Aquests dies es van anunciant amb compte gotes els caps de llista dels diferents partits polítics del nostre territori per a les eleccions municipals. El curiós del cas, per més partits o llistes es presentin les idees, obres o projectes convergeixen cap a un mateix programa, idea o obra. Petites diferències quasi imperceptibles a l’ull del votant. Diferencies moltes vegades més de caràcter identitari que no pas ideològic o programari.
El cert és que tot i que les diferències entre partits són mínimes o quasi inexistents, ningú renuncia a presentar cap llista a cap poble o ciutat ebrenca. Aquest fet provoca situacions una mica divertides o fins i tot interessants com és el cas de Santa Barbera. Bé, podríem dir que hi ha més llistes que regidors a repartir. Al final penses i dius benvinguda la democràcia.
Ara fa 4 anys, si no recordo malament, va haver uns set municipis que abans de celebrar-se les eleccions ja se sabia qui havia guanyat. Aquesta vegada sembla que aquesta anomalia democràtica no passarà. I els vots de cada partir s’hauran de treballar i suar la samarreta. La intenció pel que veus serà anar a buscar el vot carrer per carrer, casa per casa. Una recerca del vot que recorda aquella famosa pel·lícula de la Transició espanyola del director de cinema Antonio Gimenez Rico. La pel·lícula s’anomenava “El disputado voto del Sr. Cayo”.
Per cert, respecte a aquest film de culte del cinema peninsular i una mica profètic, al final, molts de pobles ebrencs de l’interior només quedaran quatre jubilats, tal com es veia a la piula de la xarxa social Twitter que va fer el politòleg ampostí, Jesús Colomer, en què remarca l’evolució demogràfica de les comarques ebrenques en els darrers vint anys.
Així i de la mateixa manera que a aquell poble del nord de Burgos on anaven a cercar els vots els candidats d’aquelles eleccions de la transició. Potser, ara, seria interessant analitzar les propostes municipals contra el despoblament. Propostes que també seran atractives per veure com anem d’idees per tal de mantenir la població i no només quedi el Sr. Cayo de torn, per disputar i demanar el vot.
