Estem a poc més d’un any de la celebració d’unes noves eleccions municipals i a hores d’ara la incògnita que genera més debat, interessat o intencionat, és el de saber si els alcaldes del PDeCAT i entorn no incorporats formalment a Junts per Catalunya es presentaran sota les sigles d’aquesta formació directament o amb una marca blanca que els sumi; o bé, acabaran anant pel seu compte de manera independent.
Per a qualsevol persona coneixedora de la política a les Terres de l’Ebre, seria una sorpresa majúscula i inaudita que es presentessin en llistes separades a les nostres comarques. No només perquè molts dels seus quadres o votants provenen del mateix espectre de Convergència; sinó perquè el resultat de no fer-ho així els comportaria uns rèdits electorals qüestionables a totes dues formacions que afectarien la participació en diverses institucions.
L’experiència de presentar-se per separat PDeCAT i Junts a les darreres eleccions catalanes va suposar la desaparició definitiva del mapa electoral de la formació de Bel i la tercera plaça al Parlament per als de Puigdemont. Feta la lectura pertinent, conscients de la importància dels vots i les alcaldies ocupades per candidats provinents del PDeCAT i entorn que no han volgut incorporar-se formalment a Junts,aquesta formació ha activat tots els mecanismes per no perdre’ls. Així, el passat mes de gener Junts aprovava un reglament intern d’elecció d’alcaldables i aprovació de llistes municipals que, entre altres coses, facilitava una magnífica pista d’aterratge per encaixar i incorporar sense problemes molts d’aquests candidats, avui dia alcaldes.
L’impacte de les eleccions municipals va més enllà dels mateixos ajuntaments. Estan en joc institucions supramunicipals com els consells comarcals i les diputacions, així com d’altres organismes que se’n deriven,amb tot el que això comporta de càrrecs, capacitat d’influència política, pressupostària i de govern. Per tant,la presentació de llistes separades podria significar dividir o restar una part dels vots que van aconseguir, per exemple, Lluís Soler o Meritxell Roigé als seus respectius municipi si, per tant, posar en risc la possibilitat de tornar a ser la força més votada, amb les derivades que comportaria també als consells comarcals o la Diputació.
Ara bé, per a candidats com Soler i Roigé, per exemple, presentar-se sota les sigles d’un partit independent sense connexió ni relació amb aquells que governen la Generalitat o la Diputació, també comportaria el risc que el seu ajuntament perdés capacitat d’interlocució i influència, en cas d’assolir l’alcaldia.
Exposats aquests aspectes, n’hi ha un altre a tenir present que no és gens menor: el factor humà; les desavinences i relacions personals que s’estableixen entre dirigents i representants de diferents partits al marge de la ideologia. I en política municipal, com més petit és el poble, encara més; és molt important aquest aspecte a l’hora de teixir o destruir aliances i complicitats. Ho hem vist al llarg dels anys a tots els partits, en totes condicions i a totes les institucions.
Ara bé, per regla general, gairebé sempre les desavinences personals en política acaben superant-se quan està en joc un bé superior a compartir, com és el poder dirigir o governar una institució. D’aquí que res fa preveure que en el cas de Junts i el PDeCAT, la situació hagi de ser diferent i deixi de ser un obstacle insalvable per anar plegats.
Fins ara, a les Terres de l’Ebre tothom que es va presentar a les darreres eleccions municipals sota el nom de Junts i compartint llavors el mateix ideari,ha seguit on estava. No s’ha produït cap ruptura en l’àmbit institucional al territori. No consta que cap alcalde, regidor, conseller comarcal o diputat provincial de les quatre comarques que s’havien presentat a les eleccions municipals com a Junts; hagi abandonat el seu grup municipal o comarcal per passar al de no adscrits o constituir-ne un de nou amb un nom diferent, com a mostra de disconformitat o diferència amb el partit de Jordi Sánchez. Fins i tot la mateixa Meritxell Roigé, vicepresidenta de la Diputació de Tarragona, segueix com el primer dia, integrada al grup de Junts en aquesta institució.
Potser més d’un es preguntarà si cal fer tant de soroll, ara per ara, en saber com s’acabaran presentant a les eleccions municipals Roigé, Soler, Luz i molts d’altres candidats de l’entorn convergent de les nostres comarques, quan els indicis i la lògica electoral apunten cap a una mateixa direcció: si no acaba sent Junts, serà junts, però separats, amb el propòsit que tots els vots s’acabin sumant al mateix sarró.
