HomeSocietatAlcaldes de la Ribera d'Ebre denuncia que la proposició del PSC per...

Alcaldes de la Ribera d’Ebre denuncia que la proposició del PSC per ampliar el Fons Nuclear “l’enterra en vida”

Picabaralla per la modificació del Fons Nuclear que ha presentat el PSC al Parlament. Els alcaldes de la Ribera d’Ebre s’han reunit “d’urgència” aquest dijous per avaluar l’impacte que pot tenir la proposició de llei dels socialistes, que augmenta del 20% al 50% l’impost nuclear que ha d’arribar al territori i que es repartirà als municipis del Penta1 (un radi dels 10 km de les nuclears) i del Penta2 (fins a 30 km). Per a la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, competir pels recursos amb ciutats com Reus, Vila-seca o Tortosa “enterra en vida la comarca“. El diputat socialista Joaquim Paladella defensa que no es bloqueja l’impost, que no es perjudica cap municipi i que s’aconsegueixen més recursos (60 MEUR anuals) per a més pobles.

Consternació” entre els alcaldes nuclears davant la possibilitat que en les pròximes setmanes es pugui aprovar la proposició de llei del PSC al Parlament, que modifica la llei d’acompanyament als pressupostos pel que fa al Fons Nuclear i al repartiment de l’impost de transició nuclear. Davant la possibilitat que la proposta tiri endavant amb el suport de Junts i dels Comuns, entre d’altres, els alcaldes de la Ribera d’Ebre s’han reunit d’urgència aquest dijous al matí a la seu del Consell Comarcal, a Móra d’Ebre.

La presidenta Gemma Carim ha lamentat que el grup parlamentari del PSC no hagi “dialogat i demanat opinió” al territori abans de fer aquesta proposició i ha defensat que “si alguna necessitava la Ribera nord, era oferir incentius per captar nova implantació industrial“. La presidenta s’ha mostrat a favor d’incrementar el percentatge que retorni al territori de l’impost de transició nuclear – del 20% al 50% com proposa el PSC-, però rebutja que també “multipliqui per cinc” el radi d’afectació i creixi el nombre de municipis als quals arribarà, en el cas de les Terres de l’Ebre, de 13 a 37 pobles.

Aquesta ampliació fa que el Fons Nuclear reverteixi en ciutats com Reus, Salou, Vila-seca o Tortosa. Carim ha recordat que els pobles nuclears de la Ribera d’Ebre no poden competir amb ciutats “a peu de l’AP-7” sense “aquesta oferta golosa i atractiva” que havia generat que hi hagués “empreses interessades en la Ribera d’Ebre“.

De fet, a Flix s’acaba de posar sobre la taula d’Ercros els recursos del Fons Nuclear per mirar de retenir l’empresa química i que no tanqui amb pany i clau el complex flixanco. Tant Carim com l’alcalde Francesc Barbero han recordat que Ercros ha “desindustrialitzat Flix” en favor de les plantes que tenen, per exemple, a Vila-seca (Tarragonès). “Estem intentant parar el cop de la planta d’Ercros i el PSC ens haurà d’explicar molt bé pe rquè hem de competir pels fons de reindustrialització amb municipi com Vila-seca, on ha anat a parar l’activitat que teníem a Flix fa uns anys“, ha demanat Barbero. “És un despropòsit“, ha afegit Carim.

Per a la presidenta del Consell Comarcal, aquesta modificació “envia en orris les il·lusions de futur” de la comarca i ha lamentat que després de nou mesos “treballant un reglament on tothom s’hi sentís còmode“, ara caldrà començar “de zero“. De la proposició del PSC tampoc ha agradat que la governabilitat d’aquest Fons Nuclear es posi en mans dels alcaldes d’Ascó i Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant –juntament amb representants dels Consells Comarcals i els agents socials i econòmics-. “La resta d’alcaldes som expulsats i ens treuen incidència“, ha assenyalat l’alcalde de Flix.

Barbero ha demanat al PSC que retiri la proposta i que “la consensuï” amb els alcaldes nuclears abans de tornar-la a presentar. En canvi, el diputat socialista Joaquim Paladella ha instat a ERC a rectificar i donar-li suport. De la proposició, se’n farà lectura única en el pròxim plenari i es votarà en la següent sessió , a meitat desembre. “No és cap bloqueig perquè pot entrar en vigor al 2023 i evita un repartiment arbitrari“, ha assenyalat Paladella. “És una proposta dinàmica“, ha insistit. “Passar a 60 MEUR anuals és molt important i pot suposar un abans i un després era un territori fins ara oblidat“, ha defensat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + = 11

Últimes notícies