El calendari dels correbous a les Terres de l’Ebre va incloure el 2022 un total de 190 dies amb bous, amb 469 espectacles taurins programats en una trentena llarga de nuclis del territori, en un total de 24 dels 52 municipis de les Terres de l’Ebre. D’estos, fins a 21 acostumen a tenir en la seua agenda bous embolats o bous capllaçats. Alguns, com la Galera o Paüls, només fan bou capllaçat. Altres, com Aldover o Mas de Barberans, només embolat. Freginals és l’únic municipi del Montsià on no es fan correbous.
Siga com siga, si prospera la modificació legislativa impulsada al Parlament pels comuns i la CUP, les dos modalitats dixarien de celebrar-se, tot i que els taurins confien que el Tribunal Constitucional els done cobertura atenent que ja hi ha una sentència de l’any 2016 que anul·lava a la pràctica la prohibició de les corrides de braus a Catalunya, el 2010, perquè l’alt tribunal concloïa que l’eliminació envaïa competències estatals en un marc en què la tauromàquia està declarada com a patrimoni cultural.
Fent un repàs al debat taurí que va esclatar fa 13 anys i que continua ben viu, el juliol del 2010, efectivament, el Parlament va votar la prohibició de les curses de braus i les va prohibir amb un resultat prou ajustat, com gairebé sempre que s’ha posat la qüestió a votació: 68 vots a favor de la prohibició, 55 en contra i 9 abstencions. La llibertat de CiU i el PSC va fer que set diputats convergents votessen en contra de la prohibició i que tres diputats socialistes votessen a favor, en contra de les posicions majoritàries als seus grups. A més a més, sis diputats de CiU i tres més del PSC, es van abstenir. Les tres opcions possibles confluïen dins de cadascuna d’estes dos forces polítiques que aleshores es disputaven la centralitat.
La plataforma Prou es va felicitar per l’aprovació de la ILP contra les curses de toros i va proclamar que s’havien acabat “cinc segles de crueltat”. També va avançar que continuaria treballant per restringir o eliminar els correbous, objectiu que topava amb l’aprovació en el mateix Parlament, dos mesos després, el setembre del 2010, d’una llei per a blindar-los. El Parlament la va tirar endavant amb un resultat molt més contundent: 114 vots a favor, 14 en contra i cinc abstencions que avalaven una regulació dels correbous a Catalunya i donaven un baló d’oxigen a una festa de gran tradició a les comarques de l’Ebre.
La llei donava garanties per a “la seguretat dels participants i del públic i, a la vegada, la protecció dels animals”. El text prohibix prendre part en estes festes als menors de 14 anys i fixa límits de durada de les modalitats: per exemple, les boles de foc dels toros embolats no poden estar enceses més de 15 minuts. A més, introduïa sancions per als casos d’incompliment.
La norma va comptar amb el suport de CiU, ERC, el PP i la majoria dels diputats del PSC, que novament disposaven de llibertat de vot. El grup d’ICV i dos representants del socialista (Núria Carreras i Josep Maria Balcells) s’hi van pronunciar en contra. Antoni Comín, del PSC-Ciutadans pel Canvi, posteriorment conseller de Salut durant la crisi política del 2017, volia votar-hi en contra i per error hi va votar a favor. ERC, que no havia tingut fissures en el combat contra les corrides de toros, tampoc les va tenir en el sentit contrari, a l’hora de protegir els correbous i estirar el fil del manual de bones pràctiques que ja havia impulsat el delegat del Govern republicà Lluís Salvadó. L’argument principal de CiU i ERC era que els correbous no contemplaven la mort de l’animal.
Les agrupacions i penyes taurines respiraven, però el debat no ha acabat mai d’entrar al calaix. Els col·lectius animalistes i antitaurins van impulsar una campanya de recollida i enregistrament d’imatges per a poder documentar possibles males pràctiques, i això va propiciar situacions d’alta tensió com l’agressió a dos animalistes al Mas de Barberans, la primavera de 2016. Un any més tard, els acusats van admetre els delictes de coaccions, lesions lleus i danys, amb l’agreujant de discriminació ideològica, i van acceptar multes de 8.000 euros.
La tensió va anar cedint, fins que el setembre del 2019, per primera vegada, el Parlament aprovava una proposta de resolució dels comuns que demanava al Govern que fes els canvis normatius necessaris perquè “les diferents modalitats de correbous es deixin de celebrar a Catalunya”. La iniciativa es va votar en el debat de política general, i va ser aprovada amb 50 vots a favor, 17 en contra i 61 abstencions. Ciutadans, aleshores el grup majoritari, es va abstenir, no com ara, quan, amb menys força política, s’ha posat del costat dels taurins. JxCat, PSC i ERC es van trencar perquè van donar llibertat de vot als seus diputats, mentre que la CUP no va participar en la votació perquè havia abandonat el ple per l’empresonament de set membres dels CDR.
L’Agrupació de Penyes ja va esprémer aleshores l’argument que es dixava “de banda” el territori ebrenc a l’hora de prendre una decisió que l’afecta directament. La iniciativa aprovada no tenia la mateixa transcendència que la proposició de llei que ara tramitarà el Parlament per dirimir si s’han d’abolir els embolats i els capllaçats. Era més aviat un gest simbòlic inèdit, però antitaurins i protaurins ho recorden com un punt d’inflexió. Pocs mesos després, el desembre del 2019, un grup d’animalistes va denunciar una altra agressió a Camarles, tot i que el cas es va acabar arxivant per falta de proves.
Els correbous tampoc es fan únicament a les comarques del sud de Catalunya, ja que hi ha altres municipis on es fan actes amb bous, com El Morell o Miami Platja (Mont-roig del Camp) al Camp de Tarragona. Després de la supressió dels festejos que se celebraven a Torroella de Montgrí, Olot o Roses, Vidreres és l’únic municipi de les comarques gironines que resistix i fa correbous durant les festes. A les comarques barcelonines, són Cardona i Santpedor, tots dos al Bages, els municipis que organitzen espectacles amb vaquetes a la plaça. Els bous embolats i capllaçats sí que són exclusius de les Terres de l’Ebre i se’n programen habitualment a 21 municipis de tres de les quatre comarques.
Arguments contraposats
Els penyistes i taurins acusen els impulsors de l’actual proposta legislativa per a acabar amb les modalitats més agressives de buscar “una llei antitaurina i no una llei de benestar animal”, i esperen que ara s’inicie un procés, començant per les compareixences en comissió al Parlament i continuant, si s’escau, amb la via judicial, que “al final retornarà la llibertat per a continuar celebrant les nostres festes amb tranquil·litat”. “Si finalment ha de ser la justícia qui ens retorne la festa dels bous als nostres pobles, estem preparats per a iniciar totes les accions necessàries”, insistixen els penyistes, que el proper 17 de novembre tenen una cita que tindrà un signe especial pel context d’amenaça abolicionista: l’assemblea ordinària de Penyes i Agrupacions Taurines, que es farà a l’Aldea. “Aprofitarem per donar més informació i la ruta a seguir”, avancen.
En canvi, l’associació Tots Som Poble, amb seu a Amposta -un dels feus taurins per excel·lència- i integrada a la plataforma Som Correbous, sosté, després de celebrar el llum verd del Parlament a la tramitació de la prohibició dels embolats i capllaçats, que “les tradicions i els costums han d’anar canviant segons evolucionen les societats, i en la societat actual del segle XXI el maltractament animal ja no és cultura. Per això continuarem reivindicant que el nostre Parlament ha de reflectir el sentiment del 80 % dels catalans, que són contraris als correbous, en comptes de rendir-se a un grup reduït de persones, bàsicament ubicades a les Terres de l’Ebre, mogudes per interessos concrets econòmics o de divertiment. És un debat social i democràtic que hem de continuar sense amenaces legals ni físiques per part de ningú”, argumenta l’entitat en un comunicat.
Per tant, de la seua declaració s’inferix que l’eliminació dels embolats i capllaçats és, per a gran part del sector animalista, només un primer pas, el més urgent i possibilista políticament, cap a l’abolició de totes les formes de correbous. Així mateix ho va reconèixer la portaveu d’ECP Jèssica Albiach: “Si fos per nosaltres, es prohibirien tots els espectacles amb animals vius, però ara no estem aquí i hem fet una proposta per a l’acord que afecta menys de la meitat dels espectacles amb bous que es fan a les Terres de l’Ebre”.
