La modificació exprés dels límits marítims entre Tarragona i Castelló aprovada el 2008 pel govern espanyol arran de la tramitació del projecte Castor ha provocat ara un conflicte entre els pescadors de polp roquer amb cadups de la Costa de l’Ebre i els de Vinaròs, Benicarló i Peníscola. La Generalitat establix com a zona de captura la que hi havia abans de l’alteració dels límits mentre que els pescadors dels ports del Baix Maestrat reivindiquen com a pròpia la zona modificada. La disputa entre uns i altres podria arribar als jutjats si abans no hi ha acord entre les parts.
De manera arbitrària i sense cap justificació tècnica, fa 16 anys el govern espanyol va modificar els límits marítims de les capitanies i districtes de Tarragona i Castelló amb l’objectiu d’evitar que la Generalitat de Catalunya pogués intervindre com a part afectada en el procediment de tramitació i autorització del projecte Castor. Així de la nit al dia, a conseqüència d’esta alteració dels límits marítims, el magatzem de gas submarí va passar de trobar-se en aigües catalanes a ubicar-se en les valencianes. Esta variació limítrofa ha sigut en els darrers anys un focus de conflictes entre els pescadors de les diferents arts de banda i banda del riu Sénia, l’accident geogràfic que delimita Catalunya i el País Valencià. Ara li ha tocat el torn als del polp.
Àmbit territorial
El Pla de gestió del polp roquer de les Terres de l’Ebre capturat amb cadups i nanses, aprovat per la Generalitat de Catalunya el 7 de juliol de 2023, establix l’àmbit territorial de de les confraries de pescadors de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, la Ràpita i les Cases d’Alcanar, el delimitat al sud per la demora de 133,3° traçada des de la desembocadura del riu Sénia i al nord per la demora de 125° traçada des del punt de costa de separació entre els termes municipals de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Mont-roig del Camp. En nàutica, la demora és l’angle que forma el meridià amb la visual a un objecte.
La Federació Provincial de Pesca de Castelló rebutja el pla de gestió del polp roquer aprovat per la Generalitat perquè considera que “envaeix les aigües valencianes en fixar el límit sud en la demora 133,3° en lloc de la demora 123°”. Dos sancions a sengles embarcacions del port de Vinaròs han posat en alerta els pescadors castellonencs que desconeixien el contingut i les limitacions del nou pla de gestió del polp roquer de les Terres de l’Ebre, que té una vigència de cinc anys. “Ens han colat un gol i arribarem on faça falta per a aconseguir la derogació d’este pla de gestió”, ha dit el president de la Federació Provincial de Pesca de Castelló i patró major de la Confraria de Pescadors Sant Pere de Vinaròs, Mateo Fresquet.
El secretari de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, Joan Balagué, considera que la millor manera de resoldre la disputa “és parlant”. No obstant això, Balagué explica que la proposta alternativa de delimitació plantejada pels pescadors ebrencs ha sigut sempre rebutjada pels de Castelló. “No en volen saber res i defensen la demora 123”, apunta. Esta proposta consistix a fixar el límit de les aigües entre Catalunya i el País Valencià en la línia per on passa la canonada que connecta el fallit magatzem submarí del Castor amb la planta ubicada a terra. “Este tub està situat en un punt entremig entre la demora 133,3°, el límit de sempre, i la 123 fixada pel govern espanyol arran de la tramitació del projecte Castor”, concreta Balagué.
El pop roquer capturat per la flota d’arts menors (una seixantena d’embarcacions) de la Costa de l’Ebre representa el seixanta per cent en volum de captures desembarcades d’esta espècie per al conjunt d’arts menors a Catalunya i el quaranta per cent del total de captures desembarcades per tota la flota catalana, incloent-hi la flota d’arrossegament.
El 2022 les captures de pop roquer van sumar 144 tones, de les quals 46,8 van correspondre al port de la Ràpita; 39,8, al de l’Ametlla de Mar; 32,2, al de Deltebre; 16,3, al de l’Ampolla i 8,9, al de les Cases d’Alcanar.
Al nord de Castelló, Vinaròs, Benicarló i Peníscola tenen una trentena d’embarcacions dedicades a la captura de pop roquer.
