Acostumat a caminar sempre en la corda fluixa, el funambulista Pedro Sánchez només podia acabar la legislatura amb un doble salt mortal. L’endemà de rebre un dur correctiu a les urnes, el president espanyol va anunciar la convocatòria el 23 de juliol d’eleccions generals anticipades convertides en un plebiscit sobre ell mateix. Sánchez ha plantejat la nova campanya com un tot o res per obligar el votant d’esquerres a una mobilització massiva per aturar l’onada de “la dreta extrema i l’extrema dreta”, tal com el líder socialista ha anomenat el tàndem de PP i VOX que diumenge passat va donar un primer avís escombrant el PSOE i els seus aliats del mapa municipal i autonòmic espanyol.
L’avançament electoral ha suposat, en primer lloc, un final abrupte per una legislatura que encara tenia sis mesos al davant. Des de dimarts, els diputats de les Terres de l’Ebre Norma Pujol (ERC) i Ferran Bel (PDeCat), així com la senadora Vanessa Callau (ERC), han perdut oficialment la seua condició de parlamentaris.
“Estàvem a l’executiva territorial analitzant el resultat de les municipals quan em va saltar el missatge al mòbil”, recorda Norma Pujol en un recés de la seua última reunió de grup parlamentari. “És evident que Sánchez sap que, cada dia que passa, la dreta i l’extrema dreta van pujant. Com més aviat es facen les eleccions, més aviat podrem frenar-ne l’augment”, diu la diputada flixanca.
Ferran Bel arriba al Congrés acompanyat d’un grup d’empresaris de la Cambra de Comerç de Tortosa als quals fa d’amfitrions. “Suposo que ha intentat evitar sis mesos de desgast de l’oposició i de crítiques internes que li podien sorgir vist el resultat de les autonòmiques”, raona Bel.
Per a l’exalcalde de Tortosa “el més idoni hauria estat esgotar la legislatura”. Pel camí han quedat diversos projectes de llei que hauran de tramitar-se de nou o que, si canvien les majories, cauran en l’oblit. Una d’elles és la llei de famílies la qual s’estava negociant a la Comissió de Drets Socials de la qual és part Norma Pujol. També decau la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya que presidia Ferran Bel. “Havia costat molt posar els grups d’acord a tancar una llista de compareixents. Ara la nova composició del Congrés haurà de decidir si la recupera o si perdem l’ocasió d’aclarir aquells fets”, es lamenta Bel.
Amb tot, Pujol i Bel un balanç positiu de la legislatura per la influència que els seus partits han tingut a l’hora de donar suport a l’agenda legislativa del govern de PSOE i Unides Podem. Segons Pujol, una part important de la faena del seu grup ha estat “guanyar drets i millorar la vida de les persones amb polítiques progressistes. Hem tingut la paella pel mànec en moltes lleis, les quals hem ajudat a millorar”, afegix.
En la mateixa línia, Ferran Bel recorda que algunes lleis “han tingut el nostre segell” i que d’altres, com la iniciativa per permetre les cremes vegetals que el PDeCat va proposar, “surten directament del territori”. Els seus vots també han estat necessaris per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Això, assegura Bel, s’ha notat en el fet que “mai en la història havíem aconseguit tantes inversions per a les Terres de l’Ebre”.
La urgència del calendari electoral (la campanya comença d’aquí a cinc setmanes) fa que les úniques decisions que puguen prendre els partits a curt termini siguen tornar a confeccionar candidatures. Abans de saber si podrà optar a renovar el seu escó, la republicana Norma Pujol ha d’esperar si acaba fructificant l’acostament entre ERC i Junts, i si això es traduïx en una llista conjunta de l’independentisme a Madrid.
Per la seua banda, Ferran Bel ha dit en reiterades ocasions que un cop acabés la legislatura la seua voluntat era reincorporar-se al seu despatx professional de Tortosa. Però ara que el PDeCat ha anunciat que concorrerà en les generals, el partit li ha demanat asseure’s a parlar. “Farem les reflexions que haguem de fer i ho explicarem quan toque”, diu Bel al mateix temps que reconeix que la coincidència de dos diputats ebrencs al Congrés “ha donat molt de protagonisme al territori; i també em sabria greu que no continués sent així”.
