EDICIÓ PAPER // Aquest curs han començat 1r d’ESO els nascuts el 2008, l’any del crac econòmic. Són xavals que han crescut envoltats d’un ambient general de pessimisme, on la paraula crisi i derivades han marcat la seua curta existència. I justament quan anaven a fer el pas de Primària a Secundària, que ve a ser una mica la transició entre la infància i l’adolescència, arriba la Covid. Altre cop la foscor. No sabem si tot plegat els farà millors persones, però possiblement els farà madurar una mica més de pressa.
El Dia D
Falten escassos cinc minuts perquè l’Institut Roquetes òbriga les portes als estudiants per primera vegada en sis mesos. Els primers a arribar, d’acord amb el protocol d’accés anti-Covid, són precisament els de 1r d’ESO.
Entren de manera disciplinada, mantenint distàncies, en un estrany silenci, i se situen a l’espai que els correspon del pati. Com si ja ho haguessen fet abans. Els criden un a un i el tutor se’ls
emporta seguint un itinerari que impedirà, mentre dure la pandèmia, que es mesclen amb els altres nivells i que es produïsquen aglomeracions.
El que sobre el paper semblava un embolic de colors, rutes i compartiments estancs, ha resultat efectiu. Al darrere hi ha la conscienciació de professors, famílies i alumnat, explica el director del centre, Manel Reverté, que es mostra convençut que si es manté este treball col·laboratiu serà més fàcil lluitar contra els contagis.
La de les direccions no ha estat una feina fàcil, fent i refent protocols, i traient hores d’on fos. Esta és una realitat sovint desconeguda, especialment per als tertulians, opinadors i tuitaries que els últims mesos s’han dedicat a lapidar de manera entusiasta el col·lectiu docent. “Estos que han criticat tant són justament els que conceben les escoles com un lloc on aparcar els fills”, assegura la pedagoga de la URV Mercè Gisbert.
Control emocional
Malgrat tot, el professorat -75 a l’Institut Roquetes- ha entrat a les aules amb la mateixa il·lusió i ganes que els seus alumnes.
Les matèries i els respectius temaris començaran a treballar-se la setmana vinent. Estos primers dies, la prioritat és restablir el contacte professor-alumne però, sobretot, l’acompanyament emocional.
Puri Forné, orientadora educativa del centre, explica que hi ha alumnes que han d’afrontar les conseqüències emocionals de processos de dol, malalties o pèrdues de feina a la família. “Tenim el repte de prioritzar la salut emocional, entenent-ho com un procés educatiu continu, un acompanyament indispensable per a millorar el desenvolupament cognitiu de l’alumnat, facilitar l’autogestió personal i les conductes constructives.”
