Cada vegada som menys

Segons l’estudi anual de la Càtedra d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, fet públic la passada setmana, del qual se n’ha fet ressò la premsa local, les Terres de l’Ebre van perdre 1.100 habitants durant l’any 2018. Aquesta baixa és lleugerament inferior a la d’anys anteriors, però confirma la tendència a envelliment del territori, atès que la major part dels desplaçats pertanyen a la franja d’edat productiva (entre els 25 i els 50 anys).

Des que es va assolir el màxim històric amb 191.826 habitants (l’any 2011), les Terres de l’Ebre han perdut població any rere anys fins a un total de 13.428, dada que suposa el 7 per cent del cens de fa sis anys. Ni l’important flux migratori (en especial procedent de Romania i del Marroc), molt significatiu en algunes poblacions no han aconseguit corregir aquesta tendència, tot i que per tenir una foto més exacta caldria mesurar la població circumstancial temporera, que no està documentada, durant alguns períodes de l’any i altra gent ambulant no censada.

El 1887 el que avui és Tortosa tenia un cens de 20.789 habitants, als quals afegint els 3.897 de les pedanies del Delta donava una població de 24.686. Això suposava la quarta ciutat de Catalunya, darrere només de Barcelona, Reus i Tarragona i per sobre de Manresa, Lleida, Sabadell, Girona… Quant al conjunt de l’Estat ocupava el lloc 30, a nivell de capitals provincials com Salamanca, Albacete i Toledo i amb més cens que Pontevedra, Lugo, Huelva, Logronyo, Zamora i altres 14 capitals. Avui ocupa el 35è lloc del rànquing català i el 211 del conjunt espanyol. Aquesta davallada correspon sobretot a la segona meitat del segle passat. A principis del segle XX el creixement fou molt lent, però positiu durant els primers anys, i es va arribar als 26.897 el 1930 (referit a l’actual municipi de Tortosa, mentre que els pobles del Delta se situaven en 8.968 hab).

Després vindria la Guerra Civil i la debacle demogràfica que hom situa el 1939 amb gairebé dos mil cinc-cents veïns menys i la pèrdua dels quadres socials i polítics més rellevants tant d’un bàndol com de l’altre. No seria fins vint anys després, el 1960, que recuperaria una xifra (26.339 hab.) semblant a la d’abans de la Guerra.

Els 25 anys següents la corba de població de Tortosa fou pràcticament plana, tot i que el fet de sumar els habitants del Delta amb un creixement espectacular creà la ficció de ser un municipi molt més poblat fins a arribar als 50.000 habitants el 1955. El 1986, després de totes les segregacions, la població de Tortosa era de 28.815, mentre que la suma de Deltebre, Camarles, l’Enveja i l’Aldea, ja independents era de 20.312. En cent anys Tortosa havia crescut el 29 per cent i el Delta havia multiplicat per cinc els seus. Des d’aleshores comença un relatiu creixement sostingut fins a arribar a un sostre màxim de 35.734 habitants l’any 2008. Amposta, com el conjunt del Delta, també creix de forma excepcional, dels 4.226 hab. l’any 1900 als 16.372 hab. de cent anys després, tot i que continuaria creixent fins al sostre de 21.511 hab. del 2013.
Els darrers cinc anys hi ha una paralització a les dues ciutats que perden població, tot i que molt poc (avui Tortosa, 33.510 hab.; Amposta, 20.606 hab.); fins i tot ciutats actives com Sant Carles de la Ràpita (14.902 hab.) i Roquetes (8.084 hab.) han baixat, malgrat que, en el cas de Roquetes, en formar part de la conurbació tortosina, els seus empadronats  fan que el conjunt supere els 41.000 veïns.

La pèrdua de població afecta l’activitat i la dinàmica econòmica del territori a més del seu pes social respecte al conjunt del país. Els economistes, els sociòlegs, els experts en la matèria… treballen a la recerca de les explicacions i les fan paleses amb estudis i propostes com ara la de la Càtedra d’Economia de la URV; és la seua feina. Ara són els polítics i els dirigents de les institucions del territori els qui haurien de tenir les solucions i generar els mitjans que les implanten. El problema potser rau en el fet que la seua capacitat no assoleix el nivell necessari per generar estratègies per al desenvolupament o no tenen prou poder per aconseguir aplicar-les. Mentrestant, les Terres de l’Ebre continuen apostant per ser el Parc Temàtic per a esbarjo de Catalunya.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

15 + = 21

Últimes notícies