Els ratpenats s’han convertit en una peça clau per a analitzar l’estat ecològic del delta de l’Ebre. En el marc del projecte europeu Syberac, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) utilitza estos mamífers com a sentinelles de l’ecosistema per a estudiar l’impacte que pot tindre l’ús de plaguicides en el cultiu de l’arròs sobre la biodiversitat del Delta.
L’elecció dels ratpenats no és casual. Són animals insectívors que es troben en una posició elevada dins de la cadena tròfica, de manera que el seu seguiment oferix molta informació als investigadors: “Són bons sentinelles perquè són insectívors, mengen molts insectes i, al Delta, estan en una posició alta de la cadena alimentària. Això ens permet obtindre una imatge de tot l’ecosistema. A més, són fàcils de manejar perquè instal·lem caixes perquè hi crien i les ocupen molt fàcilment, ja que al Delta tenen molt aliment”, explica Ana López Antía, investigadora de l’IDAEA-CSIC, en declaracions a CanalTE.
El Delta és un escenari especialment adequat per a avaluar l’impacte d’estos productes per la combinació d’activitat agrícola i espais naturals protegits. “El que s’ha d’investigar és el grau d’este efecte, què està passant i quina importància té, per a poder posar-ho tot a la balança i trobar un equilibri entre conservació i productivitat”, insistix López.
La investigació estudia els productes químics sintètics autoritzats en el cultiu de l’arròs i com arriben al medi i es distribuïxen. L’equip de Berta Pérez, investigadora predoctoral del projecte, ha recollit mostres d’aigua i sediments per a analitzar la presència i permanència dels plaguicides, així com mostres d’insectes, l’aliment principal dels ratpenats. També s’han analitzat els excrements dels animals i també es prenen mostres de sang i pèl, juntament amb paràmetres relacionats amb la seua condició corporal.
Els ratpenats estudiats viuen en caixes niu instal·lades al Delta i que ocupen ràpidament per a formar-hi colònies de cria. Esta metodologia facilita el seguiment de les poblacions i permet obtindre mostres al llarg de la temporada. El moment de la recollida també és important, ja que coincidix amb el període de cultiu de l’arròs i amb les diferents fases d’aplicació dels tractaments fitosanitaris.
Pesticides
Els primers resultats mostren diferències entre les poblacions que viuen en zones agrícoles i les que habiten en àrees més naturals. En els excrements dels animals de les zones agrícoles s’hi han detectat nivells més elevats de pesticides, mentre que en les zones naturals les concentracions són menors. Tot i això, els contaminants també hi són presents, encara que de manera més diluïda. Esta dada evidencia la connexió entre els espais agrícoles i els naturals del Delta. Ara bé, encara cal determinar quin impacte tenen estes concentracions sobre la biodiversitat.
Les investigadores també han observat que algunes colònies presenten una millor condició corporal que d’altres, especialment les situades en zones més naturals o allunyades dels cultius intensius. Encara no poden determinar, però, si esta diferència està causada directament per
l’ús de plaguicides. Podria respondre a efectes directes sobre els animals, però també a factors indirectes, com una menor disponibilitat d’aliment o les característiques de l’hàbitat.
El projecte Syberac busca entendre com les restes d’estos productes fitosanitaris se mouen entre els arrossars i els espais naturals i quins efectes tenen sobre l’ecosistema. Les investigadores consideren que no necessàriament cal apostar per un model completament ecològic, sinó explorar sistemes intermedis que permeten reduir l’ús de productes químics, evitar tractaments preventius innecessaris i millorar la gestió dels màrgens. L’objectiu és trobar “l’equilibri” entre productivitat agrícola i conservació de la biodiversitat.
