurs vint anys, no només en la situació actual, sinó que tingui previsió de creixement també en altres titulacions. La nostra obligació com a universitat és anticipar esta demanda futura.
Hi ha projectes futurs al territori com el de la Gigafactoria, que pot desenvolupar-se a Móra d’Ebre. Des de la URV es planteja instaurar estudis en este àmbit?
La gigafactoria és una instal·lació singular en l’àmbit europeu. Esperem que finalment se’n pugui implantar una tal com està previst. I això vol dir que al voltant d’aquesta infraestructura singular hi haurà tota una sèrie d’empreses que especialitzaran els serveis d’este centre. Per tant, voldrà dir que farà falta una sèrie de professionals altament qualificats, especialitzats en àmbits diferents, no només de l’àmbit TIC, sinó de l’àmbit d’enginyeries. Des de la Rovira i Virgili hem de contribuir a formar estos professionals amb els perfils que calguin: ciberseguretat, dades, IA…
Hi ha un canvi de tendència del tipus d’estudis, si mirem 20 anys enrere. Això també suposa poder exportar talent cap a fora amb estes especialitzacions.
Exportar i importar, que al final se tracta que hi hagi un desenvolupament de l’economia regional, que cadascú pugui tindre una alta qualitat de vida al lloc on decidix viure. Se tracta de dissenyar, de visualitzar quin ha de ser este futur i anar creant les condicions necessàries perquè sigui una realitat i no quedar-nos esperant. Els exemples dels que hem parlat responen a l’estratègia de definir conjuntament com volem que sigui este futur i treballar cadascú des de la seua perspectiva perquè això sigui una realitat.
Exportar, importar, però també es tracta retindre talent, no?
Per què es pot retindre talent o per què pots importar talent? Perquè vol dir que en aquella zona en concret una persona pot desenvolupar-se professionalment. És bo que els alumnes vegin món, i marxin. Però també és bo que pugui haver-hi motius perquè les persones que han guanyat aquesta experiència després puguin tornar. Així, creant tot aquest ecosistema que estem parlant ara, el que es fa és generar les condicions perquè una persona, tant si és de l’Ebre com si no ho és, pugui desenvolupar-se personalment i professionalment aquí.
