Als ulls del conjunt de Catalunya fins fa mig segle Tortosa tenia la imatge d’una ciutat provinciana i tancada que es passava el temps mirant-se el melic i recordant millors temps passats. Les mobilitzacions populars de la lluita antitransvasament i l’obertura a la consciència territorial han canviat profundament el panorama, unit a un decantament polític cap a posicions menys conservadores i més coincidents a la resta del país.
Fa trenta anys Tortosa era notícia freqüent a la premsa espanyola per la seva adhesió al militarisme més tronat. La mateixa persona que el 1975 havia finançat la creació del centre de la UNED, iniciativa generalment lloada per la ciutadania, ara, obsessionat per les seves relacions amb els militars i els Borbons i amb els valors del carlisme del segle XIX (“Viva España, viva el Rey, viva el Orden y la Ley”) portava a Tortosa tota mena d’actes vinculats amb l’exèrcit: des d’homenatges als seus caps, a festivals de música militar i com a rerefons la petició que s’instal·lés a Tortosa l’acadèmia militar femenina espanyola, en dissonància a tot el món occidental on la incorporació de les dones a l’exèrcit s’ha fet amb estructures compartides amb els homes com, en definitiva, es va acabar fent. Tortosa féu un ridícul universal. Paral·lelament, aquest “Patrici tortosí” (segons l’expressió dels discursos oficials) va promoure altres realitzacions com els anomenats “Jardins del Príncep” amb obres de l’escultor oficial del franquisme Santiago de Santiago, iniciativa que, al seu moment, va provocar una ferma reacció en contra dels sectors intel·lectuals i del món de la cultura local. Tot això passava amb un alcalde i un govern municipal de Convergència que havia pactat amb la dreta de la UCD, amb el PP i després amb el PSC per raons de pura conveniència.
Aquests dies Tortosa, amb un govern municipal del partit hereu de l’antiga Convergència, ha tornat a ser notícia per dos esdeveniments diametralment oposats a l’aquelarre militarista d’aleshores: la celebració dels Jocs Esportius Mundials del CSIT” i la 26a Mostra de Jazz de Tortosa. Durant tota la setmana passada prop de tres mil esportistes amateurs procedents de 42 països han participat en 25 modalitats esportives, no tant amb un esperit competitiu com amb sentiment d’intercanvi cultural, la solidaritat i la millora de la convivència i la qualitat de vida. A diferència del centralisme tortosí de fa trenta anys, ara han prevalgut criteris de territorialitat ebrenca amb el protagonisme compartit de fins a vuit municipis amb un paper destacat de ciutats com Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Deltebre o l’Ampolla.
La mateixa setmana s’ha desenvolupat la 26a Mostra de Jazz, una activitat que s’ha anat consolidant al llarg del temps fins a assolir una projecció nacional, amb sessions repartides per una vintena de llocs de la ciutat i la presència de figures destacades. La coincidència dels dos esdeveniments els mateixos dies i la presència de les delegacions esportives d’arreu del món i seguidors del Jazz procedents de tot el territori, ha donat un to cosmopolita als carrers de Tortosa i a les nits estiuenques. Aquest ambient popular es completarà la setmana vinent amb la Festa del Renaixement que, com en anys anteriors, atraurà la presència de milers de visitants.
Tortosa ha canviat socialment i també políticament. Era una ciutat antinacionalista. Els seus dos líders durant el primer terç del segle XX (Marcel·lí Domingo i Joaquín Bau) sempre es manifestaren contra el sobiranisme català, des de l’esquerra i des de la dreta i en el seu conjunt arrasaven. A les primeres eleccions des de 1977, la ciutadania sempre votava les opcions més espanyolistes (UCD o AP/PP). Les Terres de l’Ebre eren el reducte dretà de tot Catalunya. A finals de segle va arribar el canvi que s’ha anat consolidant. El passat 26 de maig, a les eleccions municipals, 8.354 persones van votar opcions independentistes sobre 15.116 votants (el 55,67 per cent); a les eleccions al Parlament Europeu del mateix dia van ser 9.138 els que van optar per les llistes afins a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sobre 14.825 vots vàlids (el 62,01 per cent). La dreta espanyolista del PP, la defensora del Pla hidrològic, ha desaparegut. Queden lluny els homenatges a l’Exèrcit espanyol i a la Guàrdia Civil.
