Tant la societat com el sistema sanitari es preparen per a recuperar el que s’ha anomenat una nova normalitat. Un oxímoron aparent que implica que algunes de les excepcionalitats que han irromput per la urgència de la crisi sanitària, com la distància social i la minimització de les consultes mèdiques presencials, han arribat per a quedar-se.
La Regió Sanitària l’ICS a les Terres de l’Ebre fa un parell de setmanes que ha començat a pensar en com es farà la reactivació gradual de tota l’activitat assistencial que es va suspendre o es va reformular per la pandèmia. La directora dels Serveis Territorials de Salut, la tortosina Mar Lleixà, explica al SETMANARI L’EBRE quines són les principals directrius i premisses per a este retorn carregat de cautela i vigilància, perquè, com avisa de forma insistent, “el partit no s’ha acabat”, malgrat que fins ara la situació haja estat més o menys sota control a les Terres de l’Ebre. “El pitjor que ens pot passar és confiar-nos”. Admet que el sistema té “la responsabilitat” de començar a recuperar de forma gradual activitat que havia quedat aturada, com ara consultes, quiròfans, plantes d’hospitalització, cirurgia ambulatòria sense ingrés, però ara com ara continuen vigents les resolucions de la conselleria que sostenen que els hospitals només poden fer activitat urgent i no demorable.
Capacitat de llits crítics
Per tant, esperant les instruccions del Catsalut al respecte, Lleixà manifesta que caldrà anar valorant “la resposta del sistema sense desatendre la capacitat de llits crítics”, que ha arribat a ser d’una trentena -concentrats al Verge de la Cinta-, nombre que triplica la capacitat anterior a la crisi. Per això sobretot explica que es va fer la derivació de parts i d’activitat maternoinfantil a la Clínica Terres de l’Ebre. “Ho recuperarem, però és aviat”. La delegada de Salut alerta que el desconfinament potser implicarà en algun moment fer un pas endavant i dos enrere i ve a dir que en qualsevol moment s’ha de poder assolir aquella capacitat excepcional per a atendre amb respiradors pacients crítics amb la Covid-19.
“Hem vist que alguns casos deriven en empitjoraments ràpids i necessiten molts dies de cures intensives: hem donat altes després de 35 dies”, recorda. Revela que ha arribat ja nou material i s’- han pogut tornar als altres hospitals del territori els respiradors i equips d’anestèsia que havien estat cedits al Verge de la Cinta, però subratlla que cal “mantenir estructures preparades a més a més de l’UCI”, on este dimarts hi havia 14 llits ocupats entre Covid19 i altres patologies.
La Regió Sanitària aborda la recuperació d’activitat aturada, però apostant fort per l’atenció no presencial
Excepcionalitat i Telemedicina
Es mantindrà d’entrada tota la reorganització de serveis entre els cinc principals hospitals del territori i la reestructuració de l’atenció primària que ha comportat el Pla de contingència, amb el tancament de consultoris i alguns CAPs -només n’hi ha una dotzena d’oberts-, cosa que ha permès garantir circuits diferenciats per a patologies respiratòries -consultoris petits no ho garantixen- i que els professionals “donen respostes organitzant-se de forma diferent”. “Tota la ciutadania ha entès molt bé l’excepcionalitat”, valora Lleixà, que explica que quan ha estat necessari els sanitaris s’han desplaçat a consultoris i CAPs tancats a fer cures o visites urgents, a fer els controls dels anticoagulants, i així continuarà sent, però d’una forma ordenada, evitant aglomeracions, “amb un 061 potent, amb la intensificació de l’atenció de pediatria i de psicologia”.
Introduïx en este punt un altre dels axiomes que marcaran el retorn a una altra normalitat sanitària: . “Una visita presencial ha d’aportar valor. Per a fer tràmits, no cal. Estem al segle XXI. Tots fem tràmits de tot tipus per Internet, i tenim La meva Salut i altres aplicacions. Ara hem avançat per necessitat, però les bones pràctiques s’han de mantenir”, valora, i afegix: “Fins que no tinguem una vacuna, la forma de treballar diferent s’haurà de quedar. Igual que trigarem com a societat a anar al cinema, cadascun al costat de l’altre, com a sistema de salut trigarem molt a permetre un munt de gent, uns asseguts al costat dels altres, en una sala d’espera d’un CAP o d’un consultori. La gent haurà de continuar trucant i el seu equip d’atenció primària ja li dirà si l’atén per telèfon, per videoconferència, on i quan ha d’anar a una visita presencial si és necessària”.
L’atenció primària s’ha reforçat especialment amb dispositius electrònics per a fer front a la pandèmia. “Els mateixos professionals i una part de la ciutadania hi tenien una certa resistència [a la tecnologia], però s’ha demostrat que si hi ha un problema i es resol, el més important és que s’ha donat resposta. Fins i tot molta gent ho ha pogut trobar més còmode”. Amb la teleassistència, Salut valora que l’atenció primària, un àmbit que el president espanyol Pedro Sánchez ha demanat a les autonomies reforçar amb vista al desconfinament, ha estat “clau” a les Terres de l’Ebre per a contenir i fer el seguiment a domicili, telefònic o presencial, de casos lleus de Covid-19. Per això Lleixà creu que el percentatge de casos confirmats amb PCR en relació amb casos sospitosos als quals no s’ha fet cap prova -el protocol general preveu el PCR només en persones que tenen símptomes que estan ingressades en un centre hospitalari o que acudixen a urgències perquè han empitjorat- és menor a les Terres de l’Ebre en relació amb altres territoris: un 10% enfront el 50% de Barcelona o la Catalunya Central. Al tancament d’esta edició, s’havien registrat a l’Ebre en 24 hores fins a 135 nous casos de sospitososo a les residències, fins a arribar als 420.
Residències, prioritàries
Precisament la directora dels Serveis Territorials també situa com a fre per a la reactivació sanitària el fet que “ara mateix hi ha molta demanda per part de les residències, i s’ha de mantenir la capacitat del sistema per a atendre esta demanda”, a través també de l’atenció primària. Això s’ha reforçat amb l’actual fase d’atenció prioritària a les residències: “Fins al 8 de maig es faran PCRs a tots els professionals i als residents que viuen a totes les residències ebrenques de gent gran. Ja se n’han fet una dotzena, més o menys la meitat, i després se’n faran les residències de discapacitats”. A les Terres de l’Ebre han mort fins ara 7 persones per coronavirus en residències.
Quan es necessiten fer ingressos hospitalaris, els hospitals de Móra d’Ebre, Amposta i de la Santa Creu de Jesús continuaran rebent pacients intermedis amb Covid-19, i es mantindrà activa l’opció de l’antiga residència d’Amposta, una carta que fins ara no s’ha utilitzat “En altres llocs ha calgut obrir pavellons, hotels. Una antiga residència té els requisits adaptats per a la gent gran amb limitació de mobilitat i la partida no s’ha acabat. Si tinguéssem un brot en una residència, ens podria ajudar a separar en hores les persones afectades”, defensa Lleixà.
En este context, quina activitat assistencial pot anar recuperant la xarxa assistencial ebrenca? D’entrada s’intensificarà el seguiment de malalts crònics, cardíacs, pulmonars, amb diabetes, etcètera, que ja s’estava fent una mica sota mínims, però mantentint la telemedicina com a primera opció: “Tot el que es puga es farà amb atenció telefònica o amb videoconferència”. Donar suport a estos pacients vulnerables “humanitzant” les vies telemàtiques com a procés assistencial és un dels grans nous reptes de l’atenció primària, segons un comunicat de l’ICS a les Terres de l’Ebre. Lleixà fins i tot trasllada el repte a les consultes externes dels especialistes al Verge de la Cinta: “Algunes visites de control, per què no es poden fer per videoconferència en algunes especialitats? Ho haurem de fer així. Tampoc no ens podem ni plantejar molta gent a les sales d’espera de les consultes externes. I les presencials, abans s’haurà de trucar a la gent i preguntar-los si tenen alguna simptomatologia compatible amb la Covid-19”. Per tant, un escenari completament diferent al de fa dos mesos.
Coordinació entre proveïdors
També podria consolidar-se com a nou paradigma el paper reforçat de l’atenció primària a l’hora de fer atenció continuada. La ciutadania, en un gest de responsabilitat, ha contribuït a reduir el nombre d’urgències hospitalàries i, segons Salut, “s’ha demostrat que l’atenció primàra és prou resolutiva”. “Les urgències dels hospitals les hem de reservar per a nivells de gravetat superiors”, es conclou. Lleixà assenyala que es farà un retorn coordinat amb la resta de proveïdors de la xarxa ebrenca -els hospitals d’Amposta i de Jesús, per exemple, són de propietat i gestió municipal- “com es va fer amb el pla de contingència” que ha portat a l’actual reestructuració, i convida els hospitals a fer el seu pla de reactivació propi a partir del qual l’ICS fixarà el full de ruta global. “Potser hem de canviar una mica què fa cadascú per a mantenir equips territorials, amb visió de conjunt”, tanca la responsable de l’ICS.
