La connexió directa entre boscos i paisatges de les zones de capçalera dels nostres rius i la provisió d’aigua en embassaments i aqüífers és un fet. La retirada d’un de cada quatre pins d’una antiga repoblació forestal dels anys 70 del segle passat a Molló (Ripollès) repercutirà directament en els nivells d’aigua del Ritort, un afluent del riu Ter al seu pas per Camprodon.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural contempla la gestió dels boscos situats en zones de capçalera de conca com una eina més per fer front a la sequera i també per aportar solucions estructurals per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic. L’estructura i composició d’espècies determina el percentatge de la precipitació que finalment arribarà al riu, aqüífer i/o embassament. Boscos molt densos i amb molta competència consumiran grans quantitats d’aigua reduint significativament l’aportació hídrica a la resta de la conca. A més, els arbres competeixen entre ells per obtenir la poca aigua disponible i creixen més febles i vulnerables a incendis, ventades o plagues.
Actuant a la capçalera del Ter
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està seleccionant diversos boscos públics que disposen de plans de gestió forestal i on cal actuar-hi amb celeritat. Una de les zones prioritàries és la Muntanya de Molló, un bosc públic situat a la zona de capçalera del Ter amb elevada densitat d’arbratge. Els treballs forestals que s’hi realitzaran en 61 hectàrees incrementaran la provisió de l’anomenada aigua blava, o d’escorrentiu, la resiliència de la massa, i fomentaran la regeneració natural d’altres espècies incrementat així la biodiversitat de la massa boscosa.
Es planteja una aclarida selectiva que redueixi l’àrea entre un de cada tres o cada quatre arbres i una reducció selectiva del matoll fins a un 35 % de l’abundància actual. Amb les aclarides d’aquest bosc s’aconsegueix un augment de l’aigua blava d’un 7 %, és a dir que passaria de 50 a 57 %. Per tant, la generació d’aigua, augmentarà en un any mitjà de precipitació en 0.1 hm3/any, xifra que en litres correspon al consum d’aigua de 2.740 persones ( calculant un consum domèstic diari de 100 litres per persona) de tot 1 any.
Polítiques de gestió sostenible en la planificació hidrològica
En l’actual planificació hidrològica de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (2022-2027), es preveu destinar més de 3,2 milions d’euros en actuacions destinades a la gestió forestal vinculada a la recuperació de l’aigua blava. Entre aquestes actuacions destaquen col·laboracions tècniques i econòmiques en intervencions forestals orientades a la recuperació d’aigua blava, així com estudis d’adaptació al canvi climàtic, entre d’altres.
Des de fa més de 3 anys, l’ACA i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal treballen en el projecte d’aigua blavaHIDROBOSC(2021-2024), amb una inversió de 440.000 euros aportats per l’Agència, per identificar un mapa d’idoneïtat i obtenir més recursos hídrics a partir de la gestió dels boscos. L’ACA vol disposar així d’una eina de gestió per avaluar l’impacte de diferents models de gestió forestal en els recursos hídrics, així com en els efectes derivats d’esdeveniments extrems, en un escenari global de canvi climàtic. A partir d’aquí, i en funció dels resultats d’aquesta eina, es plantejaran propostes de mesures concretes de gestió pràctica a diverses conques de Catalunya.
Efectes immediats
Els efectes de la gestió forestal a la provisió d’aigua blava són immediats. La reducció selectiva de densitat d’arbrat i de matollar augmenta la provisió d’aigua que arriba al sòl, ja que es queda menys aigua retinguda a les capçades dels arbres en reduir el nombre d’arbres i matoll, i disminueix el consum d’aigua global per evapotranspiració (per cada gram de carboni absorbit per la fulla en la fotosíntesi és necessari transpirar fins a 500 grams d’aigua. Aquests efectes es poden observar immediatament després d’aplicar la gestió ja que, encara que no plogui, la disminució del consum d’aigua global per part de la vegetació és immediata, i deixarà més aigua disponible al sòl, augmentant les possibilitats que part d’aquesta aigua acabi a l’aqüífer i/o al riu.
