A les tertúlies de la majoria de teles i ràdios una pila de sabuts i sabudes parlen d’alarma social en un desconeixement total de la seva aplicació.
El primer cas en què es va aplicar aquest aforisme en la nova Constitució va ser per a la Lola Flores. Hisenda va buscar una persona famosa i la va acusar de defraudar. Així es va crear una “alarma social” per aconseguir intimidar tots els ciutadans i fer-los passar per taquilla.
Però el 2000 el Tribunal Constitucional va revocar aquest concepte d’alarma social perquè al cap i a la fi era una presumpció de culpabilitat abans d’un judici. Així va ser retirada com una de les condicions per a la presó preventiva abans del judici en la reforma legal de 2003.
Però de facto la majoria de mitjans de comunicació, atribuint-se uns coneixements que no tenen, opinen, jutgen i condemnen el qui en aquell moment passa a ser un cap de turc.
Això està bé que ho diguin aquests setciències que ho saben tot però no és correcte que ho apliquin els Tribunals espanyols. Clar que la majoria d’aquestes persones tenen una edat provecta i por de fallar en alguna cosa.
Tot aquest plantejament és pel cas de Dani Albes. Els tres supòsits de la llei per aplicar la presó preventiva no es compleixen: risc de fuga (sense passaport i amb una polsera de seguiment); les proves ja estan totes i no es poden destruir; compareixença diària al jutjat; fiança elevada…
Com massa moments ens passa als lletrats, el seu advocat, en Pablo Martell, segur que ara no deu entendre res. Ell segur que té clients (tota la família Pujol) que no han entrat a la presó preventiva fins que es celebren els judicis. Altres advocats tenim clients encausats en grans crims, però com que la presó preventiva s’ha d’aplicar per un període curt de temps i és excepcional, per prudència l’apliquen poc, els Tribunals.
Mirem “les manades” de violadors que estan pendents de judici i fora de la presó, però en aquest moment en què només es parla del només si es sí ningú és valent per dir que fins que es faci un judici tothom és innocents, i que la presumpció d’innocència és allò que diuen els fatxes quan els convé i que callen si parlen d’un cert personatge Emèrit (jubilat).
Aquests magistrats del TSJC han sigut covards i han tirat pel dret, així eviten que aquests sabuts i sabudes els critiquin, i comporten que una persona sense un judici amb garanties sigui condemnat per una alarma social fora de temps.
Alguns creuen que Espanya és una monarquia democràtica i que no es condemna ningú sense un judici amb totes les garanties, i menys si toques el moll de l’os.
