No volia escriure este article. De veritat. Sempre m’he considerat una persona humil, treballadora i més partidària d’ajudar que de destacar. Potser per això he estat voluntària durant molts anys en diferents entitats de la ciutat, treballant sovint des de darrere, sense buscar protagonisme ni titulars.
Però arriba un punt en què, després d’escoltar el mateix discurs sobre la poda dels arbres de Tortosa, un ple darrere de l’altre, una ja no es pot quedar callada. Sobretot quan damunt de la taula tens informes tècnics que expliquen clarament què ha passat durant anys amb molts dels arbres de la nostra ciutat.
Des del primer minut d’este govern, s’ha intentat cuidar i salvar els arbres de Tortosa. S’han revisat exemplars, s’han aplicat tractaments d’endoteràpia i s’ha demanat assessorament extern per intentar conservar-los. Perquè sí, encara que alguns es descobrisquen ara ecologistes de tota la vida, n’hi ha d’altres que fa temps que treballem per preservar este patrimoni viu.
I què ens diuen els diferents informes de Doctor Árbol i de J. Alemany? Doncs una cosa molt clara: que durant anys a Tortosa s’han realitzat podes agressives que han provocat grans lesions als arbres. Els tècnics descriuen xancres secs, fusta en descomposició, esquerdes, fongs patògens i colònies de tèrmits. Fins i tot afirmen que “les esporgues realitzades durant anys han afavorit l’afectació dels exemplars”.
Curiosament —o potser no tant—, els arbres que menys s’han podat són els que presenten un millor estat fitosanitari. Qui ho hauria dit. Quan es poda un arbre, especialment si es fa de manera intensa i repetida, se li provoquen ferides que obliguen l’organisme a destinar recursos a la cicatrització, a la defensa contra fongs i insectes, a la regeneració de la capçada. Aquest estrés acumulat pot afavorir problemes fitosanitaris i reduir la seva vitalitat a llarg termini. En canvi, els arbres que han crescut amb poques intervencions solen desenvolupar una arquitectura més equilibrada i mecanismes naturals de defensa més eficaços.
També és important recordar que alguns exemplars es troben en espais de pas de persones, i que els mateixos tècnics alerten del risc de fractura de branques. Però clar, segurament és més fàcil fer oposició des de la trinxera política que reconèixer els errors i assumir responsabilitats sobre allò que s’ha fet malament durant dècades.
Prendre decisions sobre els arbres no és agradable.
No deixem d’actuar sobre exemplars que formen part del paisatge natural i sentimental de Tortosa.
Els arbres tenen memòria.
