Entre el Hard Rock (abans Eurovegas i Barcelona World), al Camp de Tarragona (Vila-seca i Salou), que tothom coneix, i el Pla del Burgar, que pocs saben on és (entre la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre) -distants una i altra de no gaire més de cinquanta quilòmetres-, continuen concentrant-se els despropòsits ecològics, econòmics i territorials més delirants de la Catalunya que debat els pressupostos (amb JuntsxCat i PSC-PSOE, reclamant que s’hi incloguin el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el Quart Cinturó del Vallès), i de la Catalunya parlamentària decidida a implantar, al preu que sigui, les energies renovables.
Els discursos van per un cantó i els fets, pel contrari. Si ajuntem totes les peces del trencaclosques, ens trobem amb un país cada cop més esquarterat, amb la petita propietat agrària amb grans dificultats, i on sembla que cadascú va a la seva (els petits havent d’acceptar les molles econòmiques de les grans empreses energètiques que troben, en els molts terrenys erms que deixa la crisi de preus de l’agricultura, els llocs adequats per a implantar-hi les grans infraestructures eòliques i solars que han de permetre -diuen- la solució al subministrament dels combustibles fòssils i, de retop, contribuir a disminuir, en la part que ens pertoca, la crisi climàtica).
L’enrenou és fenomenal. Ara mateix, amb el tema Hard Rock, el pelotasso urbanístic que es prepara entre l’Incasòl (de propietat pública), la Caixa, propietària dels terrenys, i els promotors privats (grans fons voltors, que també especulen comprant finques i desnonant veïns), també és fenomenal. Per aquest motiu, de fa anys (perquè la cosa no ve de quatre dies), el col·lectiu veïnal d’aquestes terres del Tarragonès “No juguem. Aturem Hard Rock” i el grup ecologista GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans), van iniciar un procediment judicial, que van guanyar, contra les irregularitats de tot ordre del projecte, fet que va aturar-ne la tramitació i possible execució.
Per aquesta Catalunya oficial (governs -per més que ara ERC hi estigui nominalment en contra-, Parlament, Diputació i ajuntaments), es veu que no en van tenir prou, els anys 70 i 80, amb la triple maniobra d’ampliar el polígon petroquímic, portar-hi aigua de l’Ebre i arrasar centenars d’hectàrees d’avellaners i hortes, ni els anys 90, amb la inauguració de Port Aventura , el complex turístic sobre el qual el nostre col·lega Roger Jiménez va escriure un formidable llibre de denúncia (Ed. Empúries, 1995), que ara (des de 2010) s’ha anat intentant incrementar la pressió turística sobre aquest sacrificat espai, on es preveu instal·lar un Casino de 8.500 m2 i més complexos hotelers.
Amb tota raó, les entitats opositores es pregunten en el seu Manifest: Quanta aigua més caldrà robar a l’Ebre? El transport públic podrà satisfer una demanda de passatgers, que en deu anys ha passat de 2 a 5 milions/any? O Quina energia, i des d’on, donarà llum al ressort?
No cal patir. El SOD (Sistema Oficial de Depredació) ho té tot previst. Si fa trenta anys van portar-hi l’aigua del minitransvasament, ara, a la Plana del Burgar -excepcional en paisatges i biodiversitat- ja hi ha previstos tres projectes de plantes solars i quatre de centrals eòliques, en total trenta aerogeneradors i 224 hectàrees de panells solars, als quals cal sumar dues línies d’evacuació d’alta tensió, una fins a Vandellòs i l’altra fins a Móra la Nova, la primera de les quals recolliria també l’energia produïda per una central solar en projecte a l’Ametlla de Mar.
Així ho ha denunciat la gent del GEPEC (Ecologistes de Catalunya). Em volen dir, senyores i senyors del Govern i de l’oposició (una oposició que no s’oposa a aquests projectes, sinó que els afavoreix volent-los incloure en els pressupostos, és a dir, pagant-los entre tots), si aquesta és una forma raonable de dirigir el país? Vostès, dirigeixen o són dirigits?
