Si féssim una enquesta per conèixer què saben els ciutadans dels conceptes ecologisme o ecològic els resultats ens portarien al mateix resultat, iguals. Però la diferència és molt gran entre ells, l’ecologisme és política ideològica i l’ecologista totalment científica. És necessari posar límits en aquests conceptes degut al fet que la ideologia ecologista (ecologisme) aglutina tendències diferents, mentre que l’ecològica és un mètode científic.
La preocupació que té la societat per la protecció del medi ambient és una realitat, el deteriorament d’aquest no és un problema que hagi començat avui, portem anys amb ell, i és per aquest motiu que la presència de grups socials o polítics seriosament implicats en aquesta lluita per la degradació del nostre hàbitat és l’evidència d’aquest gran problema. L’avenç que s’ha fet és gran, però encara algunes pràctiques i concepcions ecològiques estan molt allunyades del problema que té avui el planeta. La gran destrucció del medi, a més de destruir la natura genera un empobriment generalitzat, explotació laboral i migracions interiors i exteriors.
L’ecologia és la ciència que estudia tots els ecosistemes, les combinacions d’espècies i del medi ambient on habiten, així com les interaccions entre elles identificant les causes de fenòmens determinats. Com a científics que són han de construir sistemes amb molta flexibilitat per treballar, comprendre els problemes actuals, futurs i entendre que les innovacions tecnològiques per si mateixes no constitueixen un perill per al planeta. El desenvolupament científic ha contribuït a la millora de les condicions de vida, tot i que no estan totes cobertes.
El treball i la propaganda ecologista és un revulsiu per despertar les sensibilitats dels ciutadans de tots els problemes ambientals, i en aquesta solució hi estem tots implicats, encara que els interessos i objectius polítics d’alguns moviments ecologistes juntament amb el mètode de treball ho transformen a un únic fi, que és la denúncia, la base d’un bon estímul per a la consciència ciutadana en temes de medi ambient. Altres són alarrmistes fruit de l’abús de l’ecologia i no és exclusiu d’aquests grups, la manera de fer està en sectors socials com empresaris, conservacionistes, pacifistes o politics que presenten la defensa del medi com la contraposició al desenvolupament tecnològic i que fan que la imatge pública de l’ecologia es deformi.
L’Enzensberger en el seu llibre Per una critica de l’ecologia política culpa les societats industrialitzades i el capitalisme com a últims responsables de les gran catàstrofes de la natura. En els temes ambientals els polítics haurien de planificar totes les accions i estratègies abans que arribin els problemes. Alguns ineptes pensen que ens podem adaptar a la destrucció dels ecosistemes pensant que tenen temps per a la seva reparació des de la passivitat i la contemplació. Aquesta manera de fer és un frau entre la relació antropogènica i la natura. Les organitzacions ecologistes són gairebé totes grans comunicadores socials i aquesta informació que es dona a la ciutadania és un factor clau per a la seva protecció. Reflexionem-hi.
