L’agost agonitza. Al passeig marítim de les Cases d’Alcanar, alguns turistes descansen sobre les platges de còdol mentre d’altres preferixen passejar o gaudir de la gastronomia del Delta a les terrasses dels restaurants. Sense aglomeracions ni presses, no és complicat asseure’s a l’anomenada “primera línia de platja”, o trobar un lloc per a gaudir d’una copa de garnatxa blanca. És un petit avantatge de viure en un país on la mirada massa cops sembla esbiaixada de cara al nord.
El brogir de les onades i la brisa del mar refresca el sol del migdia. La situació és dràsticament diferent a la que es vivia fa gairebé un any, l’1 de setembre de 2021. A la mateixa hora, les 11.30 h, els núvols s’aplegaven a l’horitzó, cada vegada més propers. “A Ulldecona n’està caient una de bona”, deien alguns veïns. En mitja hora escassa, la tempesta va arribar. La pluja intensa va negar-ho tot, els barrancs van baixar plens d’aigua i molt prompte els carrers es van convertir en torrents. En pocs minuts, les plantes baixes de les cases estaven negades, i desenes de cotxes aparcats al carrer van ser engolits i arrossegats per l’aigua fins arribar al port o a la mar. Murs i tàpies van cedir, i mobles i electrodomèstics també suraven aigües avall mentre els veïns, refugiats a les plantes més altes dels seus domicilis. contemplaven els desastres amb pànic, tristesa i desesperació. Van caure 256,7 litres per metre quadrat, aquell dia; 77 litres només en mitja hora segons dades de l’Estació meteorològica automàtica d’Alcanar.
El fort aiguat va canviar la percepció dels veïns d’Alcanar i les Cases pel que fa a la pluja. “Va ser una desgràcia”, explica Rosa Maria Sancho, propietària del restaurant Racó del Port. Fa un any, assegurava en declaracions a este setmanari que “l’aigua va venir de sobte i ho va engolir tot”. El seu restaurant es va inundar completament, i l’aigua va malmetre gran part de la cuina i els electrodomèstics, es va endur una nevera i va destrossar la terrassa, prop del Port de les Cases. “Un desastre”, recorda ara.
La temporada turística va acabar aquell 1 de setembre i les obres de reforma es van allargar durant gairebé sis mesos. “Hem hagut de fer obres, reformar la cuina i els banys, comprar nou mobiliari i una nova terrassa”, explica. Tot i que han rebut alguns ajuts de la Generalitat, assegura que “no han servit per a cobrir ni la meitat dels desperfectes”. “Ha estat un despropòsit i no puc estar contenta amb les administracions”, conclou. Del Govern de l’Estat no n’ha cobrat encara res i està pendent que es resolguen nous ajuts. A més, la seua asseguradora va cobrir només “una part ridícula”, i ha acabat canviant de companyia.
La catàstrofe va dixar empremta entre els veïns i veïnes d’Alcanar. “Va ser una petjada emocional molt forta i ara vivim mirant al cel”, assegura l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig. “El temporal va fer que ens sentíssim vulnerables, fins i tot a casa nostra, al nostre poble, i quan arriba una tempesta o les pluges de la primavera i la tardor, hi ha persones que ho passem molt malament recordant aquell dia”, reconeix. “Estos últims dies, amb l’activació d’alerta per pluges, ho hem passat malament”, exemplifica Rosa Maria Sancho, només un dia abans que es complisca el primer aniversari dels aiguats.
Una situació similar es viu a la Ràpita, on els aiguats també van fer baixar els barrancs i van engolir vehicles i mobiliari, van inundar cases, baixos i aparcaments i van malmetre edificis, com l’Ajuntament o l’Auditori Sixto Mir. L’alcalde, Josep Caparrós, assegura que “encara no s’ha superat l’ensurt” i “el sotrac emocional encara perdura i es recorda en els dies de pluja o quan hi ha un avís d’inestabilitat meteorològica”. L’impacte encara és recent.
La Rosa Raga s’estava a la seua masia prop de les Cases quan la va sorprendre el fort aiguat. “Era una pluja molt intensa i vaig decidir descansar una estona mentre no parava de ploure. Però no vaig poder, i quan vaig aixecar-me vaig posar els peus sobre un gran toll d’aigua. La casa estava tota inundada”, explica.
Raga forma part de la directiva de l’associació Mon Sortirem, que es dedica a treballar per a pal·liar els efectes d’aquell fatídic 1 de setembre de 2021. Al llarg de l’últim any, han organitzat diversos actes solidaris, com ara concerts o partits de futbol, i han canalitzat els donatius que particulars, empreses i entitats van fer arribar per als afectats del temporal. Justament esta setmana l’entitat acaba de resoldre la principal línia d’ajuts econòmics per a pal·liar els efectes que van tenir els aiguats en les famílies més vulnerables. “Sabem que l’administració treballa amb uns altres tempos i que la gent no pot esperar; així que nosaltres hem intentat alleugerir el patiment i posar-hi el nostre gra d’arena”, subratlla Raga. La reparació dels danys a les propietats particulars han depès pràcticament de les asseguradores privades.
Setmanes després del temporal, una empresa de mobles va fer un donatiu per a les famílies afectades. “Vam poder fer arribar els mobles bàsics a algunes famílies que ho havien perdut tot a causa de la inundació i d’una forma ràpida, sempre amb la col·laboració de Caritas i els Serveis Socials. No hem pogut arribar a tothom, però sí que hem pogut fer més lleuger el patiment d’algunes famílies i continuem…”, explica Rosa Raga.
Una bona campanya turística
Gairebé nou mesos després del desastre dels aiguats, els turistes van tornar a Alcanar i les Cases. Els carrers, el barranc i el passeig Marítim del carrer Lepant presenten algunes cicatrius gairebé imperceptibles als visitants. A les acaballes ja de la temporada, els hostalers i restauradors coincidixen a destacar que ha estat “una temporada turística satisfactòria” a Alcanar, Alcanar Platja i les Cases.
Al Racó del Port la faena ha estat intensa durant els mesos de juliol i agost. Encara falten algunes reformes per a fer, com instal·lar la cristalleria a la terrassa, però la faena ha estat constant durant els últims mesos. “Les reformes han quedat maques i la gent ho diu i ens ho valora”, destaca Maria Rosa Sancho. “Ara toca mirar al futur i encarar-lo de la millor manera possible. Seguim endavant”, afegix.
Ja l’any passat, abans dels aiguats, el nombre de visitants va augmentar de forma notable al municipi de l’extrem sud de Catalunya. “Amb la pandèmia, moltes persones que no van poder fer viatges internacionals van optar per fer turisme local i van venir, i alguns han tornat. Estem en un bon moment i això ha alleugerit també el sotrac econòmic a alguns establiments de restauració i comerç”, assegura l’alcalde, Joan Roig. “També s’ha percebut una creixent afluència de població, de gent que s’ha pogut instal·lar al poble i fer-hi teletreball; i això es nota. Seguirem endavant”, apunta Rosa Raga.
