La cultura catalana a les Terres de l’Ebre no es pot entendre sense la irrupció d’aquella extraordinària generació d’intel·lectuals i escriptors que, a partir de la revista GEMINIS l’any 1952, va marcar un abans i un després en la vida cultural. En plena foscor franquista, quan la llengua catalana era perseguida i el pensament crític mirava de sobreviure entre silencis i censures, un grup de joves tortosins va decidir obrir finestres al món des de la literatura, el teatre, la crítica i el compromís nacional.
Aquella generació brillant estava integrada per noms fonamentals de la cultura ebrenca i catalana: Gerard Vergés, Jesús Massip, Ricard Salvat, Manuel Pérez Bonfill i, posteriorment, Zoraida Burgos. Tots ells van convertir Tortosa en un focus de resistència cultural i en una plataforma de modernitat intel·lectual.
Enguany, precisament, celebrem el centenari del naixement de Manuel Pérez Bonfill, el nostre professor de sempre, una figura imprescindible de la cultura catalana contemporània i una de les grans consciències morals i intel·lectuals de les Terres de l’Ebre.
Manuel Pérez Bonfill, el professor de sempre
Parlar de Manuel Pérez Bonfill és parlar d’una vida dedicada plenament a l’ensenyament, a la cultura i al país. Nascut a Tortosa el 5 de setembre de 1926, va exercir durant dècades com a professor de literatura a l’antic institut de Tortosa, on va formar diverses generacions d’alumnes. Per a molts alumnes va ser molt més que un docent: va ser un mestre en el sentit més profund de la paraula.
La seua manera d’ensenyar deixava petjada. Pérez Bonfill transmetia passió per la literatura, esperit crític i compromís cívic. En temps difícils va saber educar en la llibertat de pensament i en l’amor per la llengua catalana. Els seus alumnes encara recorden classes memorables, plenes de referències literàries, de reflexions humanistes i d’una defensa insubornable de la cultura.
El dramaturg i l’home de teatre
El teatre va ocupar un espai central en la seua trajectòria. Pérez Bonfill va escriure diverses peces teatrals i va impulsar l’activitat escènica en uns anys especialment complexos per a la cultura catalana. La seua vinculació amb el teatre anava més enllà de l’escriptura: també dirigia, assessorava i estimulava iniciatives culturals. El seu teatre estava carregat de consciència social, de mirada crítica i d’un profund humanisme. Entenia l’escena com un espai de reflexió col·lectiva i de dignificació cultural.
Ricard Salvat, la projecció internacional
Ricard Salvat va esdevenir un dels grans noms del teatre català contemporani. Director, dramaturg i teòric teatral, va portar la cultura catalana als escenaris internacionals i va impulsar una concepció moderna, europea i compromesa del fet teatral. Salvat compartia amb Pérez Bonfill aquella necessitat de convertir la cultura en resistència. Tots dos entenien el teatre i la literatura com a instruments per construir consciència col·lectiva i defensar la identitat nacional catalana.
Gerard Vergés, la gran veu poètica
Dins aquella generació irrepetible destaca igualment Gerard Vergés, una de les grans veus de la poesia catalana contemporània. Poeta d’una extraordinària finor intel·lectual, traductor brillant i autor d’una obra plena d’ironia, sensualitat i saviesa literària, Vergés va projectar Tortosa arreu del país. La seua poesia, culta i alhora propera, connectava amb els grans clàssics universals i demostrava que des de les Terres de l’Ebre es podia construir literatura de primer nivell. La relació personal i intel·lectual entre Vergés i Pérez Bonfill va ser constant al llarg de les seues trajectòries.
Jesús Massip, savi de la cultura i la història ebrenca
Un altre nom imprescindible d’aquella generació és el de Jesús Massip, intel·lectual, historiador i estudiós incansable de la cultura de les Terres de l’Ebre. La seua aportació va ser decisiva per preservar i divulgar el patrimoni històric, lingüístic i cultural tortosí. Massip representava la saviesa humanista i l’arrelament al territori. La seua tasca investigadora i divulgativa va contribuir enormement a reforçar la consciència cultural ebrenca i la defensa de la catalanitat de Tortosa i de les Terres de l’Ebre.
Zoraida Burgos, la veu sensible de la poesia ebrenca
La generació GEMINIS no es pot explicar tampoc sense Zoraida Burgos, recentment traspassada i una de les grans poetes ebrenques de tots els temps. La seua obra, íntima i poderosa alhora, va aportar una veu femenina imprescindible a la literatura catalana contemporània. Zoraida Burgos va construir una poesia plena de sensibilitat, memòria i arrelament al territori. La seua desaparició deixa un buit immens en la cultura ebrenca, però també un llegat literari de gran profunditat i bellesa.
La importància literària de Manuel Pérez Bonfill
Enmig d’aquest conjunt extraordinari de creadors, Manuel Pérez Bonfill ocupa un lloc central per la seua coherència vital i intel·lectual. La seua obra literària abraça diversos gèneres i sempre manté una clara voluntat de compromís.
Com a narrador, va saber retratar les contradiccions humanes i socials amb una mirada lúcida i crítica. Com a poeta, va expressar inquietuds morals i existencials des d’una sensibilitat profundament humanista. Com a articulista, va intervenir constantment en el debat cultural i polític del país.
Pérez Bonfill representa la figura de l’intel·lectual compromès que mai no va separar cultura i consciència nacional. Va defensar la llengua catalana amb fermesa, va participar activament en la vida cultural de Tortosa i va mantenir sempre una actitud de resistència democràtica.
Per això molts el recorden com un escriptor de puny alçat: un home fidel als seus ideals, coherent fins al final i profundament compromès amb la llibertat, la justícia social i la dignitat del país.
L’acte del 19 de juny al carrer Hemingway
El pròxim 19 de juny, coincidint amb el dia del seu traspàs l’any 2018, se celebrarà un acte commemoratiu al carrer Hemingway de Tortosa per recordar Manuel Pérez Bonfill. L’acte vol reivindicar precisament aquesta dimensió d’escriptor compromès, d’intel·lectual de puny alçat que mai no va renunciar als seus principis ni a la defensa de la cultura catalana.
“Bon dia cultura catalana” i la memòria periodística
Entre les moltes facetes de Manuel Pérez Bonfill cal destacar també la seua activitat periodística. Durant anys va publicar la columna “Bon dia cultura catalana” al setmanari Ebre Informes, un espai d’opinió i reflexió cultural que va esdevenir una referència per a nombrosos lectors. Aquells articles combinaven lucidesa intel·lectual, compromís nacional i una profunda estimació pel país i per la cultura catalana. Pérez Bonfill hi reflexionava sobre literatura, llengua, política cultural i actualitat, sempre amb una mirada crítica i alhora esperançada. Coincidint amb el centenari del seu naixement, el pròxim mes de setembre se’n farà una reedició que permetrà recuperar aquells textos i posar-los novament a l’abast de les noves generacions.
El llegat de la generació GEMINIS
Va demostrar que de les Terres de l’Ebre es podia construir una cultura moderna, exigent i plenament catalana. Aquells escriptors i intel·lectuals van obrir camins enmig de les dificultats i van convertir la cultura en una forma de resistència i dignitat.
Entre tots aquells noms il·lustres, Manuel Pérez Bonfill continua sent el nostre professor de sempre: el mestre que ens va ensenyar que la cultura és llibertat i que la paraula també pot ser una forma de combat.
