La temperatura de l’aigua del mar Mediterrani a la costa de l’Ebre ha assolit este estiu un nou rècord històric i per primera vegada ha superat els 30 graus. El 13 d’agost, a les cinc de la tarda, el termòmetre de la boia de la xarxa de Ports de l’Estat situada davant del delta de l’Ebre va registrar una temperatura de 30,31 graus centígrads, el valor més alt de tota la sèrie històrica iniciada el 2004.
L’escalfament de l’aigua també s’ha reflectit en les temperatures mitjanes dels mesos d’estiu. Durant l’agost, la temperatura mitjana del mar va ser de 29,07 °C, un registre que supera l’anterior màxim històric per a este mes, corresponent a l’agost de 2022, quan la mitjana es va situar en 28,31 °C. El juliol també va acabar amb una temperatura mitjana rècord. L’aigua va assolir una mitjana de 27,59 °C, per sobre dels 27,39 °C registrats el juliol de l’any passat.
Els registres extrems també han sigut destacats durant els mesos previs a l’agost. El 31 de maig, a les quatre de la tarda, la temperatura de l’aigua va arribar als 24,64 °C, el valor més alt de tota la sèrie històrica per a un mes de maig. Al juny, la temperatura màxima va ser de 28,14 °C, assolida el dia 28. En este cas, però, el registre no va superar el rècord del mes, establit el 30 de juny de l’any passat, quan l’aigua va arribar als 28,87 °C. Al juliol, el valor màxim se va registrar el dia 31, amb 29,04 °C, una temperatura propera al rècord absolut de la sèrie per a este mes, registrat el 26 de juliol de 2006, que va ser de 29,5 °C.
La boia, situada a les coordenades 1,47° de longitud est i 40,69° de latitud nord, va començar a prendre mesures el 20 d’agost de 2004. Des d’aleshores, registra dades sobre diversos paràmetres de l’entorn marí i atmosfèric, entre els quals hi ha la temperatura de l’aigua, l’onatge, el vent, els corrents marins, el nivell del mar, la salinitat, la temperatura de l’aire i la pressió atmosfèrica.
Ports de l’Estat disposa d’una xarxa d’observació marina que permet fer un seguiment de diferents variables de l’estat del mar al llarg de la costa espanyola. La xarxa està formada per 15 boies d’aigües profundes, entre les quals hi ha la situada davant del delta de l’Ebre, 12 boies costaneres, 46 mareògrafs distribuïts pel litoral i 9 estacions de radars d’alta freqüència.
Esta infraestructura es gestiona en col·laboració amb altres institucions i permet obtindre registres continuats sobre l’evolució de les condicions marines.
L’augment de la temperatura del Mediterrani és també un indicador de l’evolució climàtica i pot tindre efectes sobre el territori. L’escalfament de l’aigua del mar pot afavorir unes condicions més propícies per a determinats episodis meteorològics intensos, com ara tempestes i precipitacions torrencials.
En els darrers anys, diversos municipis del litoral ebrenc, com Alcanar, la Ràpita, l’Ampolla o l’Ametlla de Mar i d’altres que no són costaners, han patit episodis de precipitacions intenses que han provocat danys en zones urbanes i urbanitzacions, especialment en àrees properes a les lleres de barrancs.
D’altra banda, l’escalfament del mar ja té conseqüències visibles sobre els ecosistemes marins i l’activitat pesquera. Així ho constata un estudi científic de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), distingit l’any passat amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Ciències Ambientals i de la Terra. El treball assenyala un canvi en la composició de les captures a la costa catalana. Mentre que les espècies que preferixen les aigües càlides han guanyat presència, les d’aigües temperades o fredes han anat a la baixa. Entre estes últimes hi ha la sardina i el lluç, dos espècies històricament importants tant per a la dieta mediterrània com per a les llotges de peix.
Les estadístiques anuals de captures pesqueres del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació reflectixen esta tendència. L’any 2000, els pescadors dels ports catalans van capturar 14.486 tones de sardina. Vint-i-cinc anys després, el 2025, la xifra havia caigut fins a les 3.936 tones, un descens del 72,8 %. El lluç ha seguit una evolució similar. Les captures van passar de les 2.208 tones registrades l’any 2000 a les 649 tones del 2025, amb una davallada del 70,6 % en 25 anys.
Les dades il·lustren el canvi que està experimentant el litoral català, on l’augment de la temperatura de l’aigua afavorix la presència d’espècies d’aigües més càlides i, alhora, posa sota pressió algunes de les espècies que tradicionalment han tingut un pes destacat en la pesca mediterrània.
