HomeOpinióAproximació al Pla Delta

Aproximació al Pla Delta

Llegint un article publicat el 7 de febrer en aquest setmanari, no podem deixar d’expressar el nostre rebuig tant pel que fa al títol, com pel que fa referència a les formes i a gran part del contingut.

Quant al títol, la proposta de la Taula de Consens és qualsevol cosa menys res d’amagat ni sucós negoci. És una proposta raonada i creiem que raonable, fruit d’un treball previ a la cerca d’aquest necessari consens al territori, que ja sabem que no serà mai total. També és fruit de la recopilació de multitud d’estudis i propostes d’actuació que s’han anat publicant i oblidant des de fa dècades en els calaixos. No sembla justa la sentència simplista que es fa amb aquesta afirmació del tot gratuïta.

Quant a les formes, no se’ns escapa una certa condescendència i superioritat moral cap al treball dels altres. Tots sabem que no existeix la figura “d’enginyer de deltes”, que aquesta tasca és multidisciplinar igual que la ciència i la tècnica aplicada.

Vam confiar la tasca de coordinador tècnic de la Taula al Sr. Rafa Sánchez, suggerit a través d’una plataforma molt representativa de la lluita per aquest territori. És enginyer tècnic forestal, i enginyer superior de forest, diplomat en Estudis Avançats d’Ecologia, doctor en Ecologia i Conservació d’Ecosistemes Aquàtics i coordinador a Espanya del grup d’examen cientificotècnic del Conveni Ramsar. No reproduirem el seu ampli currículum, només volem destacar-ne que ha treballat per a institucions governamentals com ara l’anterior Ministeri de Mediambient, el Departament de Territori, la Comissió Europea, i per a d’altres països de la Mediterrània i d’Amèrica del Nord. Ha cooperat amb altres entitats, com WWF, SEO birdlife, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, etc. etc.
Cal remarcar un aspecte molt valuós: la seva humilitat. Estem convençuts que si se li demana farà com fa sempre, explicar gustosament qualsevol aspecte del Pla que ens va presentar. Això és important, ja que si no, es poden crear malentesos que distrauen l’atenció i l’objectiu, que no és altre que la supervivència del Delta.

El Pla proposat és fruit dels punts de consens als quals van arribar els membres de la Taula, tots ells representants  legítims i democràtics de les seves entitats respectives. Aquests acords s’han subscrit també per part de nombroses entitats del territori en forma d’adhesió, i també val a dir que altres entitats no adherides formalment veuen reflectida la seva visió en aquest Pla, amb totes les matisacions i prudència que legítimament es vulgui.

El primer punt de consens diu literalment: “Caldria mantenir la morfologia actual tant com sigui possible. No és acceptable el retrocés com a actuació aïllada que no vagi més enllà”. Aquesta última frase expressa un matís fonamental, i no es pot deixar d’anomenar. Fa referència a l’abandonament del Delta a la seva sort, una sort que ja no és natural, sinó causada en gran mesura per l’acció de l’home. 

La retrospectiva històrica per justificar aquest retrocés amb pèrdua d’espais naturals i d’espais humanitzats, fins quan s’ha de contemplar? Fins als anteriors 300 anys? Fins als anteriors 1.000 anys?… És una excusa perfecta per fer com fins ara: no res.
El segon punt de consens parla del restabliment de sediments mitjançant un Pla de gestió rigorós, i se l’anomena solució estructural. Aquesta desitjada aportació de sediments fluvials paralitzats durant dècades ha de permetre elevar el nivell de la plana deltaica, almenys de les zones més baixes, així com restablir tant com sigui possible els talussos submergits i les platges. Hi ha molta feina feta i molta per fer, i per tant, cal insisir a continuar  treballant en els seus tres eixos bàsics: extracció atenent a la seva quantitat, qualitat i disponibilitat; metodologia i temporitzacions del seu transport; i tema fonamental, la seva distribució a la plana deltaica.

El tercer punt de consens fa referència a actuacions que es poden dur a terme en un relatiu curt termini de temps. Es planteja un ventall d’actuacions i s’especifica en quines zones, segons la gravetat de la situació. Estan reflectides en un cronograma adaptable al que els models predictius ens indiquen com a més probable futur del Delta. D’aquest ventall d’actuacions, només ens referirem avui a un: el restabliment del perfil de les platges.

En aquest cas es tractaria d’aplicar aquesta acció només en les zones on la situació és més greu, i preveu efectivament la restauració de l’amplada de platja a partir de sorra procedent de zones en les quals, per la dinàmica marina, es van dipositant. Alguns d’aquests dipòsits són també una font de problemes tant ambientals com econòmics. El que es proposa és el que s’està fent a diversos països d’Europa occidental, i no estem parlant dels pòlders holandesos. Aquests trasllats es realitzen de forma periòdica i sistemàtica segons les característiques pròpies del litoral atlàntic. Això forma part del peatge que s’ha de pagar implementant l’ecoenginyeria enfront de l’enginyeria clàssica: la seva aplicació pot ser més ràpida i barata, però el seu manteniment és llarg. No oblidem que també es complementa amb el restabliment de la zona dunar, rereduna i aiguamolls. Aquests països empren criteris tècnics perfectament homologats en dinàmica costanera, i els va molt bé.

En definitiva, i per acabar, només podem estar d’acord en l’última frase de l’article esmentat, que amb el seu permís transcriurem literalment: “Ja va sent hora de fer les coses amb seny, mirant l’interès general i no el d’uns pocs”.

Taula de Consens
Taula de Consens
Delta de l'Ebre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 58 = 61

Últimes notícies