Hi ha llocs que tenen un gran interès, tot i que no apareixen en els rànquings de les principals destinacions turístiques. Ivars d’Urgell n’és un.
L’estany d’Ivars i Vila-sana, recuperat, presenta una gran biodiversitat i és un estímul per al passeig i per a l’observació. Al poble, més de quaranta façanes d’edificacions estan decorades amb murals d’aus, grans com una casa, i no ho dic en sentit figurat: un itinerari artístic, mediambiental i educatiu en què pots contemplar rossinyols, caderneres, pardals, perdius, grues, mifes, collverds, polles d’aigua, puputs, abellerols, cigonyes, orenetes… I si l’estany i l’Enciclopèdia Mural fossen poc, la Ruta Maria-Mercè Marçal, la Ruta MMM, permet recórrer diferents espais relacionats amb la vida de la recordada escriptora, especialment la seua infantesa i la seua joventut. Els diferents plafons, amb explicacions acompanyades de poemes, fan que et pugues posar en la pell de l’admirada poetessa i lluitadora.
En un recorregut per diferents carrers i places, l’església, les escoles velles, el Fòrum MMM, el camí de les Bruixes, el parc de l’ermita i el cementiri vas trobant poemes tan colpidors com aquell que comença «Tan petita i ja saps com és d’alta / la paret que no es deixa saltar!», o el que s’inicia dient «Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen», o el sonet que t’escomet amb aquell vers corprenedor que diu «La mort t’ha fet escac i mat sense retop», o aquell altre que té un quartet inicial tan incitador que reclama «Sal oberta a la nafra: que no es tanqui! / Que no em venci cap àncora, vençuda / pels anys, i per l’oratge, i per la ruda. / Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui!» I així anar deambulant i deixant-te penetrar per la màgia dels llocs i dels poemes i, finalment, a la sortida del poble, en direcció a Castellserà, quedar-te uns moments contemplant reflexivament el mural que conté els versos de «Divisa»: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.» I convertir-lo en un autoconvit a plantejar-te quines coses et fan rebel i, en conseqüència, et mouen a comprometre’t -aquí em ve a la memòria Stéphane Hessel-, a actuar i a mirar de fer millor el teu entorn immediat.
Un estany que et parla, aus i poemes que es van alternant davant teu i et van interpel·lant: una bona manera d’experimentar la vida, amarada d’una sensació de llibertat.
