Deixeu-nos entropessar

Els últims dies ha sortit als mitjans, i fins i tot se n’ha fet una presentació oficial, l’interès de l’Ajuntament de Tortosa d’encarregar i instal·lar unes Stolpersteine per a recordar els tortosins deportats als camps nazis. És una idea molt encertada unir-se a la xarxa de ciutats que ja sumen més de 70.000 llambordes recordant els seus veïns deportats, tot creant un memorial estès per diversos països d’Europa i, fins i tot, per Argentina; però voldria exposar unes reflexions sobre el sistema escollit per instal·lar aquestes Stolpersteine en el cas de la nostra ciutat.

Les Stolpersteine són un projecte artístic, començat el 1996, obra de l’artista alemany Gunter Demnig que, com el seu nom indica, es pot traduir com a “pedres que fan entropessar”. Volen ser petits records que, quan els trobes al carrer, et fan entropessar, metafòricament, amb el passat i la memòria. És justament aquí on hi ha part de l’encert d’aquest projecte memorialista; les petites llambordes, situades discretament al terra dels carrers o places de les poblacions, fan que, quan les veiem, ens vingui el record d’aquell passat. Normalment es situen davant l’última casa on van viure en llibertat les persones a qui es recorda; d’aquesta manera, un xiquet que surt del col·legi, un adult que va al mercat, uns iaios que passegen, uns amics que han quedat per sopar, etc., en trobar-se accidentalment amb aquestes “pedres”, per uns minuts, fan reviure el record d’aquelles persones.

La fórmula escollida a Tortosa per instal·lar-les, i presentada la passada setmana a la premsa, tot i que pot ser estèticament bonica i fins i tot solemne, crec que s’allunya de l’esperit de les Stolpersteine. S’ha ideat un “Espai de Memòria dels Deportats”, dins del recinte de l’antic Escorxador, on s’ha previst agrupar les Stolpersteine dins un doble marc de metall i pedra acompanyat d’una placa amb una inscripció de reconeixement als tortosins deportats als camps de concentració nazis. Amb aquesta presentació i ubicació, ningú no se les trobarà accidentalment, ni podran interactuar amb los veïns de la ciutat, a no ser que aquests vagin a l’antic escorxador a visitar una exposició, assistir a un acte programat allà, etc., i perdran, així, part de l’essència del projecte de Gunter Demnig. En el cas que no es conegui exactament el lloc on vivien algunes de les persones a qui es vol recordar, es podrien instal·lar en algun lloc simbòlic, però sense perdre el caràcter propi d’aquestes peces, encastades al terra, sense emmarcaments, ni plaques afegides, discretes, austeres, però potents. També, en el cas que el lloc on havien viscut hagi desaparegut, ja sigui per canvis urbanístic motivats per la Guerra Civil, com podria passar amb el barri de pescadors, o per reformes urbanístiques, les Stolpersteine es podrien posar igualment en un lloc aproximat, fet que ajudaria, a la vegada, a mantenir la memòria de la geografia urbana. També seria interessant que en el cas que algun dels deportats fos veí d’algun dels pobles que formen part del municipi, la seva Stolpersteine s’instal·lés al nucli d’origen.

Estem a temps de replantejar-ho?

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 9 =

Últimes notícies