El 2019 ha estat un any complex a les Terres de l’Ebre, i a la Ribera d’Ebre. Aquest any serà recordat pel gran incendi, amb més de 4.000 hectàrees cremades, entre tres comarques i que va suposar un sotrac a tot el territori. Un territori, ja de per si, massa avesat a les lluites i el patiment per tirar endavant i rebrotar després de les
ferides.
2019 també ha estat, però, l’any de la desindustrialització d’Ercros a Flix, de l’abandonament de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre després de l’espoli de GECOHSA, de l’enfrontament per l’abocador de Riba-roja d’Ebre i de la seua posada en marxa.
Les acaballes d’any ens deixen entreveure què serà el 2020. Just la setmana passada, en aquest setmanari, la secció de la Ribera d’Ebre i Terra Alta recollia tres notícies destacades: la derogació de les Zones de Desenvolupament Prioritari obre la incertesa a la implantació de nous parcs eòlics, la nuclear d’Ascó demanarà ampliar el seu magatzem temporal de residus radioactius i l’empresa de l’abocador de Riba-roja d’Ebre ja té totes les llicències per començar a operar.
Tot plegat en un territori que segueix perdent població i les perspectives no conviden, ni de bon tros, a l’optimisme. 2020, doncs, pot ser un any clau per marcat un punt d’inflexió i començar a reivindicar els drets que ens pertoquen com a territori en una zona que produeix el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya i que enterra els residus d’arreu del país. El desplegament de la fibra òptica hauria de ser una realitat ja de fa anys, la gasificació als polígons del nord de la Ribera d’Ebre i els ajuts als nous emprenedors del món rural han de ser els puntals per començar a rebrotar. Això requereix, però, una societat civil organitzada i contestatària i uns polítics que prioritzin el territori als interessos del partit. Sense cap de les dos coses, agafem-nos fort.
