La PDE exigix al Govern que blinde els espais de la Xarxa Natura i a la CHE, que eixugue el deute amb el Delta

La Comissió d’Estudi sobre la Protecció del delta de l’Ebre va arrencar dimarts al Parlament de Catalunya amb dures crítiques de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) a la inacció mostrada principalment pel Govern espanyol, però també per part de la Generalitat. El moviment social vol que quede definit de forma immediata el Pla estatal de protecció anunciat, amb pressupost i terminis específics, i que el Govern de la Generalitat concloga d’una vegada i de forma concisa els Plans de gestió dels espais naturals que configuren la Xarxa Natura 2000 -competència autonòmica- per a definir-ne les necessitats ambientals quant a cabals líquids i sòlids.

«El debat no és arenes o sediments. Que no se’ns faça escollir i ens facen servir d’excusa».
Susanna Abella

La portaveu Susanna Abella va afirmar que la societat ebrenca se sent desenganyada per la falta de lideratge dels governs i va demanar que es dixe de posar com a excusa que al territori no hi ha consens entre partidaris de mesures més dures o més toves. “El punt de consens és que volem trobar una solució i continuar vivint aquí. El debat no és arenes o sediments. Totes les visions sumen i són complementàries”, va dir, en un una compareixença telemàtica davant la nova comissió parlamentària engegada a iniciativa d’ERC.

Abella, però, va posar sobretot el focus en la necessitat de generar aportacions sedimentàries, amb la complicitat dels regants, perquè els sediments es puguen escampar per la plana deltaica, després de recordar que ara no es produïxen grans riuades i que fins i tot en les principals, com en l’última de recent que va generar alarma i inundacions conca amunt, arriba aigua sense aportacions de sediments.

El resultat és que “la força del mar cada vegada té més influència” sobre el Delta, constata Abella, que recorda que el temporal Gloria “va posar en evidència, d’un dia per a l’altre, el que semblava molt lluny”. La PDE reclama a l’Estat que s’hi pose sense excuses “perquè és qui ha generat el problema” amb la gestió del riu i amb els embassaments que retenen els fangs. “La conca [i la CHE com a autoritat] té un deute històric amb el delta de l’Ebre”, va concloure.

Un riu molt curt

Tant la PDE com la direcció del Parc Natural del Delta, que és l’organisme que va estrenar la comissió, van posar l’accent que el riu, des de la perspectiva del Delta, s’ha reduït al centenar llarg de quilòmetres de l’últim tram, a partir del sistema d’embassaments de Mequinensa i Riba-roja.

“La conca de l’Ebre acaba, des del punt de vista dels sediments, a l’embassament de Flix”, va transmetre el director del Parc, Francesc Vidal, que va recordar que els deltes són sistemes dinàmics i que, a banda de la quantitat de sediments, és important com es distribuïxen quan arriben al mar. El gran problema, va alertar, més enllà de l’erosió del front litoral, és el possible trencament i entrada d’aigua marina inundant la plana deltaica, fet que tindria conseqüències desastroses.

«Des del punt de vista dels sediments, la conca de l’Ebre acaba a l’embassament de Flix».
Francesc Vidal

Vidal va apostar per solucions basades en la natura per a aspirar a la “foto fixa” actual, sense canvis, del Delta, ja que propostes com la de fer enrere la línia de la costa no són ben rebudes.