L’ús del català continua sent molt minoritari en les sentències judicials a les Terres de l’Ebre, segons l’últim informe elaborat pels serveis lingüístics de l’àmbit judicial del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat. Durant el 2023, només el 3,48 % de les sentències se van redactar en català, la xifra més baixa de Catalunya, tot i que a la regió de l’Ebre més del 72 % de la població utilitza el català com a llengua habitual. Esta paradoxa evidencia el desajust que hi ha actualment entre la realitat sociolingüística i el sistema judicial.
Les Terres de l’Ebre es troben molt per sota de regions com Girona, on el 14,6 % de les sentències se redacten en català, o Lleida, amb un 9,37 %. Mentre que és cert que, des de fa uns anys, s’observa un lleuger augment en l’ús del català, el progrés ha estat lent i insuficient. El 2022, l’ús del català en les sentències va ser d’un ínfim 1,3 %, i tot i que el 2023 s’ha registrat un augment, els percentatges se mantenen lluny del que seria desitjable en una societat com l’ebrenca on el català és majoritari.
La no obligatorietat de conèixer el català per a ocupar una plaça de jutge a Catalunya no contribuïx gens a revertir esta situació. Una justícia que no reflectix la llengua de la majoria de la seua població és una justícia allunyada de la ciutadania.
Tot i els esforços que des del Departament de Justícia, Drets i Memòria es fan per a estendre l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia, en el cas de la regió de l’Ebre, caldria dedicar-hi una major atenció.
