Després de llegir el document de la Comissió Europea “The European Green Deal” (que es podria traduir com “El Pacte Verd Europeu”) m’han vingut dues coses al cap. La primera és la sensació que hi haurà un abans i un després, tot sembla indicar que ara la Unió Europea es pren molt seriosament la lluita contra l’emergència climàtica i la transició cap a una economia (i una societat) més sostenibles. La segona és que ara ja és “políticament correcte” el que els experts i el moviment ecologista han anat alertant durant els darrers 40 anys, sobre les causes de la crisis, les conseqüències i el que cal fer. Em queda el dubte de si hem arribat tard, però això és qüestió de temps per poder comprovar-ho…en el doble sentit: per una banda si les mesures anunciades pel “Green Deal” es faran efectives (hi haurà resistència per part de molts lobbies i països) i per una altra banda si seran prou efectives i eficients. En tot cas, sembla clar que el que fem (i el que no fem) durant la dècada que encetem serà determinant per avançar (o recular) cap a un món més just i sostenible.
“En tot cas, sembla clar que el que fem (i el que no fem) durant la dècada que encetem serà determinant per avançar (o recular) cap a un món més just i sostenible”
L’objectiu de la Unió Europea és reduir un 50% les emissions de CO2 per al 2030 i arribar a zero emissions el 2050. Es refereix a zero emissions “netes”, la qual cosa vol dir que l’absorció del CO2 per mecanismes naturals i tecnològics ha de compensar les emissions que es facin en aquesta data. Crec que es tracta d’un objectiu molt ambiciós i molt difícil d’assolir, donada la nostra forta dependència dels combustibles fòssils, així que serà una dura “prova de càrrega” per a la nostra economia i la nostra societat. Però el més important és la gran esperança que genera aquesta nova política europea, ja que sembla que els líders polítics (si més no els dels nostre continent) finalment veuen la necessitat d’una transició ràpida cap a una nova economia. Això es plasmarà en una nova generació de lleis (la més important la Llei del clima) i objectius obligatoris per als països membres, que es concretaran ens els diversos àmbits i sectors econòmics. També es desplegaran mecanismes per evitar que països menys compromesos de fora de la UE s’aprofiten de la situació amb legislacions menys exigents. En fi, llarga vida al “Pacte Verd”.
