Aprenent del Nadal

Els carrers estan de festa, les llums de colors els il·luminen i els donen vida, no solament a la nit, de dia també. Alguns es queixen del que costa mantenir aquesta tradició al preu que han posat la llum, però l’enllumenat dels carrers, anys enrere, privilegi reservat a les poblacions grans, ara han arribat fins al poble més petit, on, de vegades, un senyal lluminós assenyala que és Nadal.

Les festes de Nadal són especials: et trobes o et busques amb gent que t’estimes, coneixes o amb qui has tingut alguna relació durant l’any: treball, sortides, estudis… i fas regals petits o grans mentre desitges sort i bons auguris.

Les famílies es troben, comparteixen presències, àpats, parers, expectatives… De vegades, a partir d’esdeveniments provocats per segons quines tendències, situacions polítiques o vaivens de la mateixa família, poden saltar pels aires l’adequada urbanitat  i l’art de guardar les formes; i com més extensa és la família, de vegades hi ha més diversitat d’edats i de parers per conciliar. Nadal és una bona ocasió d’apropament al clan.

Els temps de Nadal no són fàcils: l’alcohol acompanya els àpats i propicia les recaigudes d’aquelles persones que han deixat, o intenten deixar, l’addicció. Per aquestes festes l’alegria col·lectiva s’obté menjant i bevent; per Nadal és obligatori ser feliços, i amb l’imperatiu Un dia és un dia, es posa la persona malalta en una tessitura força dura, i la situa fora de lloc. Per a les persones alcohòliques i les que pateixen altres addiccions, Nadal  és una classe extra per assolir el grau de maduresa necessària  per no sucumbir a la temptació, servida en safata d’or, i fer-se conscient que l’addició és, segons l’Organització Mundial de la Salut, una malaltia crònica recidivant, que no té res a veure amb vicis i flaqueses, i que s’ha tractar la persona com el que és: una persona malalta, cosa no gens fàcil. Nadal, sens dubte, ens fa més forts.

Els temps de Nadal no són planers: com més gran et fas, més gent trobes a faltar. Marxen els pares, les mares, els germans i les germanes, els cosins i les cosines, les amigues i els amics… i les persones que han perdut éssers estimats en el transcurs de l’any tenen aquests dies dosi doble d’enyorança; l’ànima s’esquinça un xic més, perquè saps certament que mai tornaran, i si la fe ho permet, existeix la conformitat per pensar que t’esperen a l’altre costat. Nadal, ens agradi més o menys, és part de la vida i ens ajuda a assolir més saviesa.

Els temps de Nadal no són comprensibles quan la taula es redueix. Quan cada cop sobren estovalles, coberts, gots…. i molta gent gran que viu sola, i dissortadament, sent diàriament el pes brutal de la soledat no volguda, la seva melangia s’aguditza. Per aquestes dates, amb l’excessiu consumisme, el bombardeig de la publicitat  i l’emissió de pel·lícules que idealitzen un temps que ni és perfecte ni tan meravellós, s’aguditza la sensació de solitud i s’enyora una veu, encara que sigui a l’altra part del telèfon, perquè malauradament ni ells ni elles tenen amb qui parlar. Aquestes festes, lluny de generar felicitat, poden generar tristesa, però també reflexió i ser un motiu adient per revifar, en la ciutadania i les autoritats, l’esperit de veïnatge i d’ajuda mútua.

Els carrers vestits de festa, les veus i rialles que desitgen bons auguris, i sobretot, els ulls oberts, meravellats, dels xiquets i les xiquetes que miren les llums de colors que il·luminen la nit i el dia, els poemes i les cantades de nadales, el bell guarniment de les cases, pobles i ciutats amb pessebres, tions i Pares Noel, tot plegat ens ajuda a veure que Nadal, ens fa reflexionar i ens apuja l’esperança en la capacitat d’aprenentatge sobre la nostra pròpia vida, sobre l’amor i l’amistat perquè com deia el doctor Moisès Broggi, si traiem del món l’amor i l’amistat, tot el que queda és menyspreable.

Rosa Queral Casanova
Rosa Queral Casanova
coordinadora de Iubilo-URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 12 = 19

Últimes notícies