HomeCrònicaCrònica · Una font per al parc

Crònica · Una font per al parc

Coincidint amb l’inici de les Festes de la Cinta es va inaugurar la nova instal·lació de la font que hi havia a la plaça de l’Ajuntament, ara situada a un dels laterals del Parc de Tortosa. És, però, la segona font perquè la primera, petita, humil i menyspreada, es troba a l’entrada del recinte, construïda aprofitant la rosassa de l’església del Seminari, al carrer Montcada, enderrocada el 1958.

 

A l’espai de l’actual Parc de Tortosa hi havia una gran esplanada fora de la muralla del Temple. Era l’anomenat Camp del Titets, ocupat en part per les drassanes de Tortosa, on es construïen vaixells, i en part espais a l’aire lliure per teixir filatures de pesca. A l’arribada del ferrocarril i construcció del pont (1868) la navegació pel riu va començar a anar de baixa i també la construcció de vaixells.

El 22 de maig de 1877 l’Ajuntament acordà urbanitzar els terrenys a mesura que s’anessen acabant les activitats de les drassanes, la darrera barraca es va enderrocar el 16 de desembre de 1884. Mentrestant, el 23 de gener de 1878 va començar tímidament l’enderroc de la muralla del Temple, que anava des del que avui és l’Hospital fins al riu amb una gran fortificació al que ara és plaça d’Alfonso. Fou un procés lent i els materials de l’enderroc s’anaven dipositant al Camp dels Titets.

El 17 de març de 1879 era nomenat alcalde de Tortosa Teodoro González, que marcaria la història de la ciutat durant els següents trenta anys des de l’Ajuntament (ell i els seus germans Julio i Pepe foren alcaldes de Tortosa) o com a diputat a Madrid.

Fou Teodoro González qui féu realitat l’enderroc de les muralles i encarregà el primer plànol urbanístic de l’Eixample del Temple a l’arquitecte Sebastià Cabot; el seu germà Josep demanà a l’arquitecte Joan Abril la urbanització del Parc (autoritzada pel govern el 19 de març de 1885). Abril, arquitecte municipal des de 1882, era vocacionalment expert en botànica, afecció que trasllada al projecte. El parc es comença a partir de la gran avinguda central de plataners d’ombra i plantació d’altres espècies d’arbrat, com el palmeral que al seu moment fou el més variat i abundós de la costa catalana. En un principi es bateja com a “Parc Botànic Municipal”.

Mentrestant, a un cantó del recinte quedava una muntanya de terres i enderroc encara resultat de les muralles. Entre 1901 i 1908 fou arquitecte municipal el tarragoní Pau Montguió Segura, que és l’autor de molts edificis modernistes a la ciutat, entre els quals destaca per la seua importància l’Escorxador Municipal (1907- 1908).

Entre altres projectes va dissenyar la urbanització de l’espai del Parc que encara estava inacabat, projectant el llac nou (popularment anomenat llac dels peixets), la galeria, els jardins amb un traçat caragolat que trenca amb la simetria de la part dissenyada per Abril i especialment l’escalinata amb bancades de ceràmica responent a la darrera etapa del modernisme.

El seu projecte no es va acabar d’executar fins deu anys després. El 1932, vora el palmeral s’instal·là la llotja del blat, reconstruïda de la seua ubicació original, davant la façana nord del Mercat, encastada dins l’edificació del Govern Militar. La plaça del davant s’anomenava plaça d’armes i fou rebatejada com a plaça de la Pau.

Al peu de la rosaleda el setembre de 1977, dins el programa del Congrés de Cultura Catalana, es va descobrir una placa, avui desapareguda, recordant l’obra de Joan Abril amb un erudit parlament de l’arquitecte Francesc Ubach Nuet. Recordo que en

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + = 13

Últimes notícies