HomeEconomiaArnes posa càmeres de vigilància i sanciona el mal ús de l'estació...

Arnes posa càmeres de vigilància i sanciona el mal ús de l’estació de transferències

L’Ajuntament d’Arnes, a la Terra Alta, ha instal·lat càmeres de seguretat a l’estació de transferències municipal per acabar amb les males pràctiques que s’hi produïen. Des de l’estiu se sanciona els comportaments no permesos que capten les càmeres i han posat cinc multes. Persones d’altres municipis hi abocaven escombraries. Van decidir tancar les portes de la instal·lació i els llençaven brossa per sobre la tanca o la deixaven a la porta. El tancament de les estacions de transferències s’ha fet a tots els pobles de la comarca i el Consorci de Residus ha activat una deixalleria mòbil per als voluminosos. Des de l’organisme es fa pedagogia per acabar amb “el mal hàbit” de fer servir les estacions de transferències com a deixalleria.

L’estació de transferències d’Arnes està situada prop de la carrereta T-333, a uns tres quilòmetres del poble. Aquesta és una via de pas entre el sud de la Terra Alta i el Matarranya i el consistori va detectar que moltes persones que no eren del poble, i ho eren dels pobles veïns, en feien ús. Es va decidir tancar la porta i que a l’estació de transferències d’Arnes només hi poguessin anar els ciutadans del municipi, amb permís i registre d’usos a l’ajuntament. A l’estació de transferències s’hi poden portar residus que “es fan a casa”: envasos, rebuig, cartons, vidres, resta, i fins i tot voluminosos domiciliaris.

El tancament de les instal·lacions i l’accés restringit al permís de l’Ajuntament va comportar que molts usuaris hi aboquessin les bosses llançant-les per sobre de la tanca, la trenquessin per accedir a dins, o deixessin la brossa fora de les instal·lacions, escampada en una zona natural a tocar del riu Estrets i del paratge de bany, molt popular a l’estiu, conegut com el Toll de Valero.

Encara queden restes visibles, tot i la neteja que s’ha fet, de l’impacte d’aquells abocaments il·legals i incontrolats. “Que l’entorn estigués ple de brutícia ens va fer prendre la decisió. Això és un lloc de pas i la gent parava aquí i deixava les deixalleries”, ha lamentat l’alcalde d’Arnes, Joaquim Miralles. “Era un desastre com estava i encara queden restes que hem d’acabar de netejar, però pel lloc on està hem d’aconseguir que sigui una zona neta. Si l’estació de transferències està tancada, la brossa ha d’estar on ha d’estar”, ha insistit l’alcalde.

A principis d’any van instal·lar càmeres de vigilància i van aprovar una normativa sancionadora per intentar acabar amb uns comportaments que no va frenar ni el tancament de les instal·lacions ni el control d’accés. Els primers mesos de l’any es van fer advertències als usuaris que les càmeres van enganxar deixant residus a la porta o llançant-los per sobre de la tanca. Des del juliol s’ha aplicat la nova normativa sancionadora. “Hem posat cinc multes – a gent que no és d’Arnes- de 500 euros o més. La nostra intenció no és aquesta, però és l’única manera que la gent agafi consciència. Si no és del poble, no pot venir aquí a tirar brossa”, ha defensat Miralles.

La instal·lació de les càmeres i les repetides reparacions a la tanca trencada han costat més de 5.000 euros a les arques municipals d’Arnes. Aquest estiu passat també es va produir un incendi en el munt de brossa que s’havia acumulat en l’espai que queda entre els compartiments de la brossa i la porta d’entrada, on la gent tira les bosses per sobre de la tanca. El foc va afectar, justament, una de les càmeres de seguretat.

L’alcalde d’Arnes no descarta que el fet que a les estacions de transferències de la resta de municipis veïns també s’hagin tancat portes i s’hi hagi restringit l’accés, hagi agreujat la situació de la instal·lació arnerola.

 

Reduir volums a les estacions municipals

Però les estacions de transferències municipals dels pobles de la Terra Alta, com recorda Núria Morera, tècnica de Medi Ambient del Consorci de Residus, no són deixalleries. Es van concebre per acumular els residus del sistema porta a porta (rebuig, orgànica, paper i cartó i vidre). En alguns casos es permetia llençar-hi voluminosos o fustes de generació domiciliària. Amb el temps aquests acopis s’havien incrementat i “desbordat” i el Consorci s’havia d’encarregar de netejar l’espai i resoldre la gestió de tots aquests volums.

A més de la quantitat, les escombraries acabaven llançades a terra, sobretot residus que no procedents “només de les cases particulars”, sinó que també els llençaven les empreses. “Com s’ha fet aquest mal hàbit”, Morera remarca que la gent “concep” les estacions de transferències com si fossin petites deixalleries municipals i la situació s’ha de “revertir“.

La tècnica de Medi Ambient insta als consistoris que “animin els ciutadans” a fer ús de la deixalleria comarcal. “Les estacions de transferències, a la llarga, han d’ocupar el menor espai possible. S’ha de deixar d’anar a abocar voluminosos i fustes”, ha reivindicat Morera.

 

Deixalleria comarcal i mòbil

A la Terra Alta, des del desembre de l’any passat està oberta la nova deixalleria comarcal a Gandesa. El nou contracte de la brossa del Consorci de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat permet que els 46 pobles que en formen part tinguin recollida de brossa porta a porta i una deixalleria comunitària –n’hi ha a Gandesa, Móra d’Ebre, Flix i Falset-.

Aquestes instal·lacions compten amb contenidors per a diferents fraccions, un cobert per a materials perillosos, voluminosos i similars, així com una compactadora de residus. “És l’espai on portar els residus que no es recullen en la recollida domiciliària, perquè siguin tractats i gestionats de forma correcta i d’acord amb la normativa”, ha recordat el fins ara director del Consorci, Josep Maria Sáez.

Des de l’1 de setembre s’ha posat en marxa també el servei de deixalleria mòbil a la Terra Alta. El Consorci té tres unitats que visiten, un o dos dies al mes, cada poble i apropen el servei que ofereix la deixalleria de Gandesa, “per fer-ho fàcil”. S’hi pot portar piles, fluorescents, bombetes, olis usats de cuina, cosmètics, medicaments i un llarg etcètera.

 

Assessorament a les empreses

La recollida porta a porta i les estacions de transferències és un servei per als residus urbans de la ciutadania. Des del Consorci remarquen que les escombraries fruit de l’activitat econòmica, industrial o comercial, han de ser gestionades per gestors autoritzats, segons la normativa. Així i tot, ofereixen acompanyament a les empreses perquè sàpiguen com fer-ho correctament.

Morera ha dit que cal fomentar la recollida “ordenada dels volums” perquè deixin d’anar a terra. La tècnica apunta que com els abocaments es feien de manera anònima, l’Ajuntament s’havia d’encarregar de recollir-ho i gestionar-ho, “però aquest anonimat s’ha d’intentar perdre i que cadascú es faci responsable de la brossa que genera”, ha afegit.

 

Sistema més sostenible

No és el cas de la Terra Alta, però Sáez reconeix que el sistema porta a porta ha estat un canvi d’hàbits per alguns dels pobles on encara no es feia. “La ciutadania percep ràpidament els beneficis”, ha assegurat. “Si ha aparegut una mínima reticència, un cop implementat el servei la ciutadania l’ha percebut de manera satisfactòria perquè els recullen la brossa a la porta de casa, es fa cada dia amb calendaris establerts, i sobretot perquè en termes de sostenibilitat s’augmenta la recollida selectiva”, ha detallat. De fet, el fins ara director del Consorci ha recordat que amb aquest sistema el percentatge de recollida selectiva es multiplica (del 30% fins al 70% o 80%) mentre que la resta es redueix dràsticament (del 80% fins al 30% o el 20%).

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + = 17

Últimes notícies