Tortosa i Amposta han compartit el 2025 creixement demogràfic i una evolució a l’alça del preu de l’habitatge, però continuen presentant diferències en renda, seguretat ciutadana, educació i estructura de la població. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) recollides en l’última edició de l’informe d’indicadors urbans, publicat a finals d’octubre, permeten posar cara a cara les dos úniques ciutats ebrenques de més de 20.000 habitants i dibuixar una radiografia de la realitat econòmica i social que presenten actualment.
Les capitals del Baix Ebre i del Montsià formen part de les 432 ciutats espanyoles de més de 20.000 habitants per a les quals l’INE oferix una sèrie d’indicadors urbans. Esta informació s’inclou dins la publicació Indicadors Urbans, derivada del projecte europeu Urban Audit, impulsat per la Direcció General de Política Regional i Urbana (DG REGIO) i coordinat per Eurostat. L’objectiu del projecte és recopilar, estimar i difondre dades socioeconòmiques comparables que permeten analitzar la qualitat de vida a les ciutats europees.
L’habitatge s’encarix
El preu mitjà de compravenda d’un habitatge a Amposta va ser el 2025 de 83.026 euros, un 15,5 % més que l’any anterior. Tot i així, la capital del Montsià se situa entre els 15 municipis de l’Estat espanyol de més de 20.000 habitants que van registrar el preu mitjà més baix. A Tortosa, l’increment va ser menor i es va situar en un 13,1 %. D’un preu mitjà de 79.028 euros per habitatge el 2024 va passar a 89.394 euros l’any passat.
Estos imports corresponen al preu mitjà de compravenda de totes les operacions de venda de pisos, habitatges unifamiliars i cases aparellades durant el 2025. Els indicadors especifiquen també com han evolucionat en concret els preus de compravenda de pisos, que en el cas d’Amposta han registrat el 2025 un increment del 18,4 % (dels 66.304 euros de 2024 han passat a 78.529), un augment que contrasta amb Tortosa, on només van pujar un 4,3 % (dels 77.714 euros als 81.109 euros). Esta diferència entre les dos ciutats se percep també en el preu mitjà per metre quadrat d’un pis. Mentre a Tortosa es va situar en 928 euros (99 euros més que l’any anterior) a Amposta va ser de 994 euros (195 euros més que al 2024).
Els indicadors de l’INE aporten més dades sobre aspectes residencials. L’any passat, la capital del Baix Ebre tenia un total de 13.623 llars, en un 28,8 % hi vivia només una persona i el nombre d’habitatges convencionals, segons el cadastre, s’elevava a 18.811 (26 més que l’any anterior). A la capital del Montsià, el nombre de llars se situava en 8.881, en un 27,6 % hi vivia una única persona i tenia 11.739 habitatges convencionals (68 més que el 2024).
Creixement demogràfic
Durant els últims cinc anys, el creixement demogràfic d’Amposta (+8,56 %, amb 1.819 habitants més) ha superat el de Tortosa (+7,63 %, amb 2.572 habitants més). Tanmateix, en l’últim any, la població resident ha crescut més a Tortosa, que ha passat de 35.513 habitants el 2024 a 36.258 el 2025 (+2,1 %), que a Amposta, on el nombre de residents ha augmentat de 22.623 a 23.047 (+1,87 %).
Pel que fa a l’estructura per edats, a Tortosa el 14,3 % de la població té menys de 15 anys, el 64,9 % té entre 15 i 64 anys i el 20,8 % supera els 65 anys. L’edat mitjana dels tortosins és de 44,84 anys, mentre que el 2017 era de 43,32. La xifra és similar a la d’Amposta, on l’edat mitjana se situa en els 44,21 anys, davant dels 42,88 del 2019. A Amposta, el 14,4 % dels habitants té menys de 15 anys, el 66,6 % se troba en la franja d’edat d’entre 15 i 64 anys i el 19 % té 65 anys o més.
D’altra banda, el 28 % de la població que residia a Tortosa el 2025 havia nascut fora de l’Estat espanyol. Esta proporció representa un increment d’1,9 punts percentuals respecte del 2024 i de nou punts en comparació amb el 2017. Si es té en compte la nacionalitat, el percentatge de població estrangera se situa en el 23,6 %, un punt i mig més que l’any anterior.
A Amposta, les dades del 2025 indiquen que el 25,4 % de la població resident havia nascut fora de l’Estat espanyol, 1,9 punts percentuals més que el 2024. Si es considera únicament la nacionalitat, el percentatge de població estrangera es reduïx fins al 22,7 %, amb un increment d’1,5 punts respecte de l’any anterior.
Més delictes a Amposta
Un altre dels indicadors publicats és la taxa total d’infraccions penals, que permet mesurar la incidència de la delinqüència en relació amb la població. A Tortosa, durant el 2024 —les dades corresponents al 2025 encara no estan disponibles—, se van registrar 53,87 delictes per cada mil habitants, 3,5 menys que l’any anterior. Esta xifra situa la capital del Baix Ebre en la posició 115 del rànquing estatal dels 432 municipis de més de 20.000 habitants amb una taxa més elevada d’infraccions penals.
La taxa de Tortosa és lleugerament inferior a la d’Amposta, on se van comptabilitzar 55,49 delictes per cada mil habitants, 4,4 menys que el 2023. Esta dada situa la capital del Montsià nou llocs al davant de Tortosa, en la 106a posició del rànquing estatal. La ràtio de la capital del Baix Ebre és similar a les de Huelva (53,95) i Oriola (53,86), mentre que la d’Amposta se situa entre les de Reus (55,61) i Valls (55,19).
Les taxes de Tortosa i Amposta contrasten amb les dels altres dos municipis de més de 20.000 habitants més pròxims a les capitals ebrenques, però situats al País Valencià. Vinaròs va registrar 61,14 delictes per cada mil habitants, mentre que a Benicarló la taxa es va enfilar fins als 71,99, una xifra que el situa en la 35a posició del rànquing estatal.
Al conjunt de l’Estat, el rànquing l’encapçalen el Prat de Llobregat, amb 225 infraccions penals per cada mil habitants; Adeje (Santa Cruz de Tenerife), amb 126, i Salou, amb 120,9. A l’altre extrem de la classificació hi ha Olesa de Montserrat (17,5), Icod de los Vinos (18,6) i Castellar del Vallès (18,8), que presenten les taxes més baixes.
L’anàlisi de l’evolució d’este indicador de criminalitat en els darrers anys constata que l’augment sostingut dels fets delictius tant a Tortosa com a Amposta, especialment a partir del 2020, se va trencar el 2024. A la capital del Baix Ebre, el 2020 se van registrar 31,20 infraccions penals per cada mil habitants, una xifra que va créixer fins a 40,98 el 2021, va continuar augmentant fins a 50,69 el 2022, va arribar a 57,38 el 2023 i va baixar a 53,87 el 2024. A Amposta, la tendència va ser similar: se van comptabilitzar 37,03 infraccions per cada mil habitants el 2020, 43,02 el 2021, 45,55 el 2022, 59,89 el 2023 i 55,49 el 2024, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística.
La taxa del total d’infraccions penals elaborada per l’INE es calcula a partir dels balanços trimestrals de criminalitat del Ministeri de l’Interior, elaborats amb les dades registrades pels diferents cossos policials. L’indicador suma totes les infraccions penals, tant de criminalitat convencional com de cibercriminalitat, i es calcula per cada 1.000 habitants, prenent com a referència la població mitjana anual del municipi analitzat. El resultat és una dada que mesura de manera homogènia la incidència delictiva entre municipis.
Més renda a Tortosa
Pel que fa als indicadors econòmics, la renda neta mitjana anual de les llars de Tortosa, amb dades corresponents al 2024, va ser de 38.355 euros, una xifra clarament superior als 33.750 euros registrats a Amposta. Esta diferència també es constata en la renda neta mitjana per habitant, que se situa en 14.464 euros a Tortosa, davant dels 13.134 euros de la capital del Montsià.
Pel que fa a la taxa d’atur, les dos capitals presenten valors força similars. L’any passat, Tortosa va registrar una taxa del 12,62 %, un punt percentual interanual menys que el 2024. A Amposta, l’indicador se va situar en el 12,40 %, després d’experimentar una reducció de gairebé dos punts percentuals en un any (-1,93).
Nivell formatiu
Segons els indicadors urbans referents a formació educativa (dades corresponents a l’any 2024), Amposta presenta unes xifres lleugerament més altes que Tortosa pel que fa a assistència de menors de 4 anys a llars d’infants (un 63,7 % davant del 58,7 %).
Pel que fa al nivell formatiu de la població d’entre 25 i 64 anys, Tortosa compta amb un percentatge més elevat de persones que han superat els nivells bàsics d’educació primària i secundària inferior (44,7 %) en comparació amb Amposta (42,1 %). La capital del Montsià registra una proporció més gran de persones amb estudis secundaris superiors o postsecundaris no universitaris (23,3 % davant del 19,4% de Tortosa).
Finalment, pel que fa a l’educació superior o universitària, Tortosa presenta un lleuger avantatge, amb un 36,0 % de la població amb titulació, mentre que a Amposta la xifra és del 34,6 %.
