Tot va començar amb una xerrada amb un gran amic meu, el Jaume Vidal, on parlàvem d’allò que realment ens uneix a tots els que vivim a les Terres de l’Ebre. Després d’una estona reflexionant, vam arribar a una conclusió clara: el famós “vent de dalt”.
Però, atenció, que aquest vent és molt més que una simple bufada d’aire! El vent de dalt és un autèntic símbol que ens representa i ens connecta a tots, des de la Terra Alta fins al Montsià, passant per la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. És com si aquest alè constant i tossut ens infongués ànima, caràcter i una espècie de lligam invisible.
I és que, per molt que a vegades ens faci esbufegar amb la seva força o ens posi els cabells de punta, el vent de dalt té alguna cosa especial. És el vent que escombra els núvols perquè el sol brilli ben amunt; el que refresca els nostres camps i ciutats, netejant l’aire quan la calor es fa insuportable. Però, més que res, és el vent que ens recorda que, malgrat les diferències entre les comarques, hi ha alguna cosa profunda que ens uneix.
Reivindicar el vent de dalt és reivindicar l’essència de les nostres terres i de la nostra gent. És un vent que ens posa a prova, sí, però que també ens fa més forts, més flexibles i molt més conscients del món que ens envolta. Ens ensenya que, encara que sigui incòmode a vegades, també ens regala molts beneficis.
Vivim en un món que tendeix a destacar les divisions, però aquest vent és un recordatori amable que hi ha coses que ens uneixen de manera natural. És un símbol de la nostra capacitat per adaptar-nos, per resistir, i de la nostra manera d’entendre la vida, sempre en sintonia amb la natura.
Així que, des del Setmanari l’Ebre, us convido a tots els habitants de les Terres de l’Ebre a valorar aquest vent que ens agermana. No només a suportar-lo, sinó a celebrar-lo! A veure’l com una part fonamental del que som i del nostre paisatge, com un company inseparable que ens fa sentir especials.
El vent de dalt és, sens dubte, un dels elements més característics de la nostra terra. Una força que ens uneix de dalt a baix, i de baix a dalt. Per això el reivindico com un símbol de la nostra identitat compartida, una identitat que ens fa més forts, més units i, sobretot, més ebrencs que mai.
