Pregunta: Com han viscut la crisi Covid des del seu hospital?
Resposta: Ens hem reorganitzat i hem adaptat la nova situació al nostre dia a dia.
P: El pla de contingència ja forma part de la rutina habitual.
R: Vam arrencar ben aviat. A primers de març vam començar a formar el personal. Ens preocupava l’impacte que podia tenir la crisi Covid en un equipament com el nostre, amb vora 300 persones -entre hospital i residència- que són grans i vulnerables, a més de 140 pacients de la unitat nefrològica, que també són de risc.
P: Quants pacients Covid han tingut? R: Vint-i-set en total. Ara n’estem tractant set. P: Entenc que tots de caràcter lleu.
R: Alguns van estar greus. Malauradament hem tingut 4 morts.
P: Aquí sembla que hi ha hagut certa confusió amb les dades del Departament de Salut.
R: Doncs les víctimes han estat quatre. Dos a l’hospital i dos més a la Casa de la Consolació.
P: Malgrat el nivell de vulnerabilitat dels pacients d’aquest hospital, s’han rebut malalts Covid. Este ha estat un risc assumible?
R: Penso que hauria estat assumible si haguéssim vist el sistema col·lapsat. Estàvem preparats per a rebre malalts Covid per si el sistema es col·lapsava, però això aquí no ha passat. És una qüestió que ens ha preocupat i és cert que ha estat arriscat perquè els nostres usuaris són molt vulnerables. Però ens n’estem sortint.
P: De quina manera el pla de contingència Covid ha alterat el funcionament de l’hospital?
R: Inicialment vam dissenyar un pla pensat no tant per a jugar a primera línia. Però a la vista de la proposta de la regió sanitària, en què ens havíem de preparar per a rebre malalts Covid procedents d’urgències o primària, vam adaptar el nostre pla ràpidament. Vam habilitar un espai exclusiu per a tractar Covid i el vam aïllar completament de la resta d’instal·lacions.
P: Extremar el zel els ha permès minimitzar contagis.
R: Només n’hem tingut dos entre els professionals. Vam organitzar torns de treball de 12 hores, de manera que no coincidissen entre ells, amb un circuit específic. El personal no sortia en tot el torn, els portàvem el menjar i es dutxaven abans de sortir. Calia protegir el malalt i el professional.
P: El brot de la Casa de la Consolació els va posar a prova.
R: Es va contagiar un terç de les germanes. I en van acabar morint dos. Vam enviar tot el personal del convent a casa i des de l’hospital ens vam fer càrrec de la neteja, bugaderia, menjar i atenció mèdica. Vull posar en valor l’esforç dels professionals de l’hospital per contenir la situació.
P: Les residències de gent gran han estat el gran drama d’esta epidèmia. A la residència de la Santa Creu han pogut mantenir a zero el nombre de contagis.
R: Hem estat molt estrictes en les restriccions. A la mínima sospita d’un resident, l’enviàvem a l’hospital. I hem preferit mantenir-los ingressats i no retornar-los encara a la residència per a minimitzar riscos de contagi.
P: Este confinament a les habitacions pot passar factura a determinats avis i àvies?
R: Els nostres residents habitualment surten a passejar, baixen a la cafeteria i tenen molt d’espai. Ara porten unes quantes setmanes sense sortir de l’habitació, encara que els fem activitats. Però el risc de deteriorament psíquic és un factor afegit en el nostre cas que, efectivament, hem de tenir present.
P: Han mantingut la comunicació amb les seues famílies?
R: Cada dos dies com a molt, tots els residents han pogut parlar-hi. La situació ha estat molt dura i era bàsic mantenir la comunicació. Esta ha estat una molt bona eina tant a nivell humà com terapèutic.
P: Han pogut mantenir serveis bàsics com l’hemodiàlisi?
R: Amb un control també molt estricte. De tota la nostra activitat, al voltant del 10% es fa sense que el pacient ingresse a l’hospital o a la unitat de diàlisi. Vam haver de tancar l’hospital de dia, el centre de dia i consultes. Hem mantingut l’atenció mitjançant trucades i videotrucades. En el cas de malalties neurodegeneratives, l’eina telemàtica ens ha anat molt bé per a continuar veient el pacient i, a més, fer-ho en companyia de la seua família.
P: Quins nous procediments creu que acabaran quedant-se després d’esta crisi?
R: La teleassistència s’acabarà consolidant com a eina de treball. Tot això ens ha agafat en ple procés de canvi i renovació del web corporatiu. Malgrat tot, les nostres educadores han penjat vídeos terapèutics molt valorats pels usuaris.
P: Hi ha hagut bona coordinació amb el Catsalut i la resta de proveïdors?
R: El Catsalut va presentar el seu pla de contingència i nosaltres vam adaptar el nostre, ja que inicialment -com he dit- no teníem previst atendre malalts Covid per l’absència de col·lapse. Vam acceptar la situació, ens vam adaptar i ens hem coordinat molt bé.
P: Han disposat de suficients equipaments EPI?
R: Mai no n’han faltat, encara que de vegades ha estat complicat aconseguir-los. S’ha intentat fer una distribució centralitzada, però en una situació com la que hem viscut és molt complex. Els hem anat a buscar on ha fet falta.
P: Quin escenari s’obre a partir d’ara?
R: La nostra tornada a la normalitat serà més lenta que en altres centres. El nostre és un pacient vulnerable, i hem de fer-ho bé. Haurem de mantenir en el temps un espai específic per a tractar malalts Covid.
P: Esta crisi ha posat a prova tothom.
R: M’agradaria fer una reflexió. Hem viscut, i vivim encara, una situació d’una magnitud de la qual, possiblement, encara no en som prou conscients. Ens estem acostumant a escoltar cada dia xifres de contagis i de víctimes. Però és brutal la gran quantitat de persones que han mort. Penso que mereix una reflexió, a nivell humà, que potser encara no hem fet tots plegats. Vull agrair, finalment, a totes les empreses i entitats que han fet donacions a l’hospital durant esta crisi.
