Aquest any es complirà el 500 aniversari del naixement de fra Salvador Pladevall i Bien, més conegut per Sant Salvador d’Orta i miracler per excel·lència, molt alabat en els moments de les pandèmies. Va nàixer l’any 1520 a Santa Coloma de Farners, en el si d’una família molt humil, cuidadors de l’hospital dels pobres de la població. Va ser beatificat l’any 1606 per Pau V i canonitzat el 1938 per Pius XI. Va arribar a ser tan famós que el convent dels Àngels d’Orta (ara Horta de Sant Joan) se’l coneix pel convent de sant Salvador d’Orta i molt lligat al territori per la gran afluència de peregrins arribats d’arreu a demanar-li el guariment de les malalties. Tots ells aprofitaven el pelegrinatge per visitar el Santuari de la Fontcalda, on tanmateix hi celebraven una novena per rebre també els beneficis de la Mare de Déu. Va morir el 18 de març de 1567 al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, a l’illa de Sardenya.
Del meu llibre, Història de Gandesa, cruïlla de camins, hi copio la 1 ressenya sobre el personatge. Diu així: Sant Salvador havia entrat el 1541 com a frare llec al convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona. El 1544 fou destinat a Tortosa, on anà agafant fama de miracler sense agradar als seus companys de convent. Per això passà a Bellpuig, i també per les enveges interiors fou traslladat a Horta, que era un lloc apartat i aïllat. A Horta hi acudiren milers de peregrins de totes les comarques de Catalunya, i moltes de les Espanyes i França, atrets per la seva fama. Aquest fet donà una gran importància a la Fontcalda, i els peregrins en anar o tornar d’Horta, passaven a celebrar una novena al Santuari i balneari, per curar els seus mals. Aquesta massiva acudida de peregrins animà als gandesans a construir les primeres cel·les i donar serveis a qui desitjaven guarir-se de les seves malalties amb les aigües calentes del balneari.
Fra Salvador Pladevall, el frare llec d’Horta, on estigué destinat uns 12 anys, durant la seva estança, hi féu una llarga llista de miracles. Hi ha qui el converteix a ser patró de la llengua catalana: un matrimoni de Biscaia que tenia una filla sorda i muda va recórrer a fra Salvador per curar la minusvalidesa de la noia. Fra Salvador la va beneir, tot dient als pares que es quedessin vuit dies, durant els quals haurien de pregar a la Verge pel seu guariment. Al quart dia, la criatura va començar a parlar però els pares no l’entenien. Salvador els digué: “És cert. La Verge ha obrat la gràcia que la vostra filla enraoni, però perquè tots els fills d’aquesta terra entenguin la meravella, parla en català […] quan torneu a la vostra pàtria la nena parlarà basc, com correspon”.
El teòleg Dr. Joan Bta. Manyà, historiador de Gandesa, relata la gran importància que tingué sant Salvador i la Fontcalda. Els peregrins anaven d’aquest Santuari fins al convent dels Àngels a visitar Sant Salvador o a l’inrevés. Ho deixa escrit a una carta personal que va trametre a J. Antoni Monné i Fontanet (à. Toledano) quan li agraeix el donatiu per pagar el quadre dedicat al sant situat encara avui al costat de l’altar Major de la Fontcalda. Aquest quadre el va pintar Joan Lahosa de Prat de Comte. A més, a la mateixa carta l’invita per al primer diumenge de maig de l’any 1958, dia de la romeria dels gandesans, per beneir-lo, i el convida amb la seva esposa a actuar com a padrins o patrons de l’acte de benedicció. Disposo d’una altra missiva signada el 23 d’agost del 1953 en què el Dr. Manyà li agraeix l’agençament de la nova imatge de la Mare de Déu de la Fontcalda, dins el seu nínxol”. Tots grans foren grans amics de quan el Sr. Monné presidia l’escola d’alfabetització al Casal Gandesà, creat baix els auspicis del Dr. Manyà, ensenyant a escriure la llengua vernacla als pagesos que no la coneixien.
En moments d’inquietud com el present provocat per coronavirus molts creients recorden Sant Salvador i la Fontcalda on multituds de peregrins hi anaven a pregar pels guariments de les malalties. És bo recordar-ho quan ben aviat se celebrarà el 500 aniversari del seu naixement.
