Encara som a temps a escriure la carta als Reis, perquè fins a la tarda que no arriben els patges les poden recollir. Jo hi crec, en la màgia d’aquests Reis, i així ho he transmès i ho viuen fills i netes. Quan era menut, si em portava bé (així ho deia a les cartes, “llevat de fer enfadar a la mama, o barallar-me en ma germana alguna vegada”, com més tard faria en les obligades confessions).
En qui no puc creure és en el rei d’Espanya, ja que és hereu del cop d’estat perpetrat pel general Franco, que el dissabte de la setmana vinent, 13 de gener, farà 85 anys que va ocupar Tortosa. Des de llavors, no s’ha restituït la República, democràticament aprovada a les urnes. El dictador Franco va escollir com a successor el pare del rei actual, i aquest ha heretat el càrrec com es feia a l’edat mitjana. Jo vull ser ciutadà i no vassall. Ho he posat a la carta, i potser els Reis ho tindran en compte, i s’acabarà aquest model de successió.
Tothom demana pau, i l’hem de continuar reclamant. La destrucció i les guerres són terribles: fa 85 anys en sortíem d’una ben cruenta, i encara hi ha ferides que no s’han tancat. Com el monument al mig del riu que ens ho recorda. Quan es va guanyar el referèndum el maig de 2016, per bé que jo era partidari de treure’l vaig dir que calia convertir-lo en un centre d’interpretació. I ningú ha fet res en aquests quasi 8 anys.
El cas de Gaza no té paraules, perquè Israel sembla reproduir amb el poble palestí el què Hitler va fer amb els jueus: exterminar-los. Per tant, si els Reis no són capaços de portar la Pau (massa religions, i massa esglésies -la catòlica, ara més preocupada en tapar les vergonyes dels abusos sexuals infantils-), tenim a les nostres mans una eina molt poderosa: la cultura.
Amb la cultura, podem combatre amb la ploma, els llibres, la paraula i la consciència aquest feixisme que penetra arreu, com el vent de dalt ho feia entre les escletxes de les cases ebrenques just acabada la guerra. La manera de fer-ho és a les urnes. Hi haurà moltes eleccions arreu del món, que potser podran decidir el rumb; aquí podrem votar a Europa (potser a Catalunya), i caldrà fer-ho bé.
A la nit desembolicaré els regals, com ho feia fa molts anys i ho continuo fent, encara. Potser em portaran un simulacre de les nuclears amb participació de la població!; ves, una assignatura pendent des que funcionen les plantes atòmiques, i van emmagatzemant residus radioactius mentre les companyies elèctriques fan negoci.
El que sí que estic segur és que mos portaran pluja, i els boscos, camps, conreus, plantes i aqüífers es regeneraran…. però, ep! L’avís del Planeta és serio. Si no mos portem bé, l’emergència climàtica se mos menjarà.
Vorem el 2024 com avança en molts aspectes, amb la Llei d’espais agraris i la compatibilitat amb energies renovables. Esperança en la renovació de l’ocupació turística per descobrir les nostres terres; també en la continuïtat de l’escola catalana i la immersió que tan bons resultats ha donat. Es preveu que els cítrics pujaran la producció un 20 %. A les olimpíades de París, segurament que caurà alguna medalla als ebrencs (rem, per exemple?).
Hi ha molts temes que no hi caben, però perquè els Reis ho sàpiguen ho posem a la carta: la ignomínia del Consell General del Poder Judicial, les migracions, el Lawfare, el pacte fiscal, retallar el benefici a la Banca, millorar la sanitat i els serveis socials, i TOTS els professionals que ho fan possible per millorar la qualitat de vida dels ciutadans (no dels súbdits…).
El que sí que han de portar per a les Terres de l’Ebre el 2025, ja els ho avanço, perquè així tindran temps de preparar-ho, és la sala d’Estampa Popular, per recuperar l’obra dels gravadors tortosins que se la van jugar per denunciar la dictadura i defensar unes llibertats impossibles. L’any vinent farà 60 de l’exposició que van fer al Centre del Comerç.
Per demanar, com a les cartes als Reis, que no quede.
