Alteracions en el cicle menstrual, regles que han vingut abans o que s’han endarrerit, que s’han allargat en els dies, que han provocat sagnats més abundants, acompanyats de dolors més intensos, i canvis, fins i tot, en el color de la sang; també hi ha hagut dones que han tingut fins a dos i tres menstruacions al mes, o tot just el contrari, absència de la menstruació des d’un parell de mesos a més de mig any. Estos són només alguns exemples dels testimonis recollits pel Setmanari l’EBRE, gràcies a la contribució de més de trenta dones, la majoria del territori ebrenc, que han detallat els canvis i les alteracions que han viscut en els darrers mesos en el seu cicle menstrual. Totes elles tenen només un denominador comú: els canvis en els cicles menstruals van iniciar-se després d’administrar-se la vacuna contra la covid.
Tot i que, tal com assenyala la cap de Ginecologia de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, la doctora Milagros Rubio, “l’Agència Europea de Medicaments (EMA) encara no reconeix les alteracions en els cicles menstruals com un possible efecte secundari de les vacunes contra la covid, és cert que, en els estudis que s’han anat implementant en determinats territoris, s’ha vist que sí que hi ha relació”. L’EMA no, però, el Ministeri del Govern ha afirmat que “set de cada 10 dones diuen que han tingut canvis en la regla després de vacunar-se, segons una enquesta preliminar a 14.000 jóvens” realitzada per investigadores de Granada.
Una enquesta realitzada a més de 17.500 dones confirma que “un 50 % ha tingut alteracions menstruals després d’haver-se posat la vacuna”
Un altre estudi fet per investigadores de la Universitat d’Extremadura, en què s’han enquestat més de 17.500 dones, confirma que “un 50 % ha sofert alteracions menstruals després d’haver-se posat la vacuna”. D’entre els resultats d’este estudi, el 49 % referix alteracions en la durada, sagnat i simptomatologia; i al voltant del 44,8 % asseguren que els canvis se’ls mantenen avui dia.
La doctora Rubio indica que és “un efecte secundari que ningú esperava” perquè “no s’ha estudiat. Durant els assajos clínics es preguntava a la població si tenien febre, mals de caps o de braç, calfreds o, fins i tot, convulsions, però no es preguntava a les dones si havien tingut els cicles menstruals bé, amb la mateixa regularitat i abundància. Ha estat tot just al contrari: les dones han anat manifestant que han sagnat més o que han tingut regles irregulars, i llavors s’ha començat a investigar i a fer estudis concrets en dones”.
De fet, detalla que “inicialment, tot era molt nou i nosaltres mateixos, quan les primeres dones ens consultaven per estes alteracions i ens deien que s’havien vacunat, no teníem clara la relació; però quan comença a sortir-ne una, una altra, i una altra…, vam començar a associar-ho”. En este sentit, la doctora afirma, “com a dona i ginecòloga”, que “falta més perspectiva de gènere en la medicina i més ciència encarada a la dona”.
“És un efecte secundari que ningú esperava perquè no s’ha estudiat […] Falta més perspectiva de gènere en la medicina i més ciència encarada a la dona”
Per què les vacunes provoquen estes alteracions? La cap de ginecologia del Verge de la Cinta assenyala que “alguns estudis relacionen que la vacuna provoca una reacció immunitària molt forta i això, segons alguns professionals, podria ocasionar alteracions a l’úter en l’àmbit local, i engrandir l’endometri, en concret, la qual cosa genera una regla més abundant. En canvi, d’altres apunten a les hormones, al fet que la vacuna podria actuar als centres reguladors hormonals, a la hipòfisi i a l’hipotàlem”.
Entre els testimonis recollits, sumats als que la doctora confirma que han rebut consultes, independentment de si era la primera, segona, o fins i tot la tercera dosi de Pfizer, Moderna o AstraZeneca, algunes dones han detallat que se’ls va avançar el període alguns dies o setmanes; d’altres tot just el contrari, se’ls va endarrerir algunes setmanes; diverses coincidixen en el fet que després de ser vaccinades van dixar de tenir la regla durant un parell de mesos; algunes, en la següent menstruació van estar sagnant entre 15 i 20 dies de manera abundant; d’altres han arribat a tenir entre dos i tres cops la menstruació, en diverses ocasions, en un mateix mes; algunes dones en edat de menopausa han tingut una o dos regles després d’anys sense tenir-la; i alguna ha dixat de tenir la regla de manera permanent des que va posar-se la primera dosi de la vacuna, ara fa més de sis mesos.
Algunes també han assenyalat que han tingut alteracions mentre passaven la malaltia: menstruacions més llargues, o els ha vingut la regla mentre eren positives tot i que no els tocava, entre d’altres; i també expliquen, algunes, que ara presenten símptomes premenstruals diferents, com dolor als pits o tornar a tenir acne.
Unes casuístiques ben diferenciades i que tampoc permeten establir un patró o una franja d’edat en què hi haja més incidència, ja que, tot i que la majoria de testimonis recollits per este setmanari són d’entre 20 i 30 anys, també n’hem rebut alguns de dones d’entre 35 i 50. La doctora Rubio ho corrobora, ja que “la franja d’edat de dones afectades és molt àmplia: n’hem tingut de totes les edats”.
Doctora Rubio: “Les alteracions a la regla són efectes temporals i reversibles”
La doctora determina que estes alteracions “són efectes temporals i reversibles. Acostumen a tenir una durada curta”. Tanmateix, assenyala, i ho confirmen alguns testimonis, “en algun cas s’allarguen els trastorns diversos mesos, i pot arribar a ser durant més de mig any, però, en general, acostumen a ser afectacions d’entre dos i tres mesos, i després, de manera natural, el cicle torna al seu curs”. En este sentit, afegix que no ha calgut determinar cap tractament hormonal específic a les dones que han acudit als seus ginecòlegs o ginecòlogues per estes alteracions perquè “per si soles s’han anat ajustant. Sempre hi ha excepcions, com dones que tenien sagnats molt abundants i hem hagut d’ajudar-les perquè dixessen de sagnar; però, generalment, més enllà d’un control i de comprovar que tot estiga bé, no s’ha fet res i la menstruació ha tornat a regularitzar-se”.
Tots estos canvis han afectat la vida de les dones, que han hagut de fer front a les alteracions sense saber per què se’ls produïa, ja que ningú va avisar-les que la vacuna podria provocar-los-ho, perquè, de moment, encara no s’inclou entre els efectes secundaris. Algunes dones han explicat que l’absència de regla va venir acompanyada d’ensurts per la possibilitat d’estar embarassades, de preocupació estesa en el temps durant els mesos que no han tingut la menstruació o davant l’abundància, l’increment de coagulació, canvis de color en la sang, i la presència de dolors molt forts.
Algunes de les testimonis que encara no s’han posat la tercera dosi han manifestat que ara, després d’haver viscut estes alteracions en els seus cicles menstruals tenen dubtes a l’hora d’administrar-se la tercera, o fins i tot, algunes, han decidit que no se la posaran. Davant d’això, la doctora Rubio resol que no han de tenir dubtes de vacunar-se perquè, “en qualsevol cas, els trastorns menstruals són coses transitòries i el cicle menstrual tornarà al seu lloc al cap d’un temps. I en cas que no, ho estudiarem i mirarem quines alternatives o quin tractament els recomanem”.
“No hi ha res demostrat que siga, clarament, causa de la vacuna”, Dra. Rubio.
Preguntada pel relat d’una de les testimonis que lamenta que fa més de sis mesos que no té la regla i que ha passat ja per dos ginecòlogues que li asseguren que “està tot bé”, la doctora contesta que “no sabem si tot és produït per la vacuna: però de dones que no han tingut la regla durant 6 mesos n’hi ha hagut sempre”. En este sentit, assenyala que s’hauria d’analitzar si s’aplica “un tractament hormonal o es recomana l’ús d’anticonceptives per a provocar que vinga la regla, perquè no es pot estar sense, ja que, com que una de les possibles causes és l’afectació del sistema regulador, de l’hipotàlem i la hipòfisi, pot ser que el sistema s’haja quedat adormit, i amb estos tractaments es puga aconseguir que torne a funcionar”. Tot i això, la cap de ginecologia del Verge de la Cinta diu que “tampoc sabem si provoca això, perquè no hi ha res demostrat que siga, clarament, causa de la vacuna”.
Així, “a mesura que aniran avançant els estudis, anirem coneixent més causes, alternatives i solucions”, assegura, per la qual cosa anima aquelles dones que hagen tingut alteracions a comentar-ho als seus especialistes per tal de tenir “més casos documentats” i, per tant, “més informació” de la qual podran traure’n “més conclusions”. Quant a les embarassades, la doctora explica que no tenen coneixement que s’haja produït algun efecte secundari diferent.
Tot i que al territori no s’hi està fent un estudi, caldrà veure si en els pròxims mesos s’avança en les investigacions quant a la relació entre les vacunes i les alteracions en la menstruació, ja que, tot i acompanyar les dones en tota la seua edat fèrtil, els assajos clínics no ho havien contemplat, posant de manifest l’androcentrisme -la visió del món des del punt de vista masculí- present, encara avui dia, a la ciència.
