HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catCarta oberta a l’alcalde Paco Gas

Carta oberta a l’alcalde Paco Gas

Estimat Paco,

Deia Joan Fuster que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. És a dir, la política o la fas o te la fan, frase que aporta un missatge intrínsec de notable importància, una veritable lliçó, a la pràctica. Després d’anys i panys de dedicació completa al teu poble i al país, has pres la decisió d’abandonar l’alcaldia. Ho has fet DEMPEUS, tal com ha sigut la teua activitat pública: tot un espill de dignitat i de savoir faire. Has fet política, has fet poble, has fet activisme, has fet ecologisme, has fet ideologia, has fet catalanitat. En definitiva, has seguit rigorosament la consigna del gran pensador de Sueca, pare de l’ideari de Països Catalans.

Els repressors de l’Estat han donat fe que et tenen moltes ganes, ja ho van demostrar quan van triar Roquetes com a lloc d’agressió indiscriminada amb motiu del referèndum de l’1 d’Octubre de 2017. Volien donar una lliçó al seu alcalde, baix aquesta premissa tenien llibertat per obrir caps a joves i vells, així com destrossar tot allò que els venia al davant. No van tindre’n prou, la persecució contra l’alcalde de Roquetes no la poden acabar, ja que és tot un símbol de l’independentisme a les nostres comarques cruïlla.

Personalment, ho he expressat per davant i per darrere en infinitat d’ocasions, has sigut el meu veritable mentor ideològic, la persona que va introduir-me al catalanisme polític (al meu entendre, tostemps, sinònim d’independentisme). Al teu costat vaig fer-me fusterià, encara ho soc! “No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant”, cèlebre aforisme del mestre que m’ha acompanyat al llarg dels anys.

Tenia 15 anyets quan vaig afiliar-me políticament a diverses formacions independentistes extraparlamentàries seguint el teu guiatge: MDT, PSAN, Catalunya Lliure. Vas presentar-me grans homenots i donasses, molts dels quals, vinculats a l’àmbit literari i periodístic: Josep Guia, Jordi Moners, Salvador Balcells, Vicent Partal, Gustau Navarro, Núria Cadenes, i tants i tantes altres. Vas ensenyar-me a estimar la llengua catalana, a lluitar per ella, a fer-ne bandera en tot moment, a considerar-la l’essència de la nostra societat, a fer-ne ús vint-i-quatre hores al dia. Vas encoratjar-me a agafar el camí de l’escriptura, dels quefers literaris, de l’activisme cultural. Vas confiar en un xiquet que tenia mil cabòries, i vas ajudar a centrar el meu ideari.

En el moment de pas al món laboral el 1991, vas oferir-me (conjuntament amb la teua companya de vida d’aquell moment) un ajut que finalment no vaig necessitar, però que sempre guardaré en la remembrança. Vaig infondre’m la cultura de l’esforç com a essència de tot plegat, missatge de vida que he tingut sempre ben present.

Vaig viure al teu costat l’entrada a la institució municipal, anys després la teua carrera política com a alcalde i com a dirigent del nou partit on ens vam retrobar, ERC.
No cal dir que has sigut un alcalde emblemàtic, un referent, un model a seguir. No se t’ha acabat la corda, tornaràs a la trinxera, la lluita continua. Has deixat petjada en l’àmbit institucional, i tornaràs a deixar-ne en el necessari activisme transformador de la societat. Et necessitem, molt!

Amb la lectura de tot un clàssic, Nosaltres els valencians, que em vas recomanar, vaig endinsar-me en una lluita passional que m’ha portat a estimar molt les lletres d’arreu d’un país que baixa de les Corberes al Segura, i que des del Cinca, amb la barca del temps amb el vent de Llevant, arriba a l’Alguer. El mestre Fuster ens encoratjava a trepitjar la terra, a escoltar els accents, a respectar les situacions sociopolítiques de cada territori. Ara o mai, va cridar l’ideòleg de Sueca, el crit de resistència més gran dels que es fan i es desfan.

Paco, t’agraeixo de tot cor el mestratge que has exercit sobre una generació adolescent als anys 1980, que vam veure’t com l’adult que sabia on volia arribar. El rapitenc Lluís Salvadó ha realitzat una notable carrera política, el meu més íntim amic Damià Grau és alcalde de Campredó (tot un goig!), un altre company estimat, Marc March, s’ha dedicat molt activament a política municipal i sindicalisme… Faríem una llarga llista amb els xiquets de llavors que han sembrat fructífera llavor catalanista a casa nostra.

323La meua vida pública passa per la docència i per la literatura, per l’activisme cultural i educatiu. La meua tasca política ha sigut voluntàriament insignificant, tot i que he mantingut fermes totes les meues conviccions independentistes. La meua passió cultural és directament proporcional a la catalanitat, el motor de tot plegat. Ho he après gràcies a les lectures del gran Fuster, el centenari del naixement del qual celebrem enguany, i amb la lliçó permanent de comportament polític i de fidelitat nacional de Paco Gas: l’ALCALDE de Roquetes.
Una abraçada.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + = 10

Últimes notícies