HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catDe Josep M. de Sagarra a Narcís Garolera

De Josep M. de Sagarra a Narcís Garolera

El pròxim dijous 1 de juny -en un dinar i una posterior tertúlia- es tornarà a parlar de Josep M. de Sagarra (1894-1961) a l’Ateneu Barcelonès. De motius no en falten, començant pel fet que el gran escriptor barceloní va ser, els anys 20 i 30 del segle XX, un assidu, promotor i protagonista de la cèlebre Tertúlia que presidia el doctor Joaquim Borralleres, on també acudien, entre molts d’altres, Josep Pla, Pompeu Fabra i el filòsof i home d’art, Francesc Pujols, de qui el nostre Artur Bladé, justament, va escriure una excel·lent biografia.

El cas és que, ara, noranta anys després de la primera edició, el 1932, de la celebrada novel·la de Sagarra Vida privada, l’editorial Barcino, dintre la ‘Biblioteca de Clàssics Catalans’, ha donat a l’estampa la versió diguem-ne definitiva, ajustada a l’original (censurat en diversos passatges després de la guerra), gràcies al treball d’edició i a l’estudi introductori que n’ha fet Narcís Garolera (Vic, 1949), doctor en Filologia catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, que ja n’havia fet, el 1997, la corresponent revisió dintre del setè volum de les Obres Completes de l’autor, publicades per l’Editorial Tres i Quatre, de València, una de les grans creacions culturals d’Eliseu Climent.

A l’Ateneu, en una tertúlia múltiple i multitudinària, que de fa ben bé trenta anys reprèn el nom de la d’abans de la guerra, parlarem (jo també en formo part) d’aquesta explosiva novel·la de Sagarra, que va sacsejar, en els anys inicials de la República, el panorama literari i va posar al descobert la decadència moral i econòmica del que quedava de la vella aristocràcia catalana, que Sagarra coneixia a fons per procedir-ne des de diverses generacions.

I un dels convidats especials d’aquesta trobada, a més del professor Narcís Garolera, és ni més ni menys que el fill del poeta, dramaturg, traductor i articulista, Joan de Sagarra, nascut a París en plena Guerra Civil, el gener de 1938, quan els seus pares -Josep M. i Mercè Devesa- van escampar la boira de la Catalunya bombardejada cap a les illes del Pacífic, sobretot per evitar que els anarquistes de la FAI es fessin amb el coll del pare i marit.

Joan de Sagarra, que ja deu anar cap als vuitanta-cinc anys, ha exercit el periodisme i la crítica teatral en diversos mitjans barcelonins, i s’ha caracteritzat, com el seu pare, per disposar d’una llengua, escrita i oral, que ha usat sempre amb llibertat i sense por quan ha trobat que calia parlar clar, que al llarg dels temps ha estat en moltes ocasions.

Per aquest motiu, jo li tinc una confessa admiració, perquè, des dels anys seixanta i setanta, juntament amb alguns més de la seva corda (Montalbán, Carandell, etc.) va desmuntar alguns dels tòpics del catalanisme polític, engegat pel pujolisme, i a l’altra banda va descriure el postureo del progressisme d’esquerres representat per la Gauche Divine, l’Esquerra Divina que feia la revolució des de Bocaccio.

Com a record dels seus estius dels primers anys cinquanta a Vilanova, on devia acudir amb els seus pares, penso portar a Joan de Sagarra, i al professor Garolera, uns exemplars del Llibre Àlbum -publicat per l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa, obra de Camèlia Ferrer Garriga- que rememora, amb esplèndides fotografies, unes altres tertúlies vora la platja, al Restaurant Rossegall, on al voltant del seu pare, com a convidat principal, es congregaven els resistents locals, artistes com Alexandre de Cabanyes, Enric C. Ricart, Martí Torrents o el músic mestre Montserrat, i d’altres, tots sota la batuta del llibreter, professor i biògraf Joan Rius i Vila, el qual, en la presentació del sopar d’homenatge a Sagarra, el 28 d’agost de 1951, va dir amb tota intenció que “tal vegada depèn de vós que la llengua catalana no es perdi del tot”, i li demanava que “no desertés, com Eugeni d’Ors”, alhora que “els mirallets de Madrid no estronquin la vostra vena catalana”.

El poeta ho agraí emocionat i satisfet. Fa temps que no passen coses d’aquestes als arenals vilanovins.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 1 =

Últimes notícies