Acaba el curs en què s’ha estrenat com a director de l’Escola de Telecomunicació de Barcelona. Com hi arriba, aquí?
Per culpa del Bau, l’actual institut Dertosa. Sóc conscient d’haver viscut una època daurada en aquell centre. Podies fer teatre amb Pérez Bonfill o estudiar dibuix amb Mauri, la mort del qual he sentit moltíssim.
Una generació de professors que van marcar una època.
Els recordo a tots perquè va ser un privilegi tenir-los.Tant de talent concentrat, ni que fos per osmosi, m’havia de portar a adquirir el plaer per saber. Tenia la necessitat d’entendre com funcionava el món. Jo volia ser filòsof.
De filòsof a enginyer.
Mirant-ho bé no està tan allunyat. No sé si han canviat tant les coses en 25 anys. Perquè igual que ara s’estranyen que el millor de la selectivitat vulga ser dramaturg, llavors si un bon estudiant de COU no feia ciències semblava un malbaratament.
Escull una carrera amb futur, però vostè el que volia era entendre el món.
En 25 anys hem passat de no tenir internet a veure les tecnologies de la comunicació per tot arreu. Per a entendre el món és important saber com funcionen les TIC. I jo he tingut el privilegi de fer-ho des de dins.
Avui, quan sembla que tot passa per la tecnologia, les humanitats es tornen a reivindicar.
Les TIC ho impregnen tot. I no té sentit dissenyar-les sense tenir en compte la societat, que és a qui servixen.
La seua professió és de les considerades amb pocs problemes d’ocupabilitat.
La demanda de titulats de telecos està molt per damunt de la nostra capacitat per a generar-ne de nous. Ens calen més vocacions.
Quantes enginyeres fan falta per a canviar la forta masculinització d’este sector?
A telecos som afortunats: tenim un 20-25% de dones. En altres titulacions tecnològiques, les estudiants no arriben al 10%.
Com es revertix això?
Al batxillerat, les dones són molt bones en STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtica), però a l’hora de decidir la carrera pesa l’estereotip. Veuen les carreres tecnològiques molt masculines. I no tenen prou referents en qui emmirallar-se.
Cal fer-los veure que l’important és que estudien allò que els agrada i que aparquen els prejudicis. Malgrat l’insuficient finançament i totes les coses que s’han de millorar, la universitat pública manté uns elevats estàndards de qualitat. No ho diem nosaltres, ho diuen tots els rànquings internacionals. Com en la salut pública, el sistema universitari té qualitat i compta amb la majoria dels millors professionals.
Vostè també és expert en ciberseguretat. De què hem de tenir temor?
Sense posar-nos en mode paranoic… de tot.
Ocultar la webcam de l’ordinador portàtil, per exemple?
Si encara no ho ha fet, faci-ho ja.
Qui ha de voler espiar-me a mi?
No cal ser ric perquè et roben per la Rambla.
Hem de protegir-nos.
Per sentit comú. Tenir un bon antivirus, per exemple. Als meus alumnes els ensenyo tècniques de pirateria. No és tan difícil que t’ataquen si no estàs protegit.
Quin descobriment continua sorprenent-lo?
Poder connectar-me i treballar des de qualsevol lloc, o que el GPS calcule amb precisió el camí i la distància. Malgrat que sé per què passa, sempre em resultarà sorprenent.
I quina és la pròxima fita que veurem?
Més que una cosa disruptiva, com pot ser la computació quàntica, penso que la prioritat ara és portar al límit les tecnologies actuals, com el 5G.
Com resolem la bretxa digital?
A través de la jubilació dels analògics (riu). El passatge del Quixot i els molins l’interpreto com una rebel·lió contra la tecnologia de l’època. Una mica com passa ara amb els parcs eòlics. La bretxa generacional té una solució demogràfica. El greu és la bretxa entre països.
Encara que viu i treballa fora, manté un estret lligam amb les Terres de l’Ebre. Com anem de futur?
Avui tenim la tecnologia perquè molta gent puga treballar des d’on vulga. Que la gent marxe a treballar fora no és ni bo ni dolent. L’important és que si a algú li és atractiu tornar, puga fer-ho i treballe des de l’Ebre, que és un lloc fantàstic per a viure.
