El Projecte Estratègic d’Economia Blava Sostenible del Delta de l’Ebre (PEDE), impulsat per l’Ajuntament de la Ràpita, ha presentat un estudi de descarbonització dels sectors pesquer i nàutic del port rapitenc a partir de l’aprofitament com a biocombustible de recursos del territori com ara la palla d’arròs, els olis usats de l’hostaleria i altres fraccions orgàniques com la sansa de l’oliva. L’objectiu és fer un pas de gegant cap a la sostenibilitat i reduir la dependència de combustibles fòssils i de les situacions geopolítiques que n’encarixen el preu, per tal de reforçar la viabilitat de la pesca i, de retruc, de l’agricultura: no només se dona una utilitat a la palla, sinó que la transformació d’estos residus orgànics en combustible per a la flota pesquera i nàutica dona, com a sobra, un digestat que es pot retornar al camp com a fertilitzant per als arrossars.
L’ús de biocombustible net per part de la flota rapitenca —de referència a Catalunya amb un centenar d’embarcacions de pesca, 1.797 amarratges i un volum de venda de peix a llotja de 13,7 milions d’euros el 2025— permetria estalviar l’emissió contaminant de bona part de les 12.800 tones anuals de diòxid de carboni equivalent (tCO2eq) que avui genera l’activitat al port rapitenc, tres quartes parts de les quals (un 73 % segons l’estudi) corresponen a la pesca d’arrossegament, composta per 33 embarcacions. La pesca d’arts menors, amb 62 embarcacions, provoca un 15 % de les emissions. La resta corresponen a les barques d’esbarjo i a les auxiliars aqüícoles. L’estalvi d’emissions no només se fonamenta en la desvinculació del combustible fòssil sinó també en l’ús que se li dona a la palla, que actualment se podrix als camps i emet fins a 58.900 tCO2eq per unes 20.000 hectàrees d’arrossars. És a dir, és 4,5 vegades més contaminant que els motors de les barques. En total, s’emeten avui més de 70.000 tCO2eq a l’atmosfera que es podrien evitar en una proporció del 75 %, segons quantifica l’estudi. L’altre gran avantatge, vital per al sector, que es deriva de la proposta és l’econòmic.
Amb la producció de biocombustible en una planta a la Ràpita, se podria oferir el producte als pescadors a un preu d’entre 0,80 cèntims i un euro el litre, molt per sota de la mitjana actual de fins a 1,30 euros per litre de gasoil d’ús pesquer. A més a més, l’autor de l’estudi, l’enginyer Francisco Trigueros, assegura que la substitució del combustible fòssil de les embarcacions se faria sense haver de modificar els motors ni renovar la flota. El biocombustible obtingut “oferix fins i tot una millor qualitat, de manera que reduïx les necessitats de manteniment” dels motors. “L’estratègia de sostenibilitat no pot suposar riscos per a qui té menys marge econòmic”, resol Trigueros.
Un dels factors que pot abaratir els costos de producció és que durant el tractament, concentrat en dos línies alimentades per electricitat, hidrogen i calor de procés, també s’obtindria bioalcohol —a partir de la palla d’arròs— per a la indústria química.
“Tot plegat significa dixar de dependre de l’estret d’Ormuz i fer-ho amb els recursos propis del territori, amb una circularitat absoluta”, destaca el director del PEDE, Bartomeu Rosselló, en conversa amb esta publicació, en el context del conflicte bèl·lic a l’Iran.
Per a arrancar, l’estudi dibuixa unes instal·lacions relativament senzilles, amb dos contenidors “en bucle tancat” i sense necessitat d’obra industrial. L’Ajuntament de la Ràpita hauria de facilitar una parcel·la d’entre 150 i 200 metres quadrats i Ports de la Generalitat, autoritzar l’espai i l’activitat dins del recinte portuari. Naturalment, la Confraria de Pescadors de la Ràpita és l’actor clau perquè és qui compromet l’ús del biocombustible.
L’operador seria, segons explica Rosselló, el mateix instrument de governança del PEDE, que s’estaria constituint actualment a través de la Fundació Mediterrània Activa. “Cal la implicació de tots els agents del territorori en un pacte per a garantir matèria primera i preus estables, en què tothom surta beneficiat”, valora.
L’informe preveu la possible captació anual de 560.000 litres d’oli usat del Baix Ebre i el Montsià, 50.000 tones de sansa i 100.000 tones de palla d’arròs. Només amb els olis i la sansa ja s’estima que es cobriria entre el 59 % i el 60 % de la demanda de la flota rapitenca. La viabilitat de la conversió dels residus orgànics en combustible està certificada per la Universitat de Múnic, detalla Rosselló. Ara caldrà acabar de ponderar la disponibilitat i accessibilitat de residus per a donar cobertura alternativa a una demanda actual que, circumscrita només al sector pesquer, ja supera els 4 milions de litres de gasoil a l’any, per a unes 28 setmanes de faena. Les previsions són que en mig any se podria fer una primera prova pilot per a començar a contrastar produccions, qualitat, consums i rendiment. “Cal lluitar contra l’escepticisme i els dubtes i quan se vegen els efectes, anirem guanyant adeptes”, confia Trigueros, en unes declaracions a Canal TE en què assegurava que hi ha bona predisposició per part dels pescadors.
Cent llocs de treball
A més a més, la futura biorefineria generaria un centenar de llocs de treball directes i fins a 250 d’indirectes, amb la intenció que la formació per a cobrir els perfils professionals i la recerca aplicada es facen al territori. Trigueros també enfoca el desafiament “que l’activitat pesquera continue sent un dels motors econòmics de la zona”.
Pel que fa al finançament necessari, la proposta contempla a mitjà termini una injecció de 75 milions d’euros en 10 anys, amb tres fases a diferents velocitats fins al 2035. Trigueros preveu que l’arrencada l’haurien d’aplanar les administracions públiques i després se podria buscar finançament extern privat. “Cadascuna de les parts ha de tindre beneficis, però cal un equilibri i un marc legal i financer que han d’aportar les administracions”, demana.
El treball també assenyala altres mesures “perifèriques” com ara la revegetació de praderies marines i el cultiu de macroalgues, també dins dels objectius de descarbonització.
