Quina cara se’ls quedarà a molts quan, passada la pandèmia, els joves continuen fent macrobotellots com els d’aquest estiu. En calent, i més després dels aldarulls registrats a la Mercè de Barcelona, sembla que la solució és més policia i més opcions d’oci. Però per encertar amb el diagnòstíc caldria també escoltar què diuen els joves. I, sobretot, no fer dels botellots i els incidents l’últim combinat de moda.
6És cert que amb poques opcions on sortir de festa, beure al carrer és la més atractiva per a molts, si no l’única. Tot i que abans ja se’n feien, recentment s’ha sumat l’enorme poder de convocatòria de les xarxes. Ja sigui a la platja del Bogatell o a la Torreta de la Ràpita, tenen un efecte multiplicador i en no res la gentada supera totes les expectatives. La festa està assegurada. I ho hem vist aquest estiu i no hi ha motius per pensar que no ho veurem el següent.
Així que mentre seguim apuntant al botellot com l’únic problema, no es trobaran solucions per l’altre: el vandalisme. A cada cop més llocs de Catalunya hi ha joves que creixen sense perspectives. Uns són joves migrants, amb un passat terrible i un procés d’acollida fallit que els aboca a la petita delinqüència. Al seu món sobreviu el més fort.
Però també altres joves, amb educació i suports familiars, no es veuen reconeguts en una societat que no els hi proporciona treballs de qualitat i oportunitats d’emancipar-se. I així és fàcil perdre el respecte al bé comú i fer de la policia el teu enemic.
Les imatges que hem vist aquest estiu d’agents de policia fugint, de cotxes dels Mossos atacats, negocis saquejats, mobiliari destrossat… és la ressaca que deixa un còctel explosiu d’alcohol i festa, però sobretot de marginalitat i frustració.
