HomeEntrevistesAgustí Campos, historiador i professor de Geografia i Història: “Cal més implicació...

Agustí Campos, historiador i professor de Geografia i Història: “Cal més implicació per a fer més accessibles tots els arxius històrics de Tortosa”

Agustí Campos (Montserrat, 1990) és llicenciat en Història i màster en Patrimoni Cultural (Universitat de València). Des de 2018 és professor de Geografia i Història a l’Institut Dertosa. Explica que va triar Tortosa per a exercir de professor per a estar a prop dels tres arxius documentals que hi ha a la ciutat. Actualment, treballa en la seua tesi doctoral centrada en les migracions a Tortosa durant l’època medieval. Des de la pandèmia de la covid publica assíduament al seu compte d’X (abans Twitter) fets singulars de la història medieval tortosina relacionats amb les recerques històriques que fa.

PREGUNTA: Per què divulga curiositats de la història de Tortosa a través de Twitter?

RESPOSTA: No sé si és el canal idoni, però he observat que hi ha ganes de saber curiositats d’aquella època i d’un coneixement històric més profund. Sembla una contradicció, però és una xarxa social potent de divulgació.

P: L’edat mitjana, per què l’interessa?

R: Com a punt de partida m’interessa l’organització política i econòmica, l’estructura de la Corona d’Aragó com a estat. Després m’atrau les maneres de viure d’aquella societat, les condicions que tenien els camperols, els artesans… Per exemple l’altre dia llegia l’inventari de la biblioteca d’un metge tortosí de 1409 i tenia llibres d’Aristòtil, de Plató, d’Averroes…

P: Hi ha alguna història humana que l’haja impressionat especialment?

R: El que passava a Tortosa no era res d’extraordinari respecte al que podia passar en qualsevol altra ciutat medieval. M’impressionen els processos judicials, que a Tortosa en són pocs, però donen una visió de la duresa de la realitat. Hi ha la història de 1457 d’un veí de Xert, Gabriel Roig, que, perseguit sota una acusació de màgia negra, fuig a Tortosa i aquí el tanquen a la presó. I s’inicia un procés judicial en el qual intervé la Ciutat, el Bisbe i l’Inquisidor del Regne de València. Al llarg de cent fulls llegim tot l’interrogatori al qual és sotmés i és molt interessant.

P: I està informació on la consulta?

R: A l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre trobem per exemple els processos judicials iniciats pel veguer i és una llàstima perquè hi ha molta documentació que ha desaparegut; a l’Arxiu Capitular de la Catedral he treballat documentació notarial en base a la tesi que faig sobre la migració a Tortosa i també trobem processos que afecten més a l’estament eclesiàstic a l’Arxiu Diocesà, però no sabem el que existix. Si algú té la possibilitat algun dia d’inventariar-los completament este arxiu serà una joia.

P: Té facilitats per a accedir a esta documentació?

R: Hi ha dificultats per a fer coincidir els horaris d’obertura dels arxius amb els laborals. Personalment no he tingut cap problema, però hauria d’haver més implicació, que ja existix, per part de l’Ajuntament, del Consell Comarcal i de la Generalitat per fer-los tots més accessibles en tots els aspectes, com per exemple la digitalització i la restauració dels seus fons.

P: Com a historiador quina és la seua opinió de l’estat actual dels diferents arxius de Tortosa?

R: S’ha avançat molt en les últimes dècades pel que fa a la situació dels arxius tortosins. Tenim, per exemple, un Arxiu Comarcal amb un director, Albert Curto, que no només és arxiver sinó que et pot aconsellar què és el que pots consultar en la teua recerca. Les coses, evidentment, podrien millorar, com he dit, amb la implicació de les diferents institucions que hi tenen alguna cosa a dir.

P: Com s’enregistraven els esdeveniments importants de Tortosa en l’època medieval?

R: Hi ha diferent tipologia documental, la més relacionada amb els esdeveniments, una crònica, un dietari, no ens n’ha arribat cap en el cas de Tortosa, que jo puga saber. Hi ha algun notari com Jaume Despont que al principi d’algun protocol seu sí que apunta fets com per exemple un eclipsi que hi va haver a la ciutat. Per conèixer la vida quotidiana material hem d’acudir a la documentació notarial: testaments, inventaris, contractes… però el problema és que entre un 70 % i un 80 % són deutes.

P: En aquella època, dins de la Corona d’Aragó, Tortosa era una ciutat de primera o segona divisió?

R: Tortosa era una ciutat de segona divisió. Primer es trobaven Barcelona, València, Saragossa i Palma, i després vindrien Perpinyà, Tortosa, Girona, Lleida o Xàtiva. En este rang de ciutats de “segona divisió” si ho volem dir així, Tortosa jugava un paper molt important. I una cosa són els fogatges, és a dir els habitants que hi vivien, i l’altre el tràfic de gent. Girona i Lleida podien tindre més focs, però Tortosa destacava pel tràfic de gent, de multitud de mercaders, per exemple.

P: I la gent que acudia a viure a Tortosa d’on procedia?

R: Principalment de les principals poblacions de la mateixa diòcesi i a mesura que avança el segle XV arriben bascos, castellans, portuguesos i occitans, i això ocorre perquè la ciutat guanya en importància.

P: Per què l’interessa l’antroponímima tortosina?

R: És un interès més personal que acadèmic. És la curiositat de saber els noms que existien. El nom d’home més comú a la Tortosa del segle XIV era el de Pere, seguit de Bernat, Domingo, Guillem, Ramon i Joan, segons la llista que he extret d’uns 500 matrimonis (1341-1352) comptant el nom dels marits i el dels pares de les esposes. I pel que fa al de dones eren Maria, Gueralda, Dominga, Guiamona, Francesca o Dolça.

P: És curiós observar com la majoria de noms d’home han perdurat fins a la nostra època, no així els de dones.

R: Sí, és així. No sabria donar una resposta a este fet.

P: Quin paper tenien les dones tortosines en aquella societat?

R: És un tema que no he estudiat, però la documentació evidencia que el seu paper era important, que hi havia moltes dones que quan el marit moria s’encarregaven de l’empresa familiar, que des del punt de vista productiu tenien un paper rellevant i que no es resignaven al món privat sinó que també tenien un paper en la vida pública.

P: Tortosa reivindica el seu passat medieval com la ciutat de les tres cultures, però realment com era la convivència entre els tortosins cristians, jueus i musulmans?

R: Una cosa és la coexistència i l’altra la convivència. A la Tortosa medieval les tres comunitats només hi coexistien. La majoria demogràfica eren els cristians, els musulmans eren una minoria important i els jueus una minoria més petita. Això no vol dir que no tingueren un pes econòmic important. En el cas dels musulmans les activitats artesanals eren destacades, hi havia fusters, rajolers, els arraixos [patrons de barca sarraïna] que baixaven pel riu… i pel que fa als jueus tenien també un paper important en el món del comerç. Hi ha alguna documentació que ens indica que no hi havia convivència, i jueus i musulmans eren dos col·lectius que estaven assenyalats des del moment en què per exemple els jueus tortosins havien de portar un braçalet per a identificar-se i els musulmans no podien portar determinades robes.

P: El riu Ebre tenia un paper important al segle XIV?

R: L’Ebre era una autèntica autopista en aquella època. Per exemple, els bascos baixaven fusta pel riu i des del port de Tortosa l’exportaven cap a Barcelona o Mallorca. Tortosa ho ha estat tot gràcies al riu Ebre, en un punt geogràfic equidistant de Barcelona, Saragossa, València i Palma. Quan la ciutat va dixar de ser el centre de la Corona d’Aragó va ser quan va perdre una part de la seua importància i avui aconseguir recuperar esta centralitat seria d’una importància vital per a Tortosa.

P: I a què atribuïx la decadència que a partir del segle XV ha viscut Tortosa?

R: No sabria fer-te una interpretació. Quan l’Ebre dixa de tindre importància i el comerç ja no es fa a través del riu aleshores és quan tot comença a desaparèixer. També tindrà un pes important en esta decadència l’actuació de les oligarquies polítiques i religioses.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

83 + = 90

Últimes notícies