Amb l’objectiu de donar suport a noves veus literàries, centrar-se en els autors i les obres lligades a les Terres de l’Ebre i demostrar que sota la literatura s’engloben activitats com la música, els recitals poètics, el teatre, la fotografia, la gastronomia i el turisme, van nàixer les Jornades de les Lletres Ebrenques d’Amposta. Un esdeveniment que cada any posiciona la capital del Montsià com un referent cultural.
Enguany, les Jornades de les Lletres Ebrenques complixen la majoria d’edat i del 16 al 22 d’octubre s’han programat una vintena d’activitats, en les quals ja hi ha confirmada la presència d’una setantena d’autors.
Esta “cita de referència al territori i arreu del país realça la literatura del nostre territori”, segons detalla l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, que afegix, enguany també inclourà “activitats vinculades al 120è aniversari del naixement de Sebastià Juan Arbó”.
En este sentit, i també vinculant-ho a l’Oficina de Turisme, l’espai que per segon any consecutiu acollirà les Jornades a l’espera que acaben les obres de rehabilitació de la Biblioteca, s’ha preparat una ruta literària pels llocs on va viure i escriure l’escriptor, a càrrec d’Helena Herranz -propietària de la Llibreria La Romàntica– i del filòleg Joan Antoni Forcadell, el diumenge, dia 22. A més, l’altre denominador comú que s’ha trobat amb l’àrea de Turisme és la gastronomia. Així, el dissabte dia 21 es farà una taula rodona sobre gastronomia i turisme amb creadors de contingut, l’escola de gastronomia Escribà Academy i autores i autors que escriuen sobre menjar, com Carme Queralt o Maite Borràs.
Les activitats començaran el pròxim dilluns, dia 16, amb un recorregut per la història de la ballarina ebrenca Anna M. Bel -vídua de l’escriptor tortosí Manuel Pérez Bonfill-, amb la col·laboració de l’Escola de Dansa Maria Lozano, i també hi haurà la Trobada Gastro/literària del col·lectiu Di-llums d’Arts al Forn.
L’endemà hi haurà una taula rodona sobre memòria històrica, conduïda per Cinta Farnós, escriptora i directora del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre), en la qual participaran Andreu Caralt (El somni trencat: Amposta, revolució, guerra i exili), Lluís Montull i Carme Maigí (Les portes de la memòria. Deportació dels republicans als camps nazis) i Maria Josepa Altadill i Alícia Gamundi (L’exili amb veu de dona). Així mateix, el dimecres hi haurà un recital poètic amb diferents autors del territori, com Marta Sanz, Montse Boldú o Tomàs Camacho; i el dijous s’ha preparat un espectacle musical i poètic per commemorar el 400è aniversari de la mort del Rector de Vallfogona, a càrrec de Guillem Castejon i Eduard Carmona.
Altrament, el gruix de la programació arrencarà el pròxim divendres 20 d’octubre amb la inauguració oficial d’esta 18a edició de les Jornades, en què la professora, periodista, editora i escriptora Iolanda Batallé oferirà una lliçó sobre La literatura del tu.
Al llarg del cap de setmana hi haurà tot un seguit d’activitats com Un viatge musical i poètic per la increïble vida de Roc Llop, a càrrec del cantautor Èric Vinaixa o l’espectacle poètic musical Lo que tengo, amb textos del periodista tortosí Josep Lluís Villa, la música d’Arturo Gaya i Sergi Trenzano i la coreografia de Dolores Lola; l’exposició Mirades femenines, a partir de la qual diferents fotògrafes s’han inspirat en la poesia de Zoraida Burgos, com Maria José Piorno, Eva Mascarell o Coia Valls; es parlarà de Crims literaris, de la mà de Sílvia Mayans (La drecera de Caïm), Rosana Andreu (Una taca de sang), Joan Roca Navarro (Sota el fang), o Josep Viñas (Cabanes dins el bosc), entre d’altres; també hi haurà una conferència sobre escriptura creativa, que culminarà amb la participació d’escriptors novells com Núria Bosch, Cristina Fornós, Àngel Caparrós i Karla Fergusson.
A més a més, també hi haurà una xerrada al voltant dels jocs tradicionals recuperats a les Terres de l’Ebre com la morra i la lluita del bac; i els més petits podran gaudir amb l’activitat infantil On és el Rovelló? Qui és?, en la qual es narraran contes del popular gos de l’obra de Josep Vallverdú.
