HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catDe la globalització al confinament

De la globalització al confinament

Ja fa temps que, gràcies a la globalització, sofrim la invasió d’éssers vius exòtics, que ens compliquen més o menys la vida, alguns introduïts irresponsablement amb voluntarietat. Penso en els silurs, en el musclo zebra, en les perques americanes, en els cargols poma, en el cranc de riu americà, en els corcons que maten les palmeres, en el cranc blau, en les tortugues de Florida, etc. No ens hauria de sorprendre gens ni mica que la globalització acabés permetent també, més o menys tard, que un virus malèfic, sortit de qualsevol lloc, o de qualsevol laboratori, fes la volta al món en pocs dies i posés la societat humana contra la paret. Podia passar, i tot el que pot passar més tard o més d’hora acaba passant.

El desenvolupament globalitzat de la societat humana ha globalitzat també els riscos del model social actual basat en el consumisme i el creixement descontrolats.

La globalització ha estat un fet aparentment inevitable derivat en gran part del progrés tecnològic, que ha afavorit un desenvolupament demogràfic insostenible associat a una degradació mediambiental i a un canvi climàtic progressius i també insostenibles. El desenvolupament globalitzat de la societat humana ha globalitzat també els riscos del model social actual basat en el consumisme i el creixement descontrolats. Actualment la contaminació és un fenomen global, el canvi climàtic és un fenomen global, el malbaratament dels recursos naturals és global, els processos infecciosos poden esdevindre també pandèmies globals. Un virus pot amenaçar seriosament la humanitat sencera i obligar-nos al confinament. Molts d’aquests problemes semblen inevitablement lligats a la globalització, però d’altres són causats per una globalització parcial, tan mal feta que no mereix ni el nom de globalització. Hem globalitzat la tecnologia, el comerç, i en algunes parts del món com Europa hem unificat fins i tot la moneda, i havíem posat fi als controls de fronteres, però, fins i tot en el cas de l’anomenada Unió Europea, les velles nacions s’han negat a renunciar als seus governs propis, aferrant-se els seus poders com vells regnes de taifa. Cada estat mira pels seus propis interessos i ningú mira pels interessos globals de la societat i del planeta. Això no és veritable globalització, això és desenvolupament insostenible, cancerós, metastàtic, suïcida. Tot obliga a pensar que la falsa globalització actual ha estat regida pels interessos més rapinyaires dels grans poders econòmics multinacionals, amb la col·laboració del nacionalisme dels governs estatals, més pendents de les properes eleccions del seu regne de taifa que de les problemàtiques globals. En la pràctica, s’ha consolidat aquesta mena de globalització que resulta insostenible sense una globalització de la política a nivell planetari, capaç d’abordar problemàtiques globals com la superpoblació, la destrucció progressiva del medi ambient, la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació, el canvi climàtic, etc. En suma, hem creat una mena de vaixell de creuer amb un munt de serveis, salons, piscines, menjadors, cinemes, gimnasos, etc., tot meravellós, però sense pont de comandament ni timó.

Cap govern nacional ni cap ens supranacional havien pres eficientment en consideració que, a conseqüència de la interrelació humana derivada de la globalització, calia prevenir una possible pandèmia vírica com la que estem patint i cap govern ni entitat supranacional havia dedicat els esforços adients a la investigació de medicaments i vacunes antivírics efectius per a diverses famílies de virus conegudes, ni com abordar sanitàriament amb eficiència diversos tipus de pandèmies víriques, quan vingueren, com ha passat. La Xina aborda el tema amb el seu propi sistema, els estats europeus, cadascun a la seva, mirant de reüll la Xina, i Trump i el seu fidel Boris Johnson portant la contra a tots els altres. De fet, la pandèmia actual ha agafat la humanitat “amb els pixats al ventre”. La investigació preventiva és complexa, costava molts diners i no es veia la possibilitat de negoci immediat. En el nostre model de societat globalitzada tot gira envers els diners i les possibilitats de negoci. Ara tots corren a veure qui pot patentar primer una vacuna, potser per salvar vides i negocis, però sobretot per forrar-se. No existeix una veritable consciència global efectiva que cal programar les actuacions polítiques del present pensant que no comprometin la sostenibilitat del futur. Hem passat de l’èxit de la pseudoglobalització al confinament i a no poder abraçar els nostres estimats quan moren per la COVID-19. Potser l’èxit de la pseudoglobalització portarà la nostra societat a col·lapsar d’èxit. La crisi generada per la COVID-19 és tan sols un petit avís del munt de coses que, amb perspectiva global, s’estan fent molt malament i que a llarg termini són molt més perilloses que la COVID-19.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

63 + = 73

Últimes notícies