HomePolíticaAmpliació · El Govern inutilitzarà el canal Xerta-Sénia a Roquetes, des d'on...

Ampliació · El Govern inutilitzarà el canal Xerta-Sénia a Roquetes, des d’on es ramificarà amb canonades cap al Montsià

La titularitat del canal Xerta-Sénia s’ha cedit a la Generalitat i el Govern treballa en un nou disseny perquè l’actual infraestructura de formigó quede inutilitzada a Roquetes. A Xerta i Aldover es podrà regar l’estiu del 2023, i a final d’any es licitaran les fases 2 i 3 a la vegada que es presentarà el projecte per desenvolupar noves fases “sense allargar el canal”, ramificant la xarxa des de Roquetes cap al Montsià, amb canonades i basses de regadiu.

Com ha apuntat Albert Salvadó, delegat del Govern a l’Ebre, es vol “blindar” el canal perquè no puga servir mai per a fer transvasaments de l’Ebre cap al sud. “Ens dona tranquil·litat i es consolida com el canal Xerta-Roquetes, per regar només les Terres de l’Ebre”, ha explicat.

Com ha detallat Jesús Gómez, director dels serveis territorials d’Acció Climàtica a l’Ebre, el Departament està treballant per fer arribar l’aigua de rec amb canonades, basses, una xarxa de distribució fins als camps i estacions de bombament on siga necessari.

Este serà el sistema de la quarta fase del canal en endavant, i des de Roquetes cap al Montsià (on la taca de regadiu suposa el 80% de la superfície prevista). A Roquetes, després de les tres primeres fases, és on es deixaran d’executar obres al canal de formigó (perquè el canal utilitza el traçat però no l’antiga estructura del Xerta-Sénia).

El projecte per engegar la xarxa de regadiu té un pressupost inicial de la Generalitat de 50 milions d’euros i la primera fase estarà llesta l’estiu del 2023. “Anem retardats – esperaven tenir-ho en 3 mesos i ha costat 6- perquè en arrencar, s’ha de fer una transferència des de la Generalitat a la Comunitat de Regants per la cessió d’infraestructures. És una part complicada, però que només és necessària a l’inici”, ha detallat. El regadiu arribarà a més de 16.000 hectàrees, com estava previst. “Només canvia la manera com fem arribar l’aigua, no afecta ni els volums ni les superfícies de rec”, ha insistit Gómez.

Fibra i electricitat

La Comunitat de Regants vol impulsar també un projecte per cobrir el canal –i fins i tot les basses de regadiu– amb plaques fotovoltaiques per abaratir el consum energètic de la infraestructura, així com desplegar-hi una xarxa de fibra òtica per portar tecnologia “de regadiu intel·ligent” a les finques que ho sol·liciten.

L’Ebre, pol estratègic de l’energia blava al Mediterrani occidental

El director ebrenc d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural també ha destacat l’increment de les ajudes que tindran les empreses ebrenques per desplegar projectes d’economia blava. Dels 5 milions d’euros que es van rebre l’any passat al territori, enguany s’ha passat a 14 milions d’euros -2,6 des del Grup d’Acció Local de Pesca (GALP Mar de l’Ebre) i 11 dels fons europeus–. Els recursos finançaran 85 projectes.

Hi ha una clara tendència de dinamisme empresarial vinculat a l’economia del mar i són projectes d’economia productiva, que generen riquesa i llocs de treball”, ha remarcat. Gómez ha insistit en el creixement de l’economia blava a les Terres de l’Ebre, que l’any passat ja representava el 30% de tot Catalunya. “Generant capacitat i amb la voluntat que vaja a més, es treballa i es dona capacitat inversora a les empreses perquè les Terres de l’Ebre esdevinguen el pol estratègic de l’economia blava de la Mediterrània occidental”, ha defensat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

34 + = 43

Últimes notícies