HomeEconomiaBrots verds a les Terres de l’Ebre?

Brots verds a les Terres de l’Ebre?

L’atur es va disparar durant la frenada en sec del segon trimestre del 2020, el de l’esclat de la pandèmia, a les Terres de l’Ebre. La desocupació creixia un 31,48% respecte al mateix període de l’any anterior i milers d’ebrencs estaven o havien estat en situació d’ERTO per força major i alguns casos començaven a desembocar en EROs. I encara sort, perquè al Camp de Tarragona, més industrial i més dependent del turisme, l’atur havia crescut prop d’un 45%.

Florette, a Tortosa

Però en plena situació de xoc per la situació sanitària i de màxima preocupació pel futur econòmic d’un territori sobrat de greuges i d’indefinició de model, Florette anunciava l’abril del 2020 una gran inversió al polígon Catalunya Sud. Fins a 13 milions d’euros i 200 llocs de treball directes per a posar en marxa una planta d’envasament d’amanides que està a punt de caramel. Poc després va comprar a l’Incasòl 41.000 metres quadrats de terreny  i ara, després d’haver seleccionat els primers 50 treballadors, l’última previsió és que la primera planta, d’uns 5.000 metres quadrats, obriria al mes de juny, i en els mesos o anys següents, en funció de com evolucione el mercat, l’empresa amplia les seues línies de negoci amb una nova edificació de 6.000 metres quadrats i més faena.

Les Terres de l’Ebre, que feia anys batallaven per amb prou faena plantejar una reindustrialització que s’entreveia poc probable, entomaven l’anunci amb alegria i gairebé estupefacció. En el moment més delicat. Avui, la situació econòmica continua sent incerta, sobretot en el sector serveis -més afectat per les restriccions de l’estat d’alarma-, però a l’abril el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van registrar una caiguda de l’atur de 1.086 persones (hi havia un 1,76% menys aturats que al març), alimentant una tendència a la baixa després de la tempesta, tot i que la situació de partida de la recuperació era prou angoixant: en un any de pandèmia, entre el febrer del 2019 i el del 2020, l’atur havia crescut a l’Ebre un 21% i hi havia més de 12.000 persones sense faena.

El cas, però, és que durant els darrers mesos, a les Terres de l’Ebre s’ha registrat un degoteig d’anuncis d’inversions privades que han oxigenat d’alguna manera les perspectives del territori, pendent també del paper que li toque jugar en la transició energètica i la revolució de l’hidrogen verd.

Freshly Cosmètics, a Gandesa

El passat mes de desembre, l’empresa de cosmètica natural Freshly Cosmètics va anunciar que posaria en marxa el seu tercer centre logístic, ubicat al Polígon Industrial La Plana, a Gandesa. Amb una superfície de 14.000 metres quadrats d’instal·lació, l’empresa té previst augmentar la plantilla a la Terra Alta amb 140 persones més, que s’aniran incorporant en els pròxims tres anys. Les previsions apunten que la planta, que estarà dissenyada de forma respectuosa amb el medi ambient i s’autoabastirà energèticament de plaques fotovoltaiques al sostre, entrarà en funcionament a finals de 2021, i permetrà augmentar la capacitat logística de l’empresa i les entregues a domicili. També acollirà unes oficines d’uns 500 metres quadrats per a l’equip de Freshly Cosmetics que l’empresa ja té a Gandesa.

Nath, a Amposta

Al gener, es va fer públic que un empresari del País Valencià havia adquirit les naus de l’empresa Coenia, SA –Antaix- al polígon de l’Oriola d’Amposta. Situades en una parcel·la de 52.000 metres quadrats de superfície i 25.000 metres quadrats d’instal·lacions industrials dividides en dos naus de 12.500 metres quadrats cadascuna, la nova propietat tenia previst arrendar estes instal·lacions a l’empresa ampostina Nath, que recentment s’ha fet càrrec de marques de roba infantil com TUC TUC, TCN, Ory o Canada House.

La societat vol ampliar l’activitat i les instal·lacions que té actualment creant una base logística del sector tèxtil. L’operació, a més de permetre a l’Ajuntament d’Amposta recuperar 378.000 euros de deute pels impostos pendents, ha de permetre a mitjà termini la generació d’uns 100 llocs de treball a partir d’una inversió milionària. L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, posava en valor la resolució d’una operació “llarga i complexa”. L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, també havia reivindicat l’aterratge de Florette com el fruit de la insistència de l’Administració i del Departament d’Empresa de la Generalitat.

Un pas endavant de Jabil

Altres brots verds no han requerit la persistència de les institucions perquè surten en terreny conreat. El passat mes de març, Jabil, grup mundial líder en embalatge i global manufacturing, anunciava els seus plans d’expansió amb una inversió de 25 milions de dòlars que inclou la construcció d’una nova planta d’ampolles de paper al Baix Ebre, on la multinacional -que el 2015 va adquirir Plásticos Castellà- explota actualment una planta de producció d’envasos per a alimentació i begudes, a Tortosa, i un centre tecnològic Blue Sky que va obrir el 2017 al polígon Catalunya Sud, a l’Aldea, dotat amb equips capdavanters d’emmotllament, impressores en tres dimensions i maquinària per a fer recerca en injecció de plàstic.

El gegant el rebatejarà com el seu Centre d’Excel·lència en Sostenibilitat i hi desenvoluparà una primera fase de la inversió en producció d’envasos de paper, que posteriorment es concentrarà en una nova factoria, bé a l’Aldea bé a Tortosa. La intenció de l’empresa és posar en marxa la fase pilot inicial abans del març del 2022.

La inversió total prevista al Baix Ebre en les diferents fases que se’n preveuen s’enfila cap als 12 milions d’euros i implicaria un centenar de treballadors en la producció de solucions més sostenibles d’embalatge per a reduir el plàstic i sobretot el plàstic verge.

Agrofruit i Olis Ballester

També al març, l’alcalde i president de l’EMD de Campredó, Damià Grau, va anunciar que l’activitat agroalimentària de l’empresa de cítrics Agrofruit es podria reprendre gràcies a l’interès d’un grup inversor en la compra de la companyia, que va fer fallida el 2018 i actualment està en liquidació. Grau va fer este anunci en una entrevista a Canal Terres de l’Ebre i va revelar que la intenció del potencial comprador és començar l’activitat al setembre, abans de l’inici de la temporada de cítrics. Els sindicats majoritaris transmetien esta setmana a esta publicació que estan pendents del grau de materialització de l’operació i la seua traducció en llocs de treball.

En el mateix sector agroalimentari, ja entrat el mes d’abril va transcendir oficialment que cinc cooperatives agrícoles de les Terres de l’Ebre dedicades a elaborar oli d’oliva – la Sénia, Mas de Barberans, la Galera, Sant Gregori de Santa Bàrbara i Soldebre de Tortosa- havien constituït l’empresa Olivite Exportara per a adquirir la unitat productiva i de negoci d’oli d’oliva de Juan Ballester Rosés, Sucesores SA (JBRS), empresa oleícola de les Terres de l’Ebre amb més de 150 anys d’història. La compravenda permetia a Ballester no deslocalitzar el negoci; mantenir els llocs de treball de l’empresa al territori i enfortir el ja potent teixit cooperatiu ebrenc perquè les entitats comercialitzaran els productes conjuntament. Olivite Export preveu facturar 30 milions d’euros anuals.

L’Àrea 5G

L’abril ha estat especialment fructífer. L’empresa emergent ebrenca Ebredrone es perfilava com la primera empresa a treballar a l’Àrea 5G Terres de
l’Ebre al polígon del Molló de Móra la Nova, una nau de 2.000 metres quadrats amb cobertura 5G interior, on les empreses poden testar esta tecnologia i crear productes. Ebredrone hi investigarà l’aplicació de la 5G en drons dins d’espais tancats. La firma amb seu a Amposta ha estat una de les quatre empreses escollides al projecte estatal 5G ScaleUp Program, organitzat per 5G Barcelona i el grup Wayra-Telefónica.

Pla 3D d’Ercros

Un parell de setmanes després, Ercros anunciava que invertirà 40 milions d’euros en els cinc centres de producció que té al Camp de Tarragona i l’Ebre durant el període 2021-2025. En el marc del denominat Pla 3D, el pla estratègic d’esta companyia química per als pròxims anys, el grup industrial posa el focus a la fàbrica de Flix on produïx fosfat dicàlcic per a alimentació animal. Posarà en marxa un parc fotovoltaic al desembre del 2022 per a abastir energèticament la fàbrica i altres empreses interessades, un autoconsum compartit que pretén atraure activitat i reactivar la reindustrialització a la zona. A la vegada, Ercros estudia construir-hi una planta de producció d’hidrogen i un altre parc fotovoltaic a Tortosa (6 GWh/a) per a cobrir un 18% de les necessitats elèctriques de la fàbrica, un referent mundial en la producció d’elements per a l’elaboració de pintures i lubricants.

Altres parcs solars per al consum compartit d’energia s’han plantejat, amb l’acompanyament de les administracions, al polígon dels Aubals de Móra la Nova o al Mas de Barberans, i tot i que en cap d’estos casos es pot concretar quants llocs de treball permetran crear, sí que és un incentiu per a la implantació i el creixement industrials.

Nomen Foods, a Deltebre

Paral·lelament, els mitjans de comunicació donaven la notícia que l’empresa arrossera Nomen Foods està invertint a Deltebre 3 milions d’euros en la construcció d’una nova planta per a productes alimentaris de cinquena gamma i ready to eat, com vasets d’arròs d’alta qualitat totalment reciclables i plats preparats. Durant esta primavera s’ha completat la primera fase del projecte amb l’edificació d’una nau de 1.700 metres quadrats als mateixos terrenys de l’actual fàbrica a Deltebre, que permetrà ampliar el sostre de les instal·lacions dels 22.350 metres quadrats actuals als 24.050.

La previsió és inaugurar-la a finals d’este 2021. Amb una capacitat de producció inicial de 8 milions de vasets anuals, l’empresa subratlla que seran les instal·lacions sostenibles més grans d’Europa en este sector. Ha explicat que començarà reubicant personal, però que es crearan per força nous llocs de treball a mesura que es vaja augmentant la producció.

Nova piscifactoria

L’abril es tancava amb l’obtenció, per part de l’empresa Galaxidi Marine Farm SA, d’una concessió per a instal·lar una piscifactoria per a la producció de llobarros i orades a la costa de l’Ametlla de Mar. L’empresa d’origen grec té instal·lada la piscifactoria a tres milles de la costa, i consistix en dos trens de 12 gàbies cadascun, amb una previsió de producció el primer any de 700 tones i una producció anual de fins a 2.800 tones. Segons fonts de la Cambra de Comerç de Tortosa, s’hi han invertit ja 4 milions d’euros.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

84 + = 90

Últimes notícies