Una cinquantena de representants institucionals i personal tècnic han participat aquest dimecres en una sessió informativa a les Terres de l’Ebre del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que detalla les mesures en matèria d’accessibilitat aplicables a l’edificació, el transport, l’urbanisme, els productes i els serveis, tant públics com privats i en espais ja existents o els de nova creació.
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó Fernandez, ha intervingut a l’inici de la sessió, que ha comptat amb l’arquitecte Enric Rovira-Veleta, membre del Consell d’Accessibilitat, i de la interiorista especialitzada en accessibilitat Amaia Larrañaga Praderas. El director territorial del Departament de Drets Socials a les Terres de l’Ebre, Juanma Jaramillo Ropraz, també hi ha assistit.
El reglament, fruit del desplegament de la Llei d’accessibilitat, adapta el marc normatiu català a les directrius de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. Substitueix la regulació vigent des de l’any 1995 i adequa, incorpora i harmonitza les directrius incloses en la normativa bàsica estatal i europea. A més, ateses les competències que corresponen a Catalunya, desenvolupa també mesures més àmplies i aprofundeix en aspectes poc regulats fins ara, com són l’accessibilitat comunicativa i cognitiva o l’adequació progressiva de l’entorn existent, entre d’altres.
Les projeccions de futur preveuen que l’any 2031 pràcticament un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s’hagi doblat el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut i també que incrementi el nombre de persones amb discapacitat o dependència. Les projeccions estimen que l’any 2060 la població de 85 anys o més s’haurà triplicat.
El codi, estructurat en 199 articles, emmarca tres grans línies d’actuació:
Millora de les condicions d’accessibilitat de tot allò que es dissenyi de nou
Tot i que àmbits com ara els espais urbans, l’edificació o els mitjans de transport ja disposen d’una regulació bastant completa, el nou codi incorpora alguns aspectes insuficientment recollits en la normativa vigent i en complementa d’altres.
Així, per exemple, regula espais naturals, amb dedicació especial a les platges perquè tinguin prou punts accessibles i distribuïts adequadament per tot el territori per garantir el dret de tothom al bany. Ordena també l’ús dels carrers de plataforma única que tenen vorera i calçada al mateix nivell i concreta la utilització de pavimentació tàctil, perquè les persones cegues identifiquin els espais i s’orientin. Estableix també determinades condicions d’accessibilitat per al conjunt d’habitacions dels establiments hotelers, incorpora l’accessibilitat a les piscines o desenvolupa la instal·lació de videoporters, entre d’altres.
Impuls de la transformació de l’entorn existent
Aquest és un dels reptes més ambiciosos que caldrà afrontar els pròxims anys, en tant que afecta tota la seqüència de l’accessibilitat: l’edifici on es resideix, les vies públiques, l’accés al teixit comercial i a la restauració, l’ús dels mitjans de transport, la participació als serveis culturals i d’oci i, per descomptat, l’accés als entorns digitals.
El codi assenyala que no només cal disposar dels espais i dels elements adequats, sinó que incorpora la importància de la gestió de l’accessibilitat. Aquest és un aspecte clau, per exemple, en l’àmbit de les comunitats de propietaris. En aquest sentit, la nova regulació estableix terminis i directrius detallades per dur a terme un seguit d’ajustos raonables, fàcils d’executar i necessaris per eliminar barreres significatives. Normatives d’àmbit estatal ja contemplaven l’obligació d’efectuar aquests ajustos abans de 2017, però la falta de concreció de què suposa a la pràctica un ajust raonable, fa que ara com ara persisteixin barreres importants. El codi català resol aquesta mancança i concreta un seguit d’ajustos que s’han d’efectuar i terminis (d’entre 1 i 3 anys principalment) per tal que aquestes actuacions no es continuïn demorant permanentment i perllonguin sense motiu situacions de manca d’accessibilitat.
Pel que fa al teixit empresarial i de serveis, el reglament determina que les actuacions d’una certa complexitat i cost més elevat es podran dur a terme quan l’establiment sigui objecte d’una intervenció important, com ara una reforma integral. D’altra banda, en el cas de l’eliminació d’un seguit de barreres senzilles de resoldre, el codi estableix un termini d’entre 1 i 3 anys per a les actuacions més bàsiques, que pot variar segons les dimensions i característiques dels locals.
En el cas de l’adequació d’espais, equipaments i serveis per part dels ens locals, el Codi estableix un termini d’entre 8 i 15 anys des de l’entrada en vigor per dur a terme aquestes actuacions, segons la mida del municipi.
Incorporació de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva
La tercera línia d’actuació té per objecte incorporar l’accessibilitat comunicativa i cognitiva en tota la seva extensió i implementar mesures i recursos adients perquè les persones amb discapacitats sensorials i cognitives tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania.
És per això que el nou Codi desplega un ampli ventall de condicions i recursos perquè les persones amb discapacitats visuals, auditives o cognitives no trobin limitacions en el dia a dia de forma continuada. En l’àmbit dels serveis culturals, per exemple, no només s’intervé en les característiques dels equipaments, sinó que s’incideix especialment en la importància de fer que els continguts siguin accessibles, tant pel que fa als museus i visites guiades, com en les arts escèniques i els cinemes, que necessiten programar una oferta accessible suficient.
