La publicació per part de l’Estat del Document Inicial del Procediment d’Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada del Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre, ha generat un cert desconcert a la Taula de Consens del Delta de l’Ebre. Més enllà de constatar que els “tempos” administratius i els “ritmes de la política” fan que cada vegada es veja més llunyana l’aprovació definitiva d’un pla de protecció, des de la Taula els ha causat sorpresa veure que juntament amb este document s’ha publicat un Pla de Protecció del Delta de l’Ebre que data de setembre de 2021, un document que fins ara era desconegut al territori. “És una nova versió del Pla de Protecció que es va presentar al febrer del 2021”, explica Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens, que mostra la seua sorpresa pel fet que este document “fa un any i mig que estava enllestit i no n’hem sabut res fins a l’abril del 2023. Tenim la sensació que hem perdut un any i mig”. Segons Curto, esta segona versió del Pla planteja una revisió del pla inicial i presenta algunes variacions en els horitzons temporals d’aplicació de les zones d’acomodació i concreta molt més les rutes de moviments de sorra, si bé continuen sent a través de mitjans terrestres i no amb dragues marines, com es reclama des de la Taula de Consens.
Davant la publicació d’estos nous documents, des de la Taula de Consens han presentat ja al·legacions i han fet arribar la petició d’una reunió amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Moran: “Necessitem un aclariment i saber en quin punt ens trobem”. Curto recorda que este pla redactat pel Cedex el setembre del 2021 no pot recollir els compromisos que tant el secretari d’Estat com la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, han anat adquirint amb el territori amb les seues visites a finals de 2022 i el febrer del 2023 i, per tant, creuen que cal este aclariment “i que ens diguen exactament en quin punt estem”. Una petició de reunió que encara no ha obtingut resposta.
El cap del Servei Provincial de Costes, Antoni Espanya, ha explicat que el document que ara s’ha publicat – Document inicial del procediment d’Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada del Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre- és el resultat de la petició que tant la Generalitat, el Parc Natural del Delta, com la Taula de Consens van fer com a resposta a la primera publicació del Pla de Protecció el febrer del 2021. “Es va demanar al Ministeri que el Pla havia de passar una avaluació ambiental estratègica”, recorda Espanya. Segons ell, esta petició explica el fet que “hagen passat dos anys i poc i encara estiguéssem pendents de l’aprovació del Pla, ja que aquell pla inicial es va haver de transformar en un document ambiental”. Espanya insistix en el fet que el que ara s’ha publicat són “documents ambientals” que la secretaria general de Medi Ambient ha fet arribar a tots els organismes implicats “per a que opinen des d’un punt de vista ambiental”. Amb este tràmit, “el Ministeri vol assegurar-se que el que vol fer no entra en contradicció amb cap normativa ambiental”. Espanya deixa clar, per tant, que “no estem davant la versió definitiva del pla” i que tot este procediment ambiental podria tancar-se a finals d’any. Un cop tancat el tràmit ambiental caldria posar-se a treballar amb el Pla definitiu.
La versió definitiva “va per a llarg”
Tant Espanya com Curto, reconeixen que l’aprovació d’una versió definitiva del Pla “va per a llarg”, ja que als tempos administratius cal afegir la convocatòria electoral del 23 de juliol que podria acabar propiciant un canvi de govern a l’Estat espanyol i que podria retardar-ho tot encara més.
Des de la Taula de Consens ja han deixat clar que si la versió definitiva del Pla va en la línia del nou document que ara s’ha conegut –elaborat pel Cedex i datat el setembre de 2021- s’està encara molt lluny d’arribar a un consens. La principal variació, respecte a la versió de febrer del 2021, és que preveu un doble horitzó temporal per a les actuacions a realitzar, un el 2045 i l’altre el 2100. En este doble escenari temporal s’adapta l’amplada i la llargada de les zones d’acomodació, unes franges de protecció que “continuen sent el gran cavall de batalla”, segons admet Curto, que també ha lamentat que en esta nova versió l’Estat seguix sent poc ambiciós en la mobilització de sorres, ja que continua proposant moviments de sorra només amb mitjans terrestres, i tampoc hi ha avenços importants en la mobilització de sediments. Antoni Espanya insistix que “no estem davant la versió definitiva del pla”, però també ha volgut deixar clar que “les grans línies ja estan marcades” i que les solucions a aplicar giraran entorn de les mesures que ja s’han plantejat.
