HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catBBVA-Banc Sabadell una OPA hostil

BBVA-Banc Sabadell una OPA hostil

Pel que a la seva forma jurídica respecta, hi ha molts tipus d’empreses. Per exemple, ens trobem amb l’empresari individual o autònom, passant per la societat civil privada, la societat cooperativa o la societat de responsabilitat limitada, entre d’altres. No obstant, aquí ens interessa la societat anònima o SA, d’acord amb les seves sigles. Cal destacar que totes les empreses cotitzades, entre elles el Banc Sabadell, són societats anònimes. De les moltes característiques d’aquest tipus d’empresa, només ens centrarem en una:

· El capital de l’entitat catalana està dividit en accions, les quals, més del 50 % estan en mans d’inversors minoritaris.

Pedagògicament, aquesta característica adquireix especial rellevància quan tractem d’explicar la intricada relació entre el BBVA i el Banc Sabadell. A finals d’abril, el banc presidit per Carlos Torres va comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la intenció d’adquirir el Banc Sabadell mitjançant una oferta pública d’adquisició (OPA). Tot seguit, la directiva de l’entitat catalana va declinar l’oferta argumentant que el Banc Sabadell valia molt més del que li oferia el BBVA. No satisfet amb aquesta resposta, aquest últim darrerament ha fet pública una OPA hostil, és a dir, que no tindrà en compte la voluntat dels dirigents del banc presidit per Josep Oliu. Simplement, ha d’adquirir més del 50 % de les accions que cotitzen a borsa. Tanmateix, addicionalment aquesta OPA hostil ha de rebre el vistiplau de la CNMV, de la CNMC i del BCE, fet bastant plausible.

Actualment, el sector bancari a Catalunya és un oligopoli de manual. Les quatre entitats bancàries principals (Caixabank, BBVA, Banc Sabadell i Banco Santander) controlen el 85,7 % de les oficines. Centrant-nos en la nostra zona, a les Terres de l’Ebre el BBVA compta amb 11 oficines mentre que el Banc Sabadell en té 5. Si l’OPA hostil segueix endavant i resulta ser exitosa, suposarà una concentració del sector encara més elevada i, per tant, una pèrdua de competència. Aquest fet, molt possiblement, comportarà tres conseqüències:

1. Disminució de la qualitat del servei degut al tancament d’oficines. A Catalunya hem passat de 8.148 oficines bancàries el 2008 a 2.134 el 2023. Per exemple, cap la possibilitat que a Tortosa, on hi ha dues oficines del BBVA i una del Banc Sabadell, la nova entitat en suprimeixi una.

2. Acomiadaments. Un dels objectius d’aquestes adquisicions és reduir costos per a incrementar la rendibilitat a l’accionista. Per tant, els llocs de treball de les oficines d’Amposta, la Ràpita, Móra d’Ebre o l’Ametlla de Mar entre d’altres, estan en risc.

3. Augment de costos i/o disminució de la rendibilitat per als clients de la nova entitat, ja que és el tarannà propi de qualsevol oligopoli.

Com a tancament, des del Govern central s’hi oposen contundentment a aquesta operació, tot i que, poca cosa hi poden fer. Així mateix, alts càrrecs de l’entitat catalana creuen que, al cap i a la fi, no es durà a terme. No obstant, aquí s’obre una gran qüestió que remou directament els fonaments del sistema: és convenient aquesta preeminència de l’accionista envers el treballador?

Xema Cardona Tomàs
Xema Cardona Tomàs
Professor d'economia
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 1 =

Últimes notícies